Dissabte 20, abril 2024
17.5 C
Sant Gervasi
17.6 C
Sarrià
Publicitat

La plaça de Pep Ventura

El seu origen és una esplanada natural, a la carena de la serra de Collserola, que en urbanitzar-se el carrer de Queralt i el camí de Vallvidrera al Tibidabo, es va anar definint com un espai de trobada

Carme Rocamora
Carme Rocamora
El primer dia de classe a la UAB em van preguntar perquè volia ser periodista. Suposo que per aquell ideal d’intentar donar veu a aquells que els hi han tret, o bé perquè són ignorats, o bé perquè no se’ls sent prou. He tingut la sort de practicar-ho, amb més o menys destresa, aprenent a mitjans com La Vanguardia, Europa Press o ElNacional.cat. Actualment, treballo com a redactora de política a Nació. I continuo aprenent dia a dia a El Jardí, el diari que m’ha mostrat que cadascuna de les coses que passen als barris, per petita que sigui, mereix ser explicada.

Publicat el [wpdts-custom start="post-created" format="j.n.Y G:i"]

Nomenclàtor

Jesús Mestre

Aquesta plaça, a la part alta de Vallvidrera, també és coneguda com la plaça del Funicular, ja que des de 1906 allà hi ha l’estació del funicular de Barcelona a Vallvidrera. El seu origen és una esplanada natural, a la carena de la serra de Collserola, que en urbanitzar-se el carrer de Queralt i el camí de Vallvidrera al Tibidabo, es va anar definint com un espai de trobada. Amb l’arribada del funicular es va fer una primera urbanització i s’hi van construir un grapat de torres d’estil modernista, que encara donen caràcter a la plaça.

Publicitat

En les dècades que Vallvidrera va ser un indret d’estiueig, de vacances o per passar-hi un dia festiu, la plaça va ser molt concorreguda i s’hi construí el Pavelló Montserrat, un cafè-quiosc d’estil modernista, que posteriorment va ser un restaurant. També en aquests anys, fins a la Guerra Civil, és quan l’indret es converteix en una plaça sardanista molt popular per als aficionats a aquestes ballades. Per aquest motiu, l’any 1931 es va dedicar la plaça a Josep M. Ventura i Cases, més conegut com a Pep Ventura, compositor de sardanes i divulgador d’aquesta dansa, considerada com la dansa nacional catalana.

Publicitat

L’any 1975 es va fer una nova urbanització de la plaça, que va prendre el seu aspecte actual. Va mantenir el caràcter de lloc residencial, de pas, i també punt de reunió de grups forans per fer excursions per Collserola.

La fotografia, de cap al 1910, és una postal d’autor desconegut, del fons Vicenç Fonolleda Monés.

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí. Entre tots garantirem el futur de la publicació!
Publicitat

Subscriu-t'hi

Dona suport al periodisme cooperatiu i de proximitat



PDF per 35€ l'any
PDF + PAPER per 50 € l'any

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí