Publicitat

La quarta paret: la paret insalvable de la guerra

Publicat el 22.2.2018 16:00

Arts i lletres

Marta Trius

La cerca de la pau o el perquè de la guerra? És possible trobar una treva quan les persones s’identifiquen de manera impecable amb les seves ideologies político-religioses? Aquestes són algunes de les preguntes que podrien extreure’s de l’obra de teatre Le quatrième mur, “la quarta paret”, que es va representar el 8 de febrer en l’Institut Francès de Barcelona.

A partir de la novel·la de Sorj Chalandon i amb la posada en escena de Luca Franceschi, la representació ens situa en el Beirut en guerra de 1982, quan Georges (un activista d’esquerres i amant del teatre), viatja a Beirut per complir el somni del seu amic malalt Sam, un director de teatre jueu d’origen grec que fa anys que planifica la representació d’Antigona a Beirut; Sam ja ha triat als actors que són representants de diferents comunitats libaneses (drusos, xiïtes, palestins, etc…) als quals vol donar l’oportunitat d’unir-se encara que sigui per unes hores per fer la representació teatral d’Antigona. Una vegada a Beirut, Georges coneix de prop l’horror de la guerra i la insalvable separació entre els protagonistes de l’obra, que culmina quan entra en el camp de Chatila, poc després que les milícies cristianes falangistes massacressin a tota la població palestina que vivia allí.

Publicitat

Durant una mica més d’hora i mitja, els actors d’aquesta jove companyia teatral de Lió juguen contínuament amb tècniques molt diverses com és la Commedia dell’arte, la dansa hip-hop, l’Human beatbox i la força d’una interpretació que gens ha d’envejar a professionals de llarg recorregut. El decorat pot semblar senzill o minimalista en primera instància. Això no obstant, al llarg de la representació ens adonem que la seva força radica en la manera en què és utilitzat: peces de ferro que sumen vigor al mateix text i a uns personatges que de vegades passegen i unes altres interpreten, movent-se no solament per l’escenari sinó també per la sala on els espectadors gaudien d’una obra molt ben argumentada.

@Michel Cavalca

Aquesta obra s’ha representat en el marc de la segona edició del Festival de Teatre en Francès de Barcelona, que s’ha dut a terme entre l’1 i l’11 de febrer en diferents espais de la ciutat, durant la qual el públic ha pogut vibrar amb nou espectacles inèdits al nostre país escrits per autors francòfons. Tal com apunten Mathilde Mottier i François Vila, directors i fundadors d’aquest Festival, el teatre és una de les maneres d’explicar la història, les nostres pròpies històries i finalment, el món.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Crida de Radars per recuperar voluntaris i combatre la soledat de la gent gran a Sant Gervasi

El projecte comunitari treballa per reconnectar les persones grans amb el barri i trencar la soledat no desitjada

La Drogueria Rovira de Galvany suma un prestigiós premi internacional

El guardó nacional dels Global Innovation Awards és l'últim d'una llarga llista de reconeixements per a l'emblemàtic establiment

El Jardí 123, desembre 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2026/01/1626-El-Jardi123_Desembre25_0212-_ok.pdf

La casa Dolors Solà

Arquitectura domèstica i detalls modernistes en un dels pocs habitatges unifamiliars conservats al carrer Ferran Puig
spot_img

Òmnium Cultural Sarrià – Sant Gervasi renova la junta i fixa els objectius per a aquest any

El nou equip, presidit per Jaume Prat, es marca com a objectius reforçar la presència de l'entitat al districte amb activitats culturals, projectes de cohesió social i la participació en les festes majors i la Flama del Canigó

‘El més petit de tots’, un documental sobre les colònies infantils de la Guerra Civil, es presentarà als centres cívics Vázquez Montalbán i Vil·la...

El curtmetratge, realitzat per les periodistes Ana Rubió —redactora d’El Jardí— i Paula Padilla, recupera la memòria dels infants refugiats durant el conflicte

El gaig blau: característiques i curiositats

És una de les aus més espectaculars que cria al nostre país, però l'ús de plaguicides i la pèrdua de cavitats naturals on nidificar ha limitat molt la seva expansió

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí