Publicitat

La quarta paret: la paret insalvable de la guerra

Publicat el 22.2.2018 16:00

Arts i lletres

Marta Trius

La cerca de la pau o el perquè de la guerra? És possible trobar una treva quan les persones s’identifiquen de manera impecable amb les seves ideologies político-religioses? Aquestes són algunes de les preguntes que podrien extreure’s de l’obra de teatre Le quatrième mur, “la quarta paret”, que es va representar el 8 de febrer en l’Institut Francès de Barcelona.

Publicitat

A partir de la novel·la de Sorj Chalandon i amb la posada en escena de Luca Franceschi, la representació ens situa en el Beirut en guerra de 1982, quan Georges (un activista d’esquerres i amant del teatre), viatja a Beirut per complir el somni del seu amic malalt Sam, un director de teatre jueu d’origen grec que fa anys que planifica la representació d’Antigona a Beirut; Sam ja ha triat als actors que són representants de diferents comunitats libaneses (drusos, xiïtes, palestins, etc…) als quals vol donar l’oportunitat d’unir-se encara que sigui per unes hores per fer la representació teatral d’Antigona. Una vegada a Beirut, Georges coneix de prop l’horror de la guerra i la insalvable separació entre els protagonistes de l’obra, que culmina quan entra en el camp de Chatila, poc després que les milícies cristianes falangistes massacressin a tota la població palestina que vivia allí.

Publicitat

Durant una mica més d’hora i mitja, els actors d’aquesta jove companyia teatral de Lió juguen contínuament amb tècniques molt diverses com és la Commedia dell’arte, la dansa hip-hop, l’Human beatbox i la força d’una interpretació que gens ha d’envejar a professionals de llarg recorregut. El decorat pot semblar senzill o minimalista en primera instància. Això no obstant, al llarg de la representació ens adonem que la seva força radica en la manera en què és utilitzat: peces de ferro que sumen vigor al mateix text i a uns personatges que de vegades passegen i unes altres interpreten, movent-se no solament per l’escenari sinó també per la sala on els espectadors gaudien d’una obra molt ben argumentada.

@Michel Cavalca

Aquesta obra s’ha representat en el marc de la segona edició del Festival de Teatre en Francès de Barcelona, que s’ha dut a terme entre l’1 i l’11 de febrer en diferents espais de la ciutat, durant la qual el públic ha pogut vibrar amb nou espectacles inèdits al nostre país escrits per autors francòfons. Tal com apunten Mathilde Mottier i François Vila, directors i fundadors d’aquest Festival, el teatre és una de les maneres d’explicar la història, les nostres pròpies històries i finalment, el món.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

El Jardí 119, juliol de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/06/El_Jardi_119_Juliol25_ok.pdf

El Jardí 118, juny de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/06/El-Jardi_118_Juny25_ok.pdf

El Jardí 116, abril de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/06/El_Jardi_116_Abril25.pdf

La família de Montserrat Caballé, amb un desnonament pendent, aconsegueix aturar-lo per situació de vulnerabilitat

El jutjat suspèn el desnonament durant quatre mesos per permetre la intervenció de les administracions, davant els impagaments acumulats i la manca d’alternativa residencial del germà de la soprano
spot_img

El carrer de Laforja: història i curiositats

L’origen del carrer és el 1776, quan Jaume Rosés i Lleonart, pagès de Sarrià amb deutes per saldar, va vendre part de la finca del compte de Bell-lloc a Pere Delaforge i Grau, botiguer de teixits i ciutadà de Barcelona

La vegetació del voltant de la parròquia Sant Vicenç de Sarrià

L’església de Sant Vicenç de Sarrià constitueix el centre neuràlgic del barri de Sarrià. Al seu voltant se situen tres places amb nom propi que contenen sengles enjardinaments: la placeta del Roser; la plaça del Consell de la Vila, on se situa la Seu del Districte; i la plaça de Sarrià, flanquejada a ponent per la façana principal de la parròquia i a llevant per la recentment inaugurada Biblioteca J. V. Foix.

El sarrianenc Oriol Pla, primer català guanyador d’un Emmy

La sèrie, disponible a Disney+, ofereix una versió ficcionada de Giner, encarnat per Pla, que al llarg de sis episodis acompanya l’espectador en un recorregut dolorós però terapèutic

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí