Arts i lletres
Marta Trius
La cerca de la pau o el perquè de la guerra? És possible trobar una treva quan les persones s’identifiquen de manera impecable amb les seves ideologies político-religioses? Aquestes són algunes de les preguntes que podrien extreure’s de l’obra de teatre Le quatrième mur, “la quarta paret”, que es va representar el 8 de febrer en l’Institut Francès de Barcelona.
A partir de la novel·la de Sorj Chalandon i amb la posada en escena de Luca Franceschi, la representació ens situa en el Beirut en guerra de 1982, quan Georges (un activista d’esquerres i amant del teatre), viatja a Beirut per complir el somni del seu amic malalt Sam, un director de teatre jueu d’origen grec que fa anys que planifica la representació d’Antigona a Beirut; Sam ja ha triat als actors que són representants de diferents comunitats libaneses (drusos, xiïtes, palestins, etc…) als quals vol donar l’oportunitat d’unir-se encara que sigui per unes hores per fer la representació teatral d’Antigona. Una vegada a Beirut, Georges coneix de prop l’horror de la guerra i la insalvable separació entre els protagonistes de l’obra, que culmina quan entra en el camp de Chatila, poc després que les milícies cristianes falangistes massacressin a tota la població palestina que vivia allí.
Durant una mica més d’hora i mitja, els actors d’aquesta jove companyia teatral de Lió juguen contínuament amb tècniques molt diverses com és la Commedia dell’arte, la dansa hip-hop, l’Human beatbox i la força d’una interpretació que gens ha d’envejar a professionals de llarg recorregut. El decorat pot semblar senzill o minimalista en primera instància. Això no obstant, al llarg de la representació ens adonem que la seva força radica en la manera en què és utilitzat: peces de ferro que sumen vigor al mateix text i a uns personatges que de vegades passegen i unes altres interpreten, movent-se no solament per l’escenari sinó també per la sala on els espectadors gaudien d’una obra molt ben argumentada.
Aquesta obra s’ha representat en el marc de la segona edició del Festival de Teatre en Francès de Barcelona, que s’ha dut a terme entre l’1 i l’11 de febrer en diferents espais de la ciutat, durant la qual el públic ha pogut vibrar amb nou espectacles inèdits al nostre país escrits per autors francòfons. Tal com apunten Mathilde Mottier i François Vila, directors i fundadors d’aquest Festival, el teatre és una de les maneres d’explicar la història, les nostres pròpies històries i finalment, el món.
