La riera de Bellesguard

Jesús Mestre Campi

La riera de Bellesguard o de Ballescà neix al peu del Tibidabo, en el vessant sud del pic. Seguia en sentit sud fins a trobar, ben aviat, el barranc de Betlem, on s’unia al torrent de Betlem. En aquest indret hi havia antigament una petita ermita que era visitada per romeries. Poc després la riera trobava el torrent d’Alminar i penetrava en una vall que tenia, a llevant el turó de Castanyer i, a ponent, la serra de Vilana. Aquesta vall portava fins als terrenys més planers i ben ventilats de Bellesguard, on la riera prenia aquest nom.

L’altiplà o esquena d’ase de Bellesguard formava una sèrie de terrasses amb una excel·lent visió sobre tot el Pla de Barcelona, i a més recollia les aigües de la riera que, en aquest punt, devia ser força cabalosa, sobretot quan plovia. Aquesta excel·lent situació i la facilitat per la seva defensa, ha convertit l’indret en un lloc habitat des de molt antic, ja que s’hi ha trobat materials d’època ibèrica. També hi havia, en època medieval, la Torre Bellesguard i la casa forta dels Vilana, avui Clínica Teknon. A mitjans del segle XIX, una mica més amunt, es va construir el cementiri de Sant Gervasi de Cassoles.

Tercera i darrer article de la història
de les rieres de Sant Gervasi.
Després de les de Cassoles i Sant Gervasi,
la de Bellesguard – Mandri

La riera seguia en sentit sud fins a arribar a la gran finca del Col·legi de Nostra Senyora de la Bonanova, La Salle, que deixava a la part oriental; travessava per sota un pont la carretera de Sarrià a Sant Gervasi i seguia, deixant a Can Mandri a llevant i Can Altimira a ponent, per unes àmplies planes que, a la segona meitat del segle XX, es van urbanitzar com el carrer Mandri. Aquestes planes, que s’allargaven fins a trobar una altra riera, la que baixava per l’actual carrer de Ganduxer, eren unes terres agrícoles molt productives i es van especialitzar en el conreu de flors, sobretot de clavells que era la flor més de moda a la primera meitat del segle XX. En aquest tram, el curs fluvial es coneixia com a riera de Mandri.

Els turons de Monterols i Modolell suposen un mur infranquejable i la riera els ha de salvar virant cap al sud-oest, seguint l’actual traçat de la Ronda de Mitre. A l’alçada del baixador de la Bonanova dels Ferrocarrils de Catalunya, la riera s’unia amb el torrent de Bargalló, que baixava a tocar del convent de les Teresianes i que feia de límit entre els termes municipals de Sarrià i de Sant Gervasi de Cassoles. Un cop units els dos cursos fluvials i havent travessat l’actual Via Augusta, es trobava la finca de Can Ballescà, a la part nord del Camp del Galvany, una àmplia extensió de terreny força pla i que havia estat igualment un indret agrícola potent, en part propietat dels Modolell i dels Galvany, cases senyorials d’orígens medievals. En aquesta esplanada s’hi va fer en la seva part nord el Velòdrom, a la part central el Turó Parc i les instal·lacions esportives del Real Polo Jockey Club i del Tennis Barcelona, i a la part sud hi havia el gran convent de les Caputxines, gairebé a tocar de l’actual plaça de Francesc Macià.

En aquest darrer tram prenia el nom de riera de Ballescà i feia de límit municipal entre Sarrià i Sant Gervasi. Un cop passada la Travessera, deixava el terme de Sant Gervasi i entrava a l’Eixample de Barcelona per l’actual carrer d’Urgell, i prenia aleshores el nom de la riera de Magòria que, després de travessar el pla de Barcelona, passava arran de les muralles de la zona del Raval fins a arribar al port.