Dimarts 19, març 2024
14.1 C
Sant Gervasi
14 C
Sarrià
Publicitat

La sanitat catalana en temps de covid-19

"En aquests darrers anys han prioritzat els interessos del negoci privat amb diners públics"

Publicat el 14.7.2020 9:56

Opinió

Ariadna Cotén i Josep Martí 

Molt abans que s’iniciés la crisi de la covid-19, el sistema sanitari públic a Catalunya, com també a la resta de l’Estat, ja estava en crisi. Molts professionals i treballadors/res es trobaven decebuts i desmotivats a causa de la manca crònica de recursos, la paràlisi de polítiques i les males condicions de treball amb poques perspectives de millora. L’estratègia de privatitzar i retallar la sanitat pública dels governs de CiU —especialment sota la presidència d’Artur Mas i la gestió sanitària del conseller de sanitat Boi Ruiz, que va arribar a recomanar que ens féssim d’una mútua privada— així com la falta de voluntat dels governs posteriors per blindar la cosa pública i desfer les retallades en la sanitat pública expliquen, en gran manera, les mancances que ha tingut el sistema de salut públic a l’hora d’enfrontar-se a la pandèmia.

Publicitat

En aquests darrers anys ha crescut la despesa en fàrmacs, productes sanitaris, altes tecnologies i programes que han impulsat la medicalització de la vida i han prioritzat els interessos del negoci privat amb diners públics; en canvi, les inversions en manteniment, reposicions i equips, i aquelles per revertir les retallades i la precarietat laboral del sistema, que eren bàsiques, han quedat en un segon terme. Al final, la manca d’UCI i d’instrumental sanitari i de protecció ha provocat que més de 5.100 treballadors/res de sanitat a Catalunya s’hagin contagiat de la COVID-19, i que algunes d’aquestes persones hagin mort.

Publicitat

El sistema sanitari català, nascut l’any 1981, ja va originar-se amb una estructura particular, aglutinant sota la mateixa xarxa d’assistència pública els proveïdors hospitalaris del sistema, fossin de titularitat pública o privada. Amb els anys, el finançament públic a entitats concertades i a l’anomenada col·laboració publicoprivada en l’àmbit sanitari ha anat augmentant, especialment a partir de la creació de la Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya de 1990, que va consolidar el model mixt, i de la reforma de la mateixa llei el 1995, que va legitimar la introducció de l’ànim de lucre en la sanitat pública. Actualment, el model i l’organització de la sanitat pública a Catalunya suposen un desgavell d’entitats no integrades i molt diferents des del punt de vista funcional i jurídic.

Per posar un exemple, a la ciutat de Barcelona han atès a pacients aguts de la Covid-19 fins a 19 hospitals. D’aquests, 19,8 estan concertats amb el Servei Català de la Salut (CatSalut), dels quals només 1 és de propietat i gestió de l’Institut Català de la Salut, 3 són consorcis públics, 2 són fundacions, 1 és d’un orde religiós i el darrer és un hospital privat amb afany de lucre. Els altres 11 hospitals que han atès malalts són empreses privades de negoci, moltes d’elles multinacionals.

No sabem els acords i les condicions que han tingut aquests hospitals privats amb el CatSalut per a atendre pacients amb covid-19, tot i que difícilment poden ser malalts traslladats des d’hospitals públics saturats perquè mai es van arribar a omplir els annexos anomenats pavellons Salut. El que sí que sabem és que el Govern de la Generalitat ha anunciat que pagarà a aquests hospitals fins a 43.000 euros per pacient a l’UCI, quan el que es paga a altres comunitats autònomes i el preu que fixa la patronal privada és molt inferior: 22.000 euros per pacient d’UCI per a una estada mitjana de vint dies. Tot això, recordem-ho de nou, mentre les treballadores i professionals de la sanitat encara estan reclamant la recuperació del 5% de salari que els va ser retallat fa deu anys i que, per descomptat, no queda compensada amb la «gratificació» d’una paga promesa pel Govern que, a sobre, deixa de banda col·lectius com el personal d’ambulàncies o el de neteja.

La pandèmia de la covid-19 també ha posat en relleu el funcionament de les residències geriàtriques i sociosanitaris del país, una gran part dels quals estan concertats amb diners públics i són en mans de grans empreses privades. El que cerquen aquestes empreses és el seu negoci, i moltes tenen dubtoses condicions de qualitat, les quals ja van ser denunciades fins i tot per les mateixes treballadores, que no van ser escoltades ni tan sols quan, en plena pandèmia, es demanaven equips de protecció, tests i aïllament fora de les residències per poder rebre millor atenció mèdica.

Convé recordar que el juliol de 2019 es va aprovar al Parlament de Catalunya una proposta de resolució que recollia, entre d’altres, suprimir els EAR (Equips d’Atenció Residencial) a càrrec del Grup Mutuam, per tornar l’atenció de les residències a la sanitat pública. El Grup Mutuam és una empresa privada d’ex-alts càrrecs de CiU que presta atenció sanitària a 431 residències de Barcelona ciutat i comarques, la ineficàcia del qual l’hem vist i patit durant aquests mesos amb els funestos resultats que totes coneixem a les residències. A banda d’investigar i depurar responsabilitats davant d’aquesta possible xarxa de complicitats i interessos, és urgent revisar el model d’atenció a les residències, per garantir-hi una atenció digna i homogènia i que aquesta es faci directament des de l’atenció primària amb les competències i els recursos necessaris.

Les administracions clamen que l’atenció primària ha de ser clau en la nova situació que es generi en els mesos vinents, però amb un sistema sanitari orientat a les urgències i als hospitals, i en què tres de cada cinc euros retallats de la sanitat catalana van sortir de la primària, es preveu una tasca difícil. Actualment només el 18% del pressupost total de sanitat va a la primària, malgrat que els experts assenyalen que hauria de ser del 25%, com a mínim. Cal que els CAP obrin en tot el seu horari i especialment fins al vespre, quan hi pot anar la classe treballadora, i hi calen més professionals, recursos, formació i equips de protecció.

En definitiva, el que cal és una millora radical i global del sistema sanitari públic que passi d’un model centrat en la malaltia ja instaurada, l’hospitalocentrisme i la medicalització (molts cops injustificada i perillosa), a un model públic de salut i cures personal i col·lectiva, centrat en el valor de la salut integral, personal i comunitària. Aquest nou sistema sanitari públic ha de ser universal, accessible, equitatiu i integral; ha de tenir un finançament suficient i una gestió, planificació i provisió 100% públiques i sense cap afany de lucre; ha de ser també independent dels interessos de les companyies farmacèutiques i dels productors sanitaris. I ha de tenir com a eixos bàsics la potenciació de l’atenció primària i la governança participativa així com l’augment de la dotació de recursos, en mitjans, salaris i materials cap al personal treballador.

Ariadna Cotén és membre de l’Assemblea 15M Sarrià-St. Gervasi; Josep Martí és metge jubilat, membre de Marea Blanca i de CAPS.

Publicitat

Subscriu-t'hi

Dona suport al periodisme cooperatiu i de proximitat



PDF per 35€ l'any
PDF + PAPER per 50 € l'any

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.