Memòria històrica
Albert Anglès-Minguell
La Travessera de Gràcia és un important carrer que connecta tres districtes de Barcelona. El carrer neix a la plaça de Francesc Macià de Sarrià-Sant Gervasi, travessa de banda a banda el districte de Gràcia, el qual dóna nom al carrer, i finalment mor al Carrer de Cartagena d’Horta-Guinardó, a l’Hospital de Sant Pau.
Una via antiga al Pla de Barcelona
Existien tres veritables camins que creuaven el Pla de Barcelona des de l’antiguitat, alguns dels quals s’han fossilitzat fins als nostres dies, tots ells transversals i paral·lels a la línia de mar. El primer d’ells era el Camí de dalt, ara en gran part el Cinturó de Ronda. Un altre, el menys deformat i millor conservat, ha estat el Camí del mig (les Travesseres de les Corts i de Gràcia), que creuava bona part del Pla i que arribava al seu moment fins a Sant Andreu. Finalment, el Camí de baix, que podia passar per la zona dels carrers de Provença i Mallorca, límit entre Gràcia i Barcelona al segle XIX.
D’aquests, el Camí del mig, d’origen romà o fins i tot anterior, va esdevenir un ramal interior de la Via Augusta romana, que creuava perpendicularment els torrents i rieres que hi havia al Pla de Barcelona i evitava entrar dins de la ciutat romana, connectant les valls del Besòs i del Llobregat. Aquest vial rectilini va servir de base i d’orientació per a la constitució de la xarxa centuriada de la colònia Barcino, delimitant les parcel·les dels veterans militars assentats a l’Ager Barcinonensis, d’aquí la seva importància. La traça del vial coincidiria actualment amb les Travesseres de Gràcia i de les Corts.
La Travessera va rebre diverses denominacions al llarg dels segles posteriors. L’any 1057 es trobava documentada com a Via Francisca o Strata Francigera, seguint la part central de Travessera el contorn d’una calçada medieval. També en l’Edat Mitjana va ser coneguda com via Antiga, via Vella o via Mercadera. Entre els segles XIV i XVI rebé el nom de via Mulnera o Molera, prenent el nom d’uns molins que hi havia a Sant Martí, al Clot, una via lluny de les muralles i molt transitada, pels qui no volien entrar a Barcelona. Durant els segles XVIII i XIX, el nom de Travessera va ser el més comú, rebent també altres noms com Orden i Solar o via Transversalis.
Formació dels futurs barris
La Travessera de Gràcia va condicionar sens dubte la gestació de barris de nova planta, com el cas de Gràcia a inicis del segle XVII o la urbanització i delimitació d’altres com el cas del Galvany i de l’Eixample, a inicis del segle XX.
La plana de Gràcia, un terreny abrupte i amb pendent, solcat per un munt de torrents i rieres, va veure sorgir un nucli de poblament a partir del segle XVII, iniciat amb el convent dels Carmelites, a la confluència estratègica de dos antics vials romans, el ramal esmentat de la via Augusta i la via romana que comunicava Barcino amb Castrum Octavianum (Sant Cugat), actualment el carrer Gran de Gràcia o antic Camí de Gràcia. Aquests varen ser els eixos de creixement posterior de la Vila de Gràcia a mitjans del segle XVIII, condicionant també el seu futur entramat.
A la fotografia destacada, vista de la seu social i les pistes de tennis de la Societat Sportiva Pompeia. Imatge procedent d’un llibre sobre clubs de tennis, de 1928.
En el cas del barri del Galvany i de l’Eixample Dret, la Travessera va suposar una delimitació del creixement del barri des de temps moderns, apart d’un canvi en la disposició urbana dels carrers. A la part de Galvany, al segle XIX, la Travessera era un espai encara molt buit i en certa manera marginal. Així, al llarg de la segona meitat del XIX, des de Gràcia cap a les Corts, s’hi va construir el 1890 l’Asil Duran per a la reinserció de joves; el convent-escola de l’Infant Jesús, per a noies i d’origen francès (1867); i finalment s’hi va formar el sector fabril més important del barri. La fàbrica pionera va ser les Sederies Vilumara (1866), una de les més importants de Catalunya en el seu sector, però també hi havia altres manufactures tèxtils que van facilitar la creació del barri obrer del carrer de Sagués. A principis del segle XX, s’hi va fundar la fàbrica de perfums Antonio Puig, SA a la cantonada de la Travessera amb el carrer de Sagués, lloc on encara hi ha la seu social de l’empresa, actualment multinacional tot i seguir mantenint l’estructura d’empresa familiar dels seus inicis. Una altra fàbrica destacada era La Industrial Carbónica Coromina, SC, fundada per Lluís Coromina l’any 1908 al carrer de l’Avenir cantonada amb Santaló, dedicada a la producció de gas carbònic per a begudes i medicaments. La família Coromina tenien la residència al carrer de Muntaner. L’any 1911 es van unir amb una altra empresa important del sector, La Suiza Española, tot i que es va mantenir el nom de La Industrial Carbónica; tot seguit van obrir sucursals a les principals ciutats espanyoles.
Finalment també s’ha d’esmentar que al número 8 de la Travessera, l’any 1912 es van inaugurar les Escoles de Pompeia, vinculat als Caputxins, on posteriorment si va afegir un dispensari, un gran teatre, el Coliseu Pompeia, i fins i tot un club de tennis, la Societat Sportiva Pompeia, que encara existeix a Montjuïc.
La urbanització de la Diagonal i la denominació definitiva
La línia recta que formaven les travesseres de Gràcia i de les Corts des de l’antiguitat va ser trencada quan es va projectar l’actual plaça de Francesc Macià. El 29 d’agost de 1930 s’aprovà la modificació de la línia de la travessera, fent un gir en corba en apropar-se a la futura plaça, entre el carrer Amigó i la Diagonal. La via va ser oficialitzada com a Travessera de Gràcia el 30 de setembre de 1932, malgrat que ja era conegut amb aquest nom afegit des de principis del segle XX.
Fonts: Wikipedia; Barcelofília; Jesús Portavella, Els Carrers de Barcelona: Sant Gervasi; Gràcia: de rural a urbana; Jesús Mestre Campi, L’Abans: Sant Gervasi de Cassoles.
