Arquitectura
Jaume de Oleza
Fins fa pocs anys, a l’edifici que està ubicat al carrer Freixa cantonada amb el carrer Vallmajor, avui reconvertit en edifici d’habitatges, hi havia la clínica Soler-Roig. Un edifici de mesures harmonioses amb la forma corba i amb pendents en els seus testers, construït per l’arquitecte Francesc Mitjans l’any 1954. Mitjans va ser un arquitecte molt conegut a Barcelona i autor, entre altres obres, de l’estadi del Club de Futbol Barcelona, el Camp Nou, així com el Reial Club Nàutic de Barcelona i molts altres edificis d’habitatges.
La Clínica Soler-Roig va ser una clínica pionera a la nostra ciutat, no tan sols per l’arquitectura de caràcter marcadament racionalista, sinó també perquè disposava d’unes instal·lacions molt avançades per fer la cirurgia clínica. Disposava de 20 habitacions amb grans finestrals que s’obrien a unes petites terrasses en cada habitació. Unes terrasses que deixaven entrar el sol i humanitzaven la vida dels pacients i familiars. Les 20 habitacions i les tres plantes d’alçada de l’edifici la dotaven d’una atmosfera familiar: d’una altra manera hauria estat difícil d’entendre una clínica sota un concepte humanista de l’arquitectura. Sembla que la forma en corba de l’edifici responia a la voluntat de salvar un arbre centenari que hi havia al solar.
El doctor Josep Soler-Roig va heretar del seu pare una petita clínica al carrer Modolell, que la va traslladar al 1920 per construir la del carrer Freixa. Soler-Roig va ser un metge de reconegut prestigi i precursor de la Societat Catalana de Cirurgia. Així mateix, va ser molt aficionat al món de l’automòbil, i propietari d’un cotxe esportiu Pegaso fabricat de forma artesanal i exclusiva al nostre país. L’any 2014, la clínica es va reformar per convertir-se en un edifici d’habitatges: l’interior va patir una remodelació integral, i es va afegir una planta a l’edifici. El projecte de reforma el va fer l’arquitecte Enric Mir i Teixidor. El mateix Mitjans va qualificar la intervenció com una sèrie d’estratègies que se sumen a l’edifici sense perdre’n l’essència, en definitiva, una actuació que té una continuïtat amb l’obra original. Un exemple més que l’arquitectura roman, encara que canviï d’ús.
