Notícies del barri
Marta Trius
La Biblioteca Joan Maragall de Sant Gervasi va oferir el passat 16 d’octubre la xerrada “Mirar per primera vegada cinema experimental” en la qual, de la mà del cineasta i programador Albert Triviño i en col·laboració amb la sala de cinema cooperativa Zum Zeig, es va fer un recorregut per la història del cinema d’autor.
Durant la sessió vam poder gaudir d’alguns fragments d’obres clau del cinema experimental coneixent deprop els detalls de cadascuna d’elles.
L’Etoile de Mer, l’obra que Man Ray va dirigir el 1928 pot definir-se com l’obra llançadora d’aquest tipus de cinema, ja que gràcies a ella l’obra d’art va deixar de ser mimètica per convertir-se en una realitat en si mateixa. “Man Ray pren el cinema com un mitjà per donar sortida a la seva especial forma de veure la realitat” va afirmar Triviño.
El director Stan Brakhage és el responsable de la creació de Stellar, una pel·lícula rodada en 70 mil·límetres que proporciona a la imatge un ús més pictòric, aconseguint que l’espectador tingui una experiència sensorial: “Brakhage vol aconseguir tornar a l’experiència de viure les coses per primera vegada” va concretar Albert Triviño. I sens dubte ho aconsegueix gràcies a aquest curtmetratge que transmet tot el pes de l’univers (d’aquí el seu titol).
El cinema experimental és tan multidisciplinar com ho són els seus creadors, i en Berlin Horse tenim un clar exemple. El director anglès Malcolm Le Grice va buscar la seva especial manera de mostrar al món l’atemporalitat del cinema i ho va fer a través del què denominem loop o bucle. Amb això és el propi espectador el que tria la durada de l’obra, una obra que no és lineal i que juga amb el concepte de la repetició. Berlin House és considerada una de les obres clau del cinema experimental, juga amb l’espectador demanant-li que adopti una posició molt diferent a la qual està acostumat.
I si bé Le Grice reconeix l’atemporalitat, el canadenc Michael Snow escapa de la realitat eliminant la subjectivitat de l’artista en La Region Centrale, fent que el que pervisqui sigui la subjectivitat de la pròpia obra d’art. Triviño ho va deixar clar: “el contingut aquí és la forma en si mateixa. La pel·lícula es fa a si mateixa i es converteix en hipnòtica. És el que cridem estètica autogenerada».
I seguint el fil conductor de la xerrada vam conèixer la sèrie Optical Sound Films una sèrie única que recull els treballs de recerca duts a terme per Guy Sherwin en l’extens període que va de 1971 a 2007, que conclouen en la relació sinestètica entre el so i la imatge manifestada a través del so produït pel material cinematogràfic.
Per finalitzar la trobada, Albert Triviño ens va mostrar la seva pròpia obra Vanitas, un film rodat en super 8 i que ell mateix va definir com “un joc visual en el qual s’utilitzen les bombolles de sabó perquè l’atzar creï la seva pròpia lògica interna”.
En definitiva vam gaudir i vam aprendre sobre un art que fins a no fa molt només podia veure’s en sales alternatives i que avui, gràcies a iniciatives com la sala Zum Zeig de Barcelona, arriba a un ampli nombre de persones interessades a anar més enllà del cinema convencional.
Inauguració de Bibliocurts
Dilluns 20 de novembre, a les 19 h, s’inaugura el Bibliocurts, el Festival de curtmetratges de Biblioteques de Barcelona, a la Biblioteca de SantGervasi-Joan Maragall.
