Arquitectura a Sant Gervasi
Jaume de Oleza
Al carrer Balmes de Barcelona a pocs metres de la cruïlla amb l’avinguda Diagonal, núm. 178, trobem un edifici d’habitatges que fa cantonada amb el carrer Comte de Salvatierra. L’edifici deu el seu nom a Marià Pidelaserra (1877-1946), un pintor impressionista molt conegut a Catalunya que va ser el promotor de la seva construcció. L’edifici data de 1935 i és obra de Ramon Puig Gairalt, un distingit arquitecte que va ser l’arquitecte municipal de l’Hospitalet de Llobregat, municipi en el qual va realitzar nombrosos projectes, germà del també arquitecte Antoni Puig i Gairalt, amb qui va realitzar diverses construccions. El pintor i l’arquitecte van ser dos artistes que van compartir una vinculació i proximitat amb les inquietuds artístiques de llavors. I gràcies a aquestes inquietuds, el promotor i l’arquitecte van dur a terme aquest edifici de tall senyorial. Un edifici que gràcies als seus balcons en cantonada de formes arrodonides, suavitza el xamfrà dels dos carrers. La seva arquitectura reflecteix una influència procedent clarament de l’estètica racionalista que regnava en aquesta època, encara que amb certs tocs de l’arquitectura noucentista. Aquesta última una estètica a la qual personalment Puig se sentia molt còmode, motiu pel qual es poden observar alguns detalls d’Art Decó. Les seves façanes estan treballades amb serigrafies i dibuixos amb clares referències a la mamposteria. Un procés molt treballat i que conjuntament amb les tribunes i els balcons així com el disseny del coronat superior de la cúpula poligonal, denoten un estil propi que pot arribar a semblar que s’aparta de l’arquitectura racionalista. No obstant això, la seva posició molt propera al moviment modern Iatent a l’estil del BAUHAUS, va contribuir a ser un arquitecte sensible a l’arquitectura contemporània i d’avantguarda. Els seus múltiples viatges per Europa i la seva assistència a diversos congressos d’arquitectura moderna li van ajudar a ser un coneixedor del moviment modern d’índole racionalista i expressionista.
L’edifici actua com una articulació entre els dos carrers amb la coronació a la part superior que li fa de ròtula. Una estratègia compositiva que li dóna un toc de majestuositat i grandesa. Una arquitectura que té reminiscències de l’expressionisme alemany. La dolçor de les seves formes per mediació dels seus balcons realitzats amb un disseny de formes curvilínies, representa un exemple del que és una alternativa plàstica a l’estil funcionalista de l’època. Com comenta Oriol Bohigas en el seu llibre Arquitectura i Urbanisme durant la República en referència Ramon Puig Gairalt, “va ser l’arquitecte més destacat de la línia dubitativa avantguardista”. Un bell edifici que ens trasllada més enllà del corrent moderna d’aquells anys.
Jaume de Oleza és arquitecte, www.controller.cat
