Publicitat

L’envelat de Festa Major

La tradició es va perdent, però abans no hi havia una Festa Major sense un envelat

spot_img

Publicat el 11.10.2019 7:30

Abans i Ara

Jesús Mestre 

La tradició es va perdent, però abans no hi havia una Festa Major sense un envelat. Aquesta construcció de caràcter efímer té l’origen a les primeres dècades del segle xix a Barcelona, on hi havia una gran afició pel ball. També hi havia professionals (velers, corders, mestres d’aixa…) vinculats a les arts del mar, que dominaven la tècnica que va permetre fer aquesta estructura arquitectònica efímera, desmuntable. Aviat els envelats es van començar a muntar a les places i descampats de tot el país. Allotjaven actes del programa de la festa major (balls, concerts, àpats, etc.), i es feren imprescindibles arreu. Cal considerar-ho, com ens diu Josep Mañà al llibre L’envelat. Arquitectura singular i símbol de la Festa Major (2017), una singular aportació catalana a l’arquitectura pel seu concepte estructural revolucionari, molt avançat al seu temps.

Publicitat

A la fotografia antiga, de principis del segle XX, es veu el tradicional envelat que es muntava cada any a la plaça de Sarrià, on es feien els principals actes de les Festes del Roser. Era molt gran, ocupava pràcticament tota la plaça, i per dins es decorava amb molt d’encant i amb unes grans làmpades de llàgrimes. La il·luminació de l’espai interior donava una aparença màgica en entrar en una construcció molt espaiosa que, tanmateix, era efímera, pensada només per als dies de les festes. Actualment, se segueix muntant un envelat a la plaça que també té com a missió acollir molts dels actes de les festes.

Publicitat

Així i tot, fa més la funció d’una coberta per resguardar-se de possibles inclemències climàtiques. La fotografia actual és testimoni del lloc on es plantava l’antic envelat, i dels pocs canvis que s’han produït. S’hi veu l’envelat d’aquesta Festa Major, la del 2019.

L’envelat de la plaça Major, a la Festa Major de 2019. ©Juanjo Compairé
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

El Jardí 115, març de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/04/El-Jardi-115_Marc25_0403.pdf

El Jardí 114, febrer 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/03/ElJardi114_Febrer25_0402.pdf

El Jardi 113, gener de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/02/El_Jardi_113_gener2025.pdf

El Jardí 112, desembre de 2024

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/01/ElJardi_112_desembre2024_v2.pdf Descarrega
spot_img

Ressenya: “Morir con plantas medicinales”

De la poeta, pintora i cineasta iraniana Atieh Attarzadeh, és la seva primera novel·la que es va convertir en un fenomen de popularitat al seu país, on va arribar a vendre quaranta edicions i ser una de les obres més destacades de la literatura persa contemporània

El Centre Cívic de Vallvidrera, en risc de desaparèixer per l’ampliació de la Biblioteca: què està passant?

Tant l'Associació Veïnal com els usuaris del Vázquez Montalbán s'oposen al projecte i denuncien "opacitat" per part de la Biblioteca i l'Ajuntament

Collboni i ERC pacten quasi 2 milions per invertir a Sarrià-Sant Gervasi: aquests són els projectes

Els republicans acorden amb el PSC la construcció de dos carrils bici, l’execució del projecte dels Jardins d’Oriol Martorell, la pacificació d’Escipió i plans de mobilitat i millora de l’espai públic

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]