Cultura
Jesús Mestre Campi
Hi ha novel·les que t’enganxen des del primer capítol i saps que vols saber com acaben… tot i que segurament la solució final de l’embolic no serà el més interessant. El que t’atreu és seguir per Sarrià, Barcelona, Londres, Amsterdam, etc. les aventures d’un personatge molt ben treballat com la Berta, dins d’una teranyina de situacions que es mouen entre l’espionatge i la novel·la negra.
J. L. Domínguez, enginyer valencià establert a Sarrià des de fa anys, va presentar El grito oculto de Berta Lennox al Casal de Sarrià el 8 de febrer, acompanyat d’Anna Soldevilla, la seva editora a Destino; el llibre s’ha publicat a la col·lecció Ancora y Delfín. És la seva tercera novel·la i les dues anteriors, La página número treinta y tres i Quién fue Julia Jones han estat uns best-sellers, amb més de 20.000 lectors. Arran d’aquesta excel·lent i inesperada rebuda (les primeres novel·les van ser autoedicions), Domínguez s’ha plantejat seriosament dedicar-se a la literatura i ha trobat en l’editorial Destino l’acompanyament professional indispensable.
La novel·la té interès per la seva trama i les intrigues que planteja, però per la gent del barri també hi ha el fet que Sarrià i Pedralbes són l’escenari essencial dels fets que s’hi narren. Concretament, el carrer Monterols, on hi ha l’habitatge en què viu la Berta, o el Casal de Sarrià, on la protagonista va a esmorzar cada dia. També apareixen altres indrets i es descriuen negocis i veïns de Sarrià.
I sobretot hi ha la descripció de les caminades per Pedralbes i les faldes de Collserola que molts veïns dels barris del districte coneixem i apreciem. Un llibre amb presència de diplomàtics i d’espies que et fa passar una molt bona estona.
