Història
Jordi Bigues
Es commemora el vuitantè aniversari de la marxa de les Brigades Internacionals que durant dos anys van lluitar a la Guerra Civil espanyola. Creades el 18 de setembre de 1936 per la Internacional Comunista des de Moscou, aquesta organització va enquadrar com força militar de xoc més de 35.000 voluntaris procedents de més de cinquanta països del món. Més de 10.000 van perdre la vida en diferents batalles com a forces de primera línia. D’altres militants d’arreu del món es van incorporar a les columnes anarquistes, del partit obrer i Esquerra Republicana. Els primers voluntaris internacionals comunistes van fer nit a Sarrià.
Dos anys després, per pressió internacional, les brigades es van retirar mentre s’intensificava la presència militar alemanya i italiana al bàndol nacional de Franco. Deu mesos després de la seva marxa, els dirigents totalitaris de Rússia i Alemanya (Stalin i Hitler) van signar un pacte de no-agressió.
A l’escola del Sagrat Cor de Sarrià hi havia, des del principi de la sublevació militar de juliol de 1936, la caserna Voroixílov de les Joventuts Socialistes Unificades, creades abans de la fundació del PSUC. El nom de la caserna comunista procedeix del culte a la personalitat del mariscal estalinista Kliment Voroixílov (1881-1969), mà dreta del dictador Stalin.
Segons escriu Gregorio López Raimundo a les seves memòries (era responsable de la caserna amb vint-i-dos anys i arribaria a secretari general del PSUC durant el franquisme), a l’Escola del Sagrat Cor de Sarrià “es van allotjar els primers brigadistes internacionals que arribaren a Barcelona via França i d’allí va sortir cap a Madrid l’octubre de 1936 la columna “Jaume Graells” comandada per l’italià Nino Nanetti i amb Vicente Peñarroya com a comissari polític.” Nanetti, comunista italià, va morir a Santander per ferides de guerra el 19 de juliol del 1937. El nom de la columna era d’un militant comunista gracienc mort a trets pels sollevats el 19 de juliol a la plaça Universitat.
De la caserna de Sarrià va sortir també cap al front d’Aragó, a finals del maig del 1937, la columna que després s’incorporaria a la 30 Divisió de l’Exèrcit Popular republicà. Pere Sunyol, dirigent de les Joventuts Socialistes, en va ser el comissari polític.
El divendres 28 d’octubre de 1938 va tenir lloc a l’Avinguda 14 d’abril de Barcelona la desfilada de comiat de les Brigades Internacionals. No hi va faltar ni el president de la república Manuel Azaña, el president del govern d’Espanya, Juan Negrín i el de Catalunya, Lluís Companys, així com dirigents comunistes com Dolores Ibarruri. Faltaven menys de tres mesos per l’ocupació de Barcelona per les tropes franquistes.
Aquell divendres, una riuada de sarrianencs, malgrat el presagi d’un bombardeig franquista, van anar a veure la parada militar de les brigades a la Diagonal, amb la protecció aèria d’avions republicans. El dissabte 29 els brigadistes van gaudir d’un dinar especial a la caserna de Sarrià. Tal com va explicar la treballadora sarrianenca Elvira León, aquella va ser la darrera manifestació en què va participar fins a arribar les llibertats democràtiques quaranta anys després.
