Sobre fisioteràpia
Jordi Bertran
Són termes que poden crear confusió. Nosaltres, a més, afegirem al massatgista i al quiropràctic. Intentarem donar resposta a aquesta qüestió. Començarem parlant del fisioterapeuta. Moltes són les definicions de fisioteràpia que podem trobar, entre elles la de l’Organització Mundial de la Salut OMS:
Segons l’OMS, la fisioteràpia és “la ciència del tractament a través de: mitjans físics, exercici terapèutic, massoteràpia i electroteràpia. A més, la fisioteràpia inclou l’execució de proves elèctriques i manuals per determinar el valor de l’afectació i força muscular, proves per determinar les capacitats funcionals, l’amplitud del moviment articular i mesures de la capacitat vital, així com ajudes diagnòstiques per al control de l’evolució”.
El fisioterapeuta és un professional sanitari amb formació universitària oficial (aquesta és la principal diferència amb la resta de terapeutes), grau de 4 anys, recolzat per un col·legi de fisioterapeutes que garanteix formació i professionalitat, ja que per exercir, obligatòriament, ha d’estar col·legiat en la comunitat autònoma on presti els seus serveis, estant capacitat per aplicar totes les tècniques anteriorment esmentades en diverses àrees de la salut, com són la traumatologia, respiratòria, pediàtrica, esportiva o neurològica entre unes altres.
El fisioterapeuta no solament dóna massatges. És l’únic professional sanitari (a més dels metges) capacitat per aplicar tractaments quan hi ha una malaltia o lesió que afecta l’aparell locomotor, pot prevenir noves lesions o recaigudes i recuperar al pacient, aplicant diferents tècniques (mobilitzacions, manipulacions, teràpia manual, exercici terapèutic, drenatge limfàtic electroteràpia, termoteràpia, fisioteràpia invasiva, exercicis terapèutics…).
És insubstituïble per tractar moltes lesions, reduir la inflamació, alleujar el dolor en patologies agudes o cròniques i recuperar la mobilitat articular després d’haver sofert una lesió.
L’osteòpata
L’osteopatia és una pràctica terapèutica considerada medicina alternativa. L’osteòpata proposa reequilibrar l’esquelet, els músculs, els lligaments a fi que tots els líquids circulin correctament; atribuirà una importància molt particular a la columna vertebral, el pilar de l’armadura, que conté el sistema nerviós autònom. Totes les parts del cos són interdependents el que confereix a l’home la seva especificitat i la seva innocuïtat.
Actualment no està reconeguda com a professió sanitària, no està inclosa al Catàleg de prestacions de la Sanitat Pública.
A Espanya s’exigeix que els osteòpates siguin fisioterapeutes titulats perquè puguin aplicar aquestes tècniques, ja que es consideren pròpies de la fisioteràpia per llei (Reial decret 1001/2002). Malgrat això, es poden trobar molts osteòpates que no són fisioterapeutes titulats, per la qual cosa la seva formació queda en dubte. Recomanem comprovar en el col·legi corresponent si és un professional titulat.
La quiropràxia és un altre tipus de medicina alternativa que se centra en el diagnòstic i tractament dels trastorns mecànics del sistema musculoesquelètic, especialment la columna vertebral, sota la creença que aquests trastorns afecten la salut general a través del sistema nerviós i que la seva correcció millora o restaura la salut. A Espanya no està reconeguda com a professió sanitària.
Finalment, el massatgista solament pot aplicar massatges de relaxació, no terapèutics (per tan solament pot donar massatges a persones sanes, ja que no poden ser usats per tractar una patologia). El massatge com a mitjà de tractament d’una patologia solament pot ser proporcionat per fisioterapeutes.
Ni quiropràctics ni massatgistes són reconeguts com a professionals sanitaris i la llei exigeix que per aplicar tractaments quiropràctics es tingui el títol de fisioterapeuta.
Perquè quedi més clar, a Espanya l’únic professional sanitari reconegut i que té estudis universitaris és el fisioterapeuta.
La principal conclusió és: Al moment d’escollir en mans de qui posem la nostra salut és bàsic assegurar-nos que el professional disposi d’una formació reglada i reconeguda. Actualment els fisioterapeutes són els únics professionals amb un pla d’estudis universitaris oficial, que assegura la correcta aplicació de totes les tècniques que es considerin oportunes, així com fer-ho amb les màximes garanties i dins d’un marc legal.
