Reportatge
Carme Rocamora (@CarmeCRS)
Una hora abans que comencés la històrica i multitudinària manifestació del 8 de març, vaig passar a veure les dones del Comitè de Vaga 8M de Cassoles. Estaven cansades. La majoria de la gent que anem a les manifestacions, ens plantem allà, cridem i ja hem complert. I no ens imaginem la de feina que hi ha al darrere de l’organització d’una vaga perquè tingui èxit. I aquesta vaga en va tenir molt, d’èxit, que va ser gràcies a milers de dones anònimes que arreu del país es van encarregar que aquesta jornada fos inoblidable. Universitat a universitat, poble a poble i barri a barri, Barcelona era lila. I ho va ser gràcies en part a gent com la de Sant Gervasi, que durant més de dos mesos va estar organitzant aquesta jornada.
La primera trobada que feien el Comitè 8M Cassoles era el dimarts 23 de gener. A partir d’aquell dia, cada dilluns les dones es reunien al casal CP La Tecla i organitzaven la diada. Eren moltes, però unes 25 les que estaven més implicades: les que no van dormir més de dues hores el vespre del dia 7 i les que van dedicar temps i esforços per mobilitzar el barri.
El regust de les organitzadores era una mica pessimista al matí. Van tallar la Via Augusta per començar a informar que la jornada de vaga havia començat i es van quedar amb la sensació que no hi havia prou gent que assistís a aquesta acció a primera hora. I durant tot el matí, van anar pel barri, a comerços, al mercat de Galvany i altres indrets a informar sobre la jornada que s’estava realitzant. Les respostes eren diverses: cares amargues, indiferència, però també agraïments i suports. Respostes diferents, d’aquest nostre barri tant divers.
I així anava avançant el dia i a dos quarts de cinc començava una de les activitats que havia organitzat el comitè: un trivial feminista, amb l’objectiu també, que a part dels coneixements que aquest joc pogués aportar, la gent s’anés reunint a la plaça Molina per baixar plegats cap a l’avinguda Diagonal amb Passeig de Gràcia, lloc on començava la manifestació de Barcelona.

Mica en mica va arribar la gent i es va fer una lectura de manifest, en què es van denunciar les agressions que patim les dones en tots els àmbits, tant físiques com psíquiques com estructurals, les discriminacions a la feina, les discriminacions a casa; en definitiva, totes les traves que té una dona pel fet d’haver nascut dona. Per aportar una mirada de la lluita transversal van llegir els manifestos dones de totes edats: des de la més jove a la més gran.

I així van començar a baixar carrer Balmes avall. I quan semblava que eren poques, eren moltes. I se les sentia per tot arreu. I van tallar tot el carrer, elles, amb crits de guerra. Van parar davant la seu de Ciutadans i van demanar a Inés Arrimadas que s’unís a la vaga i van seguir amb crits de “disculpin les molèsties ens estan assassinant” o bé ”els carrers seran feministes”.
I tant que ho eren, de feministes. A les finestres sortien dones a aplaudir, dones que mostraven com penjaven estris de neteja al balcó en senyal que avui feien vaga. I així, tot baixant per Balmes i girant per la Diagonal, un regiment de dones fortes que demanaven ser respectades arribaven fins a la manifestació central, la manifestació històrica en que, per fi, els carrers de la ciutat, van ser de les dones. Un dia que durarà anys.
