Teràpies Alternatives
Glòria Vilalta
Les flors de Bach deuen el nom al metge anglès que les va descobrir, ara fa ja quasi 90 anys. Donada la seva eficàcia, amb els anys han anat sorgint altres sistemes florals provinents d’altres indrets i plantes, però aquest és el més estès.
El Dr. Bach havia treballat anteriorment com a bacteriòleg i homeòpata. Compartia la idea -juntament amb Paracels, Hipòcrates i Hahnemann- que cal focalitzar-se en cada persona en concret, i no en la malaltia (per exemple, en per què tens mal de cap i què et pot ajudar tenint en compte el teu estat mental, anímic i físic, i no en un remei genèric per a tothom). Amb aquesta idea, va dedicar la darrera part de la seva vida a buscar un mètode curatiu, senzill i natural, en el qual no es necessités destruir ni alterar res de l’individu.
Tornant als orígens dels medicaments actuals, va investigar la natura, concretament les plantes que tenia al seu entorn. I descobrí que les plantes, com les persones, tenen totes una determinada vibració. Algunes d’aquestes plantes, en consumir-es barrejades amb unes gotes d’aigua, ressonen amb la nostra energia, tot recordant-nos la freqüència positiva a què vibràvem abans del conflicte. Actuen, per tant, no directament sobre el cos físic sinó sobre el sistema energètic.
L’efecte de la música sobre nosaltres
No és cap altra cosa que l’efecte que té per exemple la música sobre nosaltres: una cançó amb una determinada melodia i lletra ens pot fer canviar el nostre estat d’ànim per la mateixa raó. D’alguna manera, doncs, és com si anéssim sentint una música diverses vegades al dia i diversos dies fins que arribem a l’estat emocional desitjat.
Així, la substància portadora -aigua- no transmet la substància material de les flors sinó la seva energia o vibració, i per tant no hi ha ni sobredosis, ni efectes secundaris ni intolerància amb altres formes de teràpia. Això fa que aquest mètode sigui accessible a nens i adults, amb medicació o sense.
Els detractors diuen precisament que, com que químicament “només” és aigua, no pot curar. Això és no tenir en compte la qualitat energètica o vibracional de la vida i per tant la capacitat de contenir informació, especialment de l’aigua (vegeu els estudis del Dr. Masaru Emoto o del Dr. Luc Montaigner, premi Nobel per descobrir el virus de la sida).
Pel que fa al camp d’actuació de les flors de Bach, tracten tots els estats anímics. Hi ha 38 concentrats diferents, cadascun dels quals porta la vibració positiva equivalent a estats anímics inharmònics. Aquests són: por, incertesa, manca d’interès per circumstàncies actuals, soledat, hipersensibilitat a influències i idees alienes, desànim o desesperació, i sobreprotecció o excessiva preocupació pel benestar dels altres. Per tant, no es “combaten” els símptomes, sinó que es dona l’energia positiva corresponent, que acaba superant la de vibració inferior.
Les essències es poden combinar entre elles: es fa un preparat especial per a cadascú segons el que necessita en aquell moment vital. Com en moltes teràpies, és important i molt més efectiu fer un seguiment. Per saber quines essències necessita, es pot fer un procés d’anàlisi i d’escolta. També es pot recórrer a la kinesiologia, una tècnica de diagnòstic en què és el propi cos el que respon, de manera que es pot anar més a l’inconscient.
El procés amb les essències florals porta també a la presa de consciència del problema, i per tant ajuda a solucionar-lo. Al final, la persona és la responsable i l’artífex de la seva veritable curació, sigui amb el sistema que sigui.
En paraules del Dr. Bach:
La veritable causa de les malalties té l’origen en la nostra ànima. Els comportaments o sentiments no reconeguts o rebutjats es manifesten primer com a conflictes anímics i més tard com a malalties físiques. La malaltia no és un càstig, sinó només i únicament un avís: és un instrument utilitzat per la nostra ànima per ensenyar-nos els nostres errors, prevenir-nos d’altres i evitar més dolor.
