Treballant a Sant Gervasi
Fotografies: Javier Sardá; textos: J. Sardá i J. Mestre
Jesús Romero Digón va néixer a Galícia en 1960. A 12 anys, en va morir la mare, es veu obligat a deixar d’estudiar per atendre les necessitats d›una casa de camp on vivia un germà, sis anys major, amb una malaltia que li impedia ajudar al pare en les feines del camp. Jesús es va convertir en l’hereu tres anys després, quan va morir el germà major.
A 19 anys, va decidir emigrar a Barcelona perquè el treball del camp no li agradava, tant per duresa i com pels horaris. El primer treball a Barcelona va ser de cambrer, però no quadrava amb el seu caràcter. Treballar els caps de setmana era poc compatible amb la seva forma de veure la vida. Poc després va haver de fer el servei militar. En tornar va començar a treballar al mercat de les Corts, en la parada Albareda, on va conèixer el negoci de la fruita i verdura des de dins, i l’activitat de Mercabarna. Va treballar-hi vuit anys i va arribar a ser encarregat de compres de fruita seca i congelats. En aquests anys va reprendre els estudis i es va treure el graduat escolar, a més d’un curs de programador d’informàtica.
A la imatge destacada, la Mari, la Merche i en Jesús a la botiga de Teodora Lamadrid.
Mercedes Martínez Palacios, Merche, va arribar a Barcelona des de Burgos a 10 anys. Els seus sis germans ja estaven instal·lats a Barcelona, i ella va començar treballant en un ambulatori de Sant Boi. L’any 1987 una amiga comuna i gallega, la Mari, els va presentar. Aquest canvi va portar a Jesús a Sant Gervasi en prendre la decisió d’independitzar-se després de conèixer als Peñafiel, propietaris del Supermercat Anju situat on ara hi ha La Sirena, a Teodora Lamadrid, 5. Jesús, home de mercat i de negocis, va arribar a un acord percentual en beneficis per muntar una “parada de fruita i verdura” dins del supermercat, però amb l’estètica d’una parada de mercat. Així naixia l’empresa “Fruites Romero”, dins del supermercat Anju.
En temps de bonança econòmica, les coses se succeïen amb celeritat: Jesús obra una nova parada de fruites, l’abril de 1989, a les galeries Berlín del carrer Numància, amb Merche i Clara, germana de Jesús. I el juny d’aquest mateix any, Jesús i Merche contrauen matrimoni. Van arribar a tenir quatre fruiteries, dues d’elles en Sant Gervasi que segueixen mantenint actualment. Mari Perona, que segueix treballant en Teodora Lamadrid, 31, recorda que va començar a treballar amb la família Digón Martínez el 14 de febrer de 1992, a les 7 del matí, en previsió del naixement dels bessons per substituir a Merche que estava esperant el naixement dels seus fills bessons, en David i en Carlos. Merche va tenir un part prematur que no va impedir el seu retorn al treball al cap de sis mesos, coincidint amb l’obertura d’una altra fruiteria, ara a l’Hospitalet.
Els bessons, que en els seus primers anys es quedaven a cura de l’àvia, s’han convertit en adults. David és torner, li agrada la soldadura i treballa a Alemanya després d’una curta experiència a la fruiteria. Per la seva banda, Carlos és grau superior d’integració social. Tots dos han escollit treballs amb horaris més còmodes que els viscuts al costat dels seus pares.
Els negocis de carrer milloren les vendes
quan es disposa de més espai per a vianants,
perquè es genera un ambient més relaxat
Amb la crisi va arribar la decisió d’agrupar punts de venda: d’una banda van vendre la parada de les galeries Berlín, i d’altra l’obertura d’una nova fruiteria a General Mitre, on treballen Merche i la germana de Jesús. Per mantenir els llocs de treball ha potenciat el servei de restauració. Sant Gervasi és un barri on hi ha molts habitatges amb poques persones i el servei de manipulació de productes, tallats i envasaments, és un treball extra però que permet ser diferencial, oferint macedònia, remenat de bolets, de vegetals, etc. És una solució per a clients amb poc temps o que mengen a la feina. D’altra banda, en aquest barri viuen moltes parelles d’edat avançada, que aquest servei els permet disposar de més varietat en la seva alimentació quotidiana.
Si alguna cosa destaca del barri, és l’educació de les persones que agraeixen el tracte respectuós i respecten el treball del proïsme. És un barri sense altercats ni riscos de carrer i això és qualitat de vida, perquè ha conegut altres barris de Barcelona on no hi ha tant de respecte pels altres. El que no faria és viure aquí, considera que falten espais verds i arbres. És home de orígens en el camp i per això prefereix viure en Sant Joan Despí. Creu que els negocis de carrer milloren les vendes quan es disposa de més espai per a vianants, perquè es genera un ambient més relaxat, que convida al passeig i per tant a les compres de barri. El comerç agraeix l’espai.
