Societat
Jesús Mestre
La pandèmia no ha aturat la convocatòria de l’onzena edició del cicle de conferències “Reflexions a l’escola”, que cada any organitza la Fundació Collserola. Enguany, el tema és ben d’actualitat, les incerteses, segurament el més constatable que ens estè deixant la covid-19, que tantes “certeses” està fulminant. Per reflexionar sobre el tema, s’ha convidat a persones molt preparades, Salvador Macip, Ingrid Guardiola, Josep M. Esquirol i Mara Dierssen. L’objectiu és que facin aportacions, exposin arguments i pensaments des de la ciència, les humanitats i la filosofia. David Sierra, president de la Fundació Collserola, va inaugurar el cicle el dia 22 de febrer, on va insistir en la convicció que “l’educació, i l’escola com a institució, han de ser espais on es faci valer l’esperit crític i creatiu que ens allunya del pensament únic, incompatible amb la cultura”. L’escriptora i periodista Llucia Ramis és la moderadora del cicle. Totes les xerrades són en línia, mitjançant el canal de YouTube de la Fundació Collserola, i estan obertes a la participació del públic.
La primera xerrada es va confiar al biòleg Salvador Macip, doctor en Genètica molecular, investigador i escriptor, que aquest darrer any ha aconseguit un gran ressò mediàtic per les seves intervencions als mitjans de comunicaciço. Hi havia expectació per escoltar Macip, que va aplegar més de 200 persones a YouTube (i, en els dies següents, l’streaming ha estat consultat per molta més gent). El tema de la xerrada era ben eloqüent, “La incertesa com a motor de canvi”. La tesi de Macip és que la incertesa és el que fa evolucionar la ciència i, darrere seu, la societat, ja que una de les metes dels científics és resoldre els dubtes (per tant, incerteses) que es plantegen quan fan una recerca.
Així, Macip va exposar el mètode que segueixen els científics, a partir d’una incertesa, cal plantejar una hipòtesi, cosa que porta a fer un experiment; i l’anàlisi dels resultats d’aquest experiment s’han de contrastar amb la hipòtesi inicial, cosa que permet donar una resposta final. Com el mateix Macip va exposar, aquest mètode científic va ser desenvolupat per humanistes o filòsofs com Bertrand Rusell. “Tot coneixement que es pot assolir, s’ha d’assolir amb mètodes científics; i allò que la ciència no pugui descobrir, la humanitat no ho coneixerà mai”. La xerrada va ser molt interessant i molt assequible per les característiques de l’auditoria (que inclou als alumnes de batxillerat), cosa que és d’agrair. Però potser va ser una mica pretensiós en donar per fet que la biologia i les ciències de la salut són líders indiscutibles de la innovació cientèfica en l’actualitat. Així, tant Macip com diversos epidemiòlegs ho acostumen a fer amb una certa suficiència, com a certesa absoluta. Segurament tenen raó, però potser cal ser més respectuós amb moltes altres ciències que també tenen el seu protagonisme en la societat actual, com la política, l’economia o la sociologia. Hi ha moltes preguntes que el mateix Macip es plantejava, i potser la biologia no és la ciència més preparada per respondre-les, si cedeixes els teus drets, després te’ls tornaran? Fins a quin punt la gestió de la pandèmia pot limitar la llibertat personal?
La segona conferència, el dia 1 de març, donava la paraula a una humanista, Ingrid Guardiola, amb el tema “La tecnologia i les certituds immediates”. El plantejament de l’exposició de Guardiola va ser molt diferent de la de Macip: on per un tot semblava ser molt lineal, per l’altra qualsevol tema oferia molts matisos. La tesi principal de Guardiola és que la incertesa ens porta al pànic i a la inseguretat. Vivim en un món on la tecnologia va envaint moltes parts de la nostra quotidianitat, i internet ens ha desenvolupat el mite de la connectivitat: no estem sols perquè estem connectats mitjançant l’ordinador i les xarxes socials. I sempre és immediat: necessitem que sigui una certitud immediata. Així, la pandèmia ens ha portat al confinament i ha obert unes incerteses que porten inseguretat, fins i tot pànic. I la tecnologia, ara convertida en una arma del capitalisme del segle XXI, encara ens ha atrapat més, ja que la connectivitat digital ha estat l’eina més eficient per combatre l’aïllament, la soledat.
El cicle el tancaran dues xerrades més, la del filòsof Josep M. Esquirol el dia 9 de març, sobre “La incertesa és al teu davant. La paraula, al teu costat”, i la de la biòloga Mara Dieressen, el 16 de març, sobre “El cervell en temps d’incertesa”. Agraïm un any més la Fundació Collserola que ens convidi a reflexionar sobre temes cabdals del pensament actual.
