Arts i lletres
Jesús Mestre
El dissabte 14 d’abril —data assenyalada per commemorar-se la Segona República!—, es va clausurar l’edició 23 del festival BarnaSants Canço d’Autor, a la sala Luz de Gas, amb un gran concert de Les Kol·lontai. Abans, Pere Camps, director i ànima del festival, en va fer una valoració molt positiva: més de 100 concerts i la presentació d’uns 30 nous projectes. El festival s’ha mogut sempre per donar a conèixer nous cantautors i donar escalf a gent que es mou en aquest món des de fa molt de temps. Com a exemple, Camps va assenyalar que en Roger Mas és en el programa des de la primera edició, quan ningú el coneixia, i en aquesta darrera edició ha presentat un nou disc, Parnàs, a l’Auditoria de Barcelona, el 16 de març.
També va anunciar els guardonats d’aquesta edició: Giovanna Marini per la seva trajectòria; Antoni Claveria, director de la Casa Amèrica Catalunya, a l’activisme cultural, i Roger Mas, al concert més destacat.
Les Kol·lontai són Montse Castellà, Sílvia Comes, Meritxell Gené i Ivette Nadal i l’espectacle que presentaven era Cançons feministes per la llibertat i la igualtat: Cançons violetes, que servia per fer la presentació del seu primer àlbum. Montserrat Roig i Alexandra Kol·lontai (revolucionaria russa de qui ve el nom del grup), són referents genèriques del grup pel seu activisme com a dones. Durant el concert, les Kol·lontai van declarar que el seu activisme és tres voltes rebel: per ser dones; per ser de classe baixa, i per ser d’un país oprimit.
El concert tenia un plantejament de reivindicació política i feminista, i la majoria de les cançons eren fetes o inspirades per dones. Així, van anar passant per l’escenari cançons i textos de Clara Campoamor, Marina Garcés, Sílvia Bel, Mireia Calafell, Rosa Fabregat, Montserrat Abelló, Neus Català («les dones són les oblidades, dels oblidats»), Maria Mercè Marçal, Mercè Rodoreda, de Burgos, Felicia Fusté o Mari Trini (memorable la versió que van fer de Yo no soy esa), entre d’altres. I, també, composicions pròpies de les Kol·lontai, algunes de molt personals, com la que Meritxell Gené dedica a la seva mare; la de Sílvia Comes amb dones assassinades; la d’Ivette Nadal amb «dona dóna»; o la de la tortosina Montse Castellà sobre «lo riu és vida».
Aquestes quatre dones van oferir un concert intens, viu i de molta qualitat musical. Les seves veus de solista també se saben adaptar als cors i els acompanyaments i la música, basada en les guitarres, prenen matisos amb el piano tocat per Cartellà o els múltiples instruments amb què juga Gené, com l’harmònica, l’acordió i molts petits instruments de percussió. Una digna clausura per un festival indispensable pel món de la cançó d’autor catalana.
