Opinió
Neus Mestre i Marc Talló
Actualment, ja hi ha tres vacunes autoritzades a la Unió Europea, i és possible que ja conegueu algú a qui li hagin administrat una primera dosi. Potser hi ha qui està impacient per rebre la vacuna, i d’altres ho veieu amb escepticisme. Dos aspectes que poden generar dubtes a l’hora de vacunar-se són els efectes secundaris i com és que s’ha aconseguit tenir tantes vacunes en tan poc temps, si normalment produir una vacuna pot trigar anys. Intentarem respondre a aquests dubtes, centrant-nos en les tres vacunes que ja estan autoritzades: les d’ARN de BioNtech/Pfizer i Moderna i la d’ADN d’Oxford/AstraZeneca.
En les tres vacunes s’ha vist que l’efecte secundari més comú és una lleugera inflamació i picor a la zona on s’ha vacunat, que desapareix sense cap més complicació. L’endemà de vacunar-se hi ha gent que experimenta fatiga, mal de cap o calfreds, sobretot després de la segona dosi, però que també disminueixen al cap d’un o pocs dies. Per tant, podem dir que és una vacuna “poc confortable”, però en cap cas perillosa. Aquests símptomes, comparats amb la covid-19 són molt menors. Excepcionalment, en un 0,00001 % de les vacunacions hi ha persones que experimenten reaccions anafilàctiques. Aquest percentatge és molt similar a altres medicaments administrats en àmbits hospitalaris. Segurament haureu sentit a dir que aquestes vacunes no estan indicades per a menors de 16 o 18 anys o per a embarassades. Això no vol dir que aquestes vacunes siguin perjudicials per a aquestes persones, sinó que quan es van fer els estudis clínics es va agafar gent major d’aquestes edats o poques embarassades, i per tant no hi ha prou dades per arribar a cap conclusió.
I com és que s’han desenvolupat tan ràpidament aquestes vacunes? Primer de tot, gràcies a la recerca que s’havia fet durant anys de virus de la mateixa família, com el SARS o el MERS. Aquesta primera part del procés és de les més llargues sempre, i gràcies a tot el coneixement previ es va poder anar més ràpid. En segon lloc, el disseny experimental de les vacunes d’àcids nucleics (ARN o ADN) és relativament senzill, ja que no costa gaire generar trossos d’aquestes molècules, sobretot en comparació amb la producció de proteïnes o de generar virus atenuats.
En tercer lloc, la burocràcia s’ha accelerat molt: normalment, quan es prova una vacuna, primer es fan els estudis i després s’envien a les agències reguladores, que poden trigar mesos a llegir els informes i decidir si aproven la vacuna. Davant de l’emergència de la pandèmia, les agències anaven rebent la informació a mesura que es tenien els resultats; així, un cop acabats els estudis clínics, s’ha pogut prendre una decisió ràpidament mantenint el mateix grau d’informació. Finalment, un aspecte molt important per saber si una vacuna (o qualsevol tractament) funciona és veure l’efecte que té en molta gent. Si només es provés la vacuna en tres persones i totes tres es curessin, no sabríem si ha sigut un fet casual o causal: això cal veure-ho en milers de persones. Per desgràcia, com que la pandèmia ja fa un any que està descontrolada, molta gent que participava en els estudis clínics es va infectar, i s’ha arribat a tenir moltes dades que permeten arribar a conclusions extrapolables a tota la població en poc temps. Per tant, la rapidesa en l’aprovació no ha sigut a expenses d’una manca de rigorositat.
Així doncs, esperant que us toqui rebre la vacuna? Millor que no us prepareu un dia molt actiu per a l’endemà!
