Publicitat

Les vacunes (part II)

L'efecte secundari més comú és una lleugera inflamació i picor a la zona on s’ha vacunat

spot_img

Publicat el 17.2.2021 6:15

Opinió

Neus Mestre i Marc Talló

Actualment, ja hi ha tres vacunes autoritzades a la Unió Europea, i és possible que ja conegueu algú a qui li hagin administrat una primera dosi. Potser hi ha qui està impacient per rebre la vacuna, i d’altres ho veieu amb escepticisme. Dos aspectes que poden generar dubtes a l’hora de vacunar-se són els efectes secundaris i com és que s’ha aconseguit tenir tantes vacunes en tan poc temps, si normalment produir una vacuna pot trigar anys. Intentarem respondre a aquests dubtes, centrant-nos en les tres vacunes que ja estan autoritzades: les d’ARN de BioNtech/Pfizer i Moderna i la d’ADN d’Oxford/AstraZeneca.

Publicitat

En les tres vacunes s’ha vist que l’efecte secundari més comú és una lleugera inflamació i picor a la zona on s’ha vacunat, que desapareix sense cap més complicació. L’endemà de vacunar-se hi ha gent que experimenta fatiga, mal de cap o calfreds, sobretot després de la segona dosi, però que també disminueixen al cap d’un o pocs dies. Per tant, podem dir que és una vacuna “poc confortable”, però en cap cas perillosa. Aquests símptomes, comparats amb la covid-19 són molt menors. Excepcionalment, en un 0,00001 % de les vacunacions hi ha persones que experimenten reaccions anafilàctiques. Aquest percentatge és molt similar a altres medicaments administrats en àmbits hospitalaris. Segurament haureu sentit a dir que aquestes vacunes no estan indicades per a menors de 16 o 18 anys o per a embarassades. Això no vol dir que aquestes vacunes siguin perjudicials per a aquestes persones, sinó que quan es van fer els estudis clínics es va agafar gent major d’aquestes edats o poques embarassades, i per tant no hi ha prou dades per arribar a cap conclusió.

Publicitat

I com és que s’han desenvolupat tan ràpidament aquestes vacunes? Primer de tot, gràcies a la recerca que s’havia fet durant anys de virus de la mateixa família, com el SARS o el MERS. Aquesta primera part del procés és de les més llargues sempre, i gràcies a tot el coneixement previ es va poder anar més ràpid. En segon lloc, el disseny experimental de les vacunes d’àcids nucleics (ARN o ADN) és relativament senzill, ja que no costa gaire generar trossos d’aquestes molècules, sobretot en comparació amb la producció de proteïnes o de generar virus atenuats.

En tercer lloc, la burocràcia s’ha accelerat molt: normalment, quan es prova una vacuna, primer es fan els estudis i després s’envien a les agències reguladores, que poden trigar mesos a llegir els informes i decidir si aproven la vacuna. Davant de l’emergència de la pandèmia, les agències anaven rebent la informació a mesura que es tenien els resultats; així, un cop acabats els estudis clínics, s’ha pogut prendre una decisió ràpidament mantenint el mateix grau d’informació. Finalment, un aspecte molt important per saber si una vacuna (o qualsevol tractament) funciona és veure l’efecte que té en molta gent. Si només es provés la vacuna en tres persones i totes tres es curessin, no sabríem si ha sigut un fet casual o causal: això cal veure-ho en milers de persones. Per desgràcia, com que la pandèmia ja fa un any que està descontrolada, molta gent que participava en els estudis clínics es va infectar, i s’ha arribat a tenir moltes dades que permeten arribar a conclusions extrapolables a tota la població en poc temps. Per tant, la rapidesa en l’aprovació no ha sigut a expenses d’una manca de rigorositat.

Així doncs, esperant que us toqui rebre la vacuna? Millor que no us prepareu un dia molt actiu per a l’endemà!

Les vacunes (part I)

Notícies relacionades

Els CAP del districte inicien la vacunació de la grip en infants d’entre sis mesos i cinc anys

El Dr. Roger Vinyeta (CAP Sarrià) diu que la vacunació "és sempre positiva, i més amb la grip"; fins ara, només es vacunava els infants de risc

Sarrià – Sant Gervasi, el tercer districte amb més ajudes al turisme i oci actiu durant la pandèmia

La majoria són hotels i agències de viatges i tenen plantilles de menys de 50 treballadors i treballadores

La Salle Bonanova aclareix que té “un centenar” d’alumnes confinats

El centre atribueix a un "malentès" els 1.000 alumnes confinats que constaven al departament d'Educació i ho ha fet saber a les famílies

Torna la lírica al Monestir de Pedralbes amb la nova temporada de ‘Les Veus del Monestir’

A partir del dimecres 19 de gener i fins al desembre, s'han programat actuacions amb reserva prèvia d'entrada
spot_img

Sant Jordi 2025, una jornada multitudinària i radiant: “Ha vingut moltíssima gent”

Cultura Natalia Avellan Ha arribat de nou una de les festivitats més estimades pels catalans i les catalanes. Aquell dia de l'any en què convergeix literatura, llengua i tradició. On els carrers, les...

Les recomanacions dels polítics de Sarrià-Sant Gervasi per Sant Jordi

Cultura El Jardí Arriba un dels dies més bonics de l'any pels catalans i les catalanes, Sant Jordi. A El Jardí hem fet un recull de...

Una breu, però completa història dels caputxins a Catalunya

"Quatre segles de vida caputxina", el nou llibre de Fra Valentí Serra que explica des de l’arribada dels primers framenors caputxins a Catalunya fins a la publicació de les constitucions el 1968, arran del Concili Vaticà II

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí