Opinió
Neus Mestre i Marc Talló
De ben segur que aquests últims dies (o fins i tot mesos) heu sentit a parlar sobre les vacunes, i potser també heu participat en discussions sobre el tema. La vacuna, així com els antivirals, seran la clau per sortir d’aquesta crisi sanitària que vivim actualment. Però, quina és la diferència entre una vacuna i un antiviral? I per què és important que la població estigui vacunada per combatre el virus?
Les dues estratègies clau per posar fi a una pandèmia són la prevenció i el tractament. Les vacunes són les encarregades de la prevenció de la malaltia; els antivirals, en canvi, s’encarreguen de tractar-nos si l’agafem. En altres paraules, podríem dir que la vacuna ens protegeix (per això cal que ens la posem tot i no estar malalts) i que els antivirals ens curen (només cal prendre’ls quan tenim la malaltia).
En l’últim article, us explicàvem que, quan els virus ens infecten per primer cop, el nostre sistema immunitari fabrica els anticossos, que són com uns escuts específics contra un virus determinat. Però la fabricació d’aquests anticossos no és immediata, i per això patim els efectes del virus, que va reproduint-se i infectant cada vegada més cèl·lules fins que tenim els anticossos. Quan els virus ens infecten per segon cop, el nostre sistema immunitari pot respondre-hi amb més rapidesa, i normalment no presentem la malaltia. Amb les vacunes, el que aconseguim és fer aquest primer contacte de forma artificial, i així, si mai tenim contacte amb el virus, el nostre cos el reconeixerà i podrà actuar de forma més ràpida.
Però, què fan les vacunes? Les vacunes s’encarreguen de presentar una part del virus (mai el virus sencer!) al nostre organisme perquè generi els anticossos. De segur que molts de vosaltres heu vist el dibuix del SARS-CoV-2 a les notícies, i deveu tenir la imatge d’una esfera amb material genètic dins i tot d’espines a l’embolcall. Doncs bé, algunes vacunes tenen com a objectiu mostrar la proteïna, ja sigui introduint virus inactivats (Sinovac) o presentant només les espines (Novavax) perquè el sistema immune generi anticossos contra elles. Així, quan el virus de veritat estigui al nostre organisme i les cèl·lules del sistema immune reconeguin aquesta estructura, podran generar anticossos ràpidament. Per altra banda, les vacunes basades en ARN (Pfizer/Biontech) o DNA (Oxford/AstraZeneca), el que fan és donar les instruccions per poder generar una proteïna concreta del virus. D’aquesta manera, quan les cèl·lules del nostre cos reben l’ARN o el DNA, poden generar la proteïna viral, que serà detectada. També generaran anticossos.
Tant en un cas com en l’altre, és important recalcar que el que hi ha dins la vacuna mai és el virus sencer i actiu, sinó que posem només alguna part d’aquest virus, tot evitant els efectes de la infecció. També és important saber que, quan s’estudia una vacuna, el primer que es determina és que sigui segura, i després es mira si és efectiva. Però els detalls de com s’han generat tantes vacunes en temps rècord us els explicarem més endavant.
