Esports
John McAulay
Tot i haver deixat enrere el districte fa gairebé vint-i-cinc anys, el RCD Espanyol manté el seu profund vincle amb Sarrià, que durant la majoria del segle XX va ser on els ‘pericos’ tenien casa seva. Ara, a les portes de complir l’any 2023 el centenari de la seva inauguració, l’Estadi de Sarrià es converteix en el protagonista d’una exposició al Centre Cívic Pere Pruna. Sota el nom Camí del Centenari, Estadi de Sarrià 1923-1997, la mostra, que es pot visitar de forma gratuïta fins aquest divendres 11 de juny, de 9:30h a 13 h i de 16 a 20 h, permet fer una mirada holística de l’estadi i dels moments més importants que ha viscut el camp.
Una paret recull tres magistrals pintures de Joaquín Julibert, José Luís Tejedor i Joan Abelló -aquest últim, Creu de Sant Jordi el 2002- mentre en un altre envà, un grapat d’imatges fotogràfiques, moltes d’autor desconegut per la seva antiguitat, mostren algunes curiositats històriques: el Xalet de Sarrià que aplegava a centenars d’aficionats a pocs metres d’una de les porteries, la lluent graderia que va acabar substituint aquest edifici, o una conversa entre László Kubala i Alfredo Di Stefano, dos dels millors jugadors que han lluït la samarreta blanc-i-blava.
En unes vitrines, una col·lecció que fa bavejar als més espanyolistes. Una pàgina completa de cromos de l’equip als anys noranta, un llibre d’himnes, històriques entrades i abonaments, i fins i tot un tros de gespa original de l’Estadi de Sarrià, ara seca i sense color. Per coronar-ho tot, un majestuós exemplar d’un dels trofeus del Torneig Ciutat de Barcelona guanyats per l’Espanyol en aquest camp. En segon terme queda relegada la placa que recorda aquella infame final de la copa de la UEFA del 1988, en què l’Espanyol va guanyar l’anada per 3 a 0 davant la seva afició, però va caure a la tornada.
L’organitzador de la mostra, David Tolo, recorda alguns dels millors moments que va viure l’Estadi de Sarrià, com ara l’època de Javier Clemente i les grans campanyes lligueres. També hi va haver desfetes en forma de quatre descensos, “però afortunadament van anar acompanyats de quatre ascensos”, afegeix. I no pot obviar el Mundial celebrat a Espanya el 1982, que va portar algunes de les millors seleccions nacionals a l’estadi blanc-i-blau. Com aquell Itàlia-Brasil que “és considerat encara avui un dels millors partits” del torneig.
Per Tolo, no hi ha dubte que Sarrià ocupa un important lloc al passat del club, i assegura que l’estadi els unia al barri. “L’Espanyol es defineix per moments claus en la seva història, i Sarrià va ser a l’epicentre” diu. Per commemorar-ho, el club està planificant una gran celebració per al 2023. Aquesta exposició n’és només un petit tast.
