Societat
El Jardí
Aficionats, exjugadors, directius, membres de la Fundació del RCD Espanyol i polítics com Albert Batlle, Eva Parera i Jaume Collboni han inaugurat aquest dilluns a la tarda l’exposició del centenari del naixement de l’Estadi de Sarrià, l’any 1923. El recinte del Dipòsit del Rei Martí, a la Bonanova, acollirà fins a finals de febrer una mostra d’objectes i records del pas del club de futbol blanc-i-blau pel barri de Sarrià, amb l’entrada lliure de dilluns a divendres, de 16 h a 20 h, i els dissabtes de 10 a 14 h.
Un Mundial de futbol, uns Jocs Olímpics, la UEFA del 1988…
L’antic estadi es va inaugurar un 18 de febrer de 1923 a una zona coneguda com la Manigua de Can Ràbia, un lloc verd i ple d’arbres que era un dels indrets més visitats pels ciutadans de l’època. L’estadi que en un principi només tenia capacitat per a 10.000 espectadors es va anar ampliant amb el pas del temps.
El partit inaugural fou contra la Unió Esportiva Sants amb victòria blanc-i-blava per 4 a 1. Com a fet anecdòtic a l’antic camp de Sarrià es va aconseguir marcar el primer gol de la història del campionat de la lliga espanyola, l’any 1929, al partit del RCD Espanyol contra el Real Unión de Irún. Va ser obra de Josep Prat i Ripollès, conegut popularment com a Pitus Prat i que jugava en posició d’extrem dret. El partit va acabar amb la victòria dels blancs-i-blaus per 3 gols a 2. Aquell mateix any, 1929, el RCD Espanyol guanya la seva primera copa d’Espanya. Era l’època de jugadors com el porter, Ricard Zamora, conegut com ‘El Diví’ i considerat un dels millors porters de la història del futbol mundial.
Serà l’any 1940 quan l’equip torni a guanyar la segona Copa d’Espanya. Després vindrien les dues restants, les temporades 1999 i 2005. L’any 1951 va tenir lloc la primera remodelació de l’estadi i s’inaugurava el gol sud. Després es va construir la tribuna i la graderia superposada l’any 1956. L’any 1960 s’instal·là l’enllumenat artificial. Fou la dècada que va veure jugar als mítics jugadors Ladislau Kubala i Alfredo Di Stefano, entre d’altres i que curiosament tots dos van acabar la seva carrera esportiva a l’estadi del camp de Sarrià.
L’any 1971, arriba una altra fita important a la història del club, ja que neix l’equip femení i l’any del seu debut conquereix la Copa Pernod davant l’equip femení del FC Barcelona al Camp Nou, que finalitza amb un marcador de 2 a 1. Fou el primer derbi femení de la història amb l’assistència de 40.000 espectadors.
El camp va ser testimoni de partits de la lliga espanyola, i escenari dels millors partits disputats durant la segona fase del Mundial de Futbol de 1982 amb la presència de les seleccions d’Itàlia, amb jugadors com Paolo Rossi, Zico a la de Brasil i Diego Armando Maradona a la d’Argentina. Un dels partits claus del Mundial de 1982 va ser el tercer en el qual Itàlia derrotà Brasil per 3 a 2, en un dels millor partits de la història del futbol. La selecció italiana passà a la ronda de semifinals i s’encaminà directe cap al títol del Mundial de 1982.
L’any 1988, l’equip, entrenat per Javier Clemente, fou finalista de la Copa de la UEFA gràcies a una remuntada històrica al camp de Sarrià contra el Bayer Leverkusen per 3 a 0. La final, però, va acabar amb victòria de l’equip alemany a la tanda de penals per 3-2.
L’any 1992 va acollir també alguns dels partits disputats amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona. El 20 de setembre de 1997 va ser demolit i van acabar així els 74 anys d’història d’un camp que va ser considerat com un dels més memorables dels anys vuitanta. De fet, popularment se’l coneixia com La Bombonera.
GALERIA FOTOGRÀFICA | Exposició del centenari de l’Estadi de Sarrià
Fotos: Mireia Monjo
Vandalitzen la nova placa en record de l’Espanyol a Sarrià en menys de 24 hores
