21.4 C
Sant Gervasi
| Diumenge 25 d'octubre de 2020 |

Llençar objectes

Escoles

Mireia Verdaguer

Quan els fills exposen el seu caràcter en públic, sovint els pares no saben gaire bé quina és la millor manera de reaccionar.

Els nens i nenes d’aquesta edat, encara no tenen el llenguatge suficientment desenvolupat per poder demanar les coses degudament. Per això, a vegades prenen certes accions i comportaments, que, poc o molt favorables, els ajuden a donar-se a entendre i per tant, a aconseguir els seus objectius.

Hi ha qui considera que si una criatura llença objectes o el menjar a terra quan té un any i mig o dos, és degut a un caràcter fort o bé degut a una falta de límits clars a casa.

Heu anat al parc i de cop i volta el vostre fill o filla ha agafat un grapat de sorra o una joguina i l’ha llençada a una altra persona?

Com poder pal·liar aquest impuls?

Moltes famílies consulten sobre com poder pal·liar aquest impuls sense crits ni castics:

1 – Quan llenci un objecte o el menjar al terra: No el recolliu vosaltres, no us enfadeu, ni crideu. Només heu de posar una cara seria i dir-li: “No m’agrada que llencis el menjar al terra”. “No m’agrada que llencis les joguines així!”. D’aquesta manera, estareu mostrant el vostre desacord en relació a aquesta conducta.

2 – Acte seguit, heu de demanar-li que reculli el que ha llençat. Suposem que esteu dinant i agafa alguna cosa del plat i la llença al terra. En aquest moment, li heu de dir: “No m’agrada que llencis el menjar al terra”, el baixeu de la cadireta on estigui assegut i li demaneu que reculli el que hagi llençat.

Si esteu al parc i llença alguna joguina a alguna altra persona, apliqueu exactament el mateix; dir-li seriosament que això no us agrada, l’agafeu de la maneta i el porteu davant de l’objecte que hagi llençat demanant-li que el reculli.

3 – És important que observeu el perquè ho fa: llença les coses per cridar l’atenció, per què està enfadat? per demanar que juguin amb ell? Una vegada intuïu el per què ho fa, cal que li mostreu / ensenyeu a expressar-se de manera adequada i per tant, a demanar les coses bé. Per exemple, si us adoneu que ho fa per demanar que juguin amb ell o ella, ajupiu-vos al seu nivell i digueu-li alguna cosa com: “A aquest nen o nena no li agrada que li tirin les joguines (si li ha fet mal, afegiu: “i sense voler li has fet mal”), si vols que juguin amb tu, li has de demanar”. Aleshores, els pares li ensenyeu com es faria i li ho feu repetir.

Si mai li heu demanat que reculli les coses, potser la primera vegada no us entendrà. És important doncs, que aprengui el que li esteu demanant a base d’insistir-hi…(agafar-li la maneta, ajudar-lo a ajupir-se i que us doni l’objecte). És important que noti que aquesta conducta no us agrada mitjançant una cara seria i que vegi que hi ha una conseqüència: que ho ha de recollir ell.

Mireia és psicòloga, www.crecimientofamiliar.com

Fotografia destacada de © pixabay.com

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.