Arts i Lletres
Maria Antònia Font
Aquest dimecres, la Sala d’actes Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès s’ha omplert més del que és habitual. És veritat que per a aquest dia no hi havia programats gaires actes, però encara és més veritat (si és que la veritat existeix i n’hi ha només una) que el poeta vinculat a Sant Gervasi Joan Margarit, té poder de convocatòria i que la seva poesia gaudeix d’un públic lector prou ampli.
En aquesta ocasió, Margarit ha vingut a parlar del llibre de memòries que ha publicat enguany: Per tenir casa cal guanyar la guerra. La presentació no ha consistit en el típic acte en què parlen uns quants agents implicats i l’autor en darrer terme: ben altrament, el format escollit ha estat una conversa amb el periodista Josep Cuní, amb qui ha demostrat tenir una gran complicitat.
El poeta ha desglossat les pinzellades principals de la seva concepció poètica. Tal com entén ell el gènere, els pròlegs condicionen la lectura, i per això és més partidari dels epílegs. En aquest sentit, el llibre de memòries ve a ser un epíleg a la seva producció poètica. Així mateix, ha remarcat que «amb les paraules no s’hi juga: són les paraules que juguen amb tu.»
L’acte, organitzat per Edicions Proa i el Consorci de Biblioteques de Barcelona, s’ha completat amb una declamació a càrrec del mateix Joan Margarit i amb el fil musical de Carlos Margarit (saxo) i Albert Bover (piano).
