Edifici Can Nena Casas: Característiques i curiositats

La casa de Can Nena Casas, també coneguda com a Casa de Sant Felip Neri, està situada al carrer de Nena Casas, números 37-47. És una de les finques més singulars i antigues del barri i, juntament amb dues més, va donar origen al nom del carrer. Els seus orígens es remunten a l’existència d’una masia del segle XVII. Durant el segle XIX fou adquirida per Ramona Castellnou, coneguda popularment com a Nena Casas, un sobrenom que li atorgà la ciutadania pel fet de ser una de les grans propietàries de finques i cases de la zona. L’antiga propietat disposava d’una extensió de terreny molt considerable que ocupava bona part de l’actual barri de les Tres Torres. Tot i les successives segregacions, encara avui conserva un ampli jardí. L’any 1915 la finca fou adquirida per la Congregació de Religioses Filipenses. El projecte original havia estat obra de l’arquitecte Bonaventura Conill i Montobbio, l’any 1906. Un cop en mans de la congregació, la casa fou reformada per l’arquitecte Josep Masdeu, que va respectar les directrius d’estil modernista definides per Conill. Anys més tard, l’arquitecte Ignasi Adrover construí l’edifici de planta rectangular adossat a la torre, mantenint la unitat compositiva del conjunt. Aquesta ampliació permeté incorporar una capella i els dormitoris destinats a la comunitat religiosa.

Durant la Guerra Civil, la casa fou confiscada i convertida en hospital. Acabat el conflicte, als anys cinquanta, la Congregació de Religioses Filipenses recuperà la possessió de la finca. Actualment, la major part de l’edifici es destina a Casa d’Espiritualitat i residència de les germanes religioses. L’edifici, de grans dimensions, és el resultat de la remodelació de l’antiga masia projectada per Bonaventura Conill, ampliada posteriorment per Josep Masdeu. El conjunt presenta un marcat caràcter modernista, visible en l’ús del maó vist, dels elements ceràmics vidrats i d’altres materials molt característics de l’arquitectura de l’època. Destaca especialment la torre mirador, amb un balcó a cadascuna de les seves cantonades i els arcs apuntats que s’obren a les quatre façanes de la torrassa. La coberta, resolta amb una composició força complexa, presenta un ampli voladís i petites mansardes verticals, un element poc habitual dins del modernisme català, que configura petites cobertes independents. La mansarda és un tipus de coberta d’origen francès, fàcilment identificable pels seus dos vessants: l’inferior, molt més inclinat que el superior, fet que permet un aprofitament molt eficient de l’espai interior. Rep el nom de l’arquitecte francès François Mansart. Bonaventura Conill i Montobbio (1876-1946) fou deixeble d’Antoni Gaudí, arquitecte municipal d’Horta i autor de les dues estacions del funicular de Vallvidrera. Josep Masdeu (1852-1930) és també l’autor de la Casa Joan Llimona, situada a l’avinguda del Tibidabo de Barcelona.