Arts i lletres
Jesús Mestre Campi
Estem a la Farga Diagonal gaudint d’uns excel·lents bunyols de Quaresma i un cafè, mentre Marisa Carandini explica com el seu avi era membre de la família Carandini de Mòdena per instal·lar-se a Barcelona, on la família ha fet arrels. Els Carandini és un llinatge amb múltiples ramificacions, una d’elles ens portaria fins al conegut actor Chistopher Lee, l’intèrpret del comte Dràcula, que també era un Carandini.
Marisa ha estudiat disseny d’interiors a IADE (1980) i a EINA (1982), i ha exercit l’ofici durant més de trenta anys. Ella és la responsable del disseny del menjador del Cercle del Liceu o de locals comercials de la zona alta de la ciutat, entre molts altres projectes, sobretot domicilis particulars. De l’interiorisme li agrada molt el dibuix lineal que li permeten saber entendre i obrir perspectives en els espais que dissenya.
Fa uns anys, a partir de la relació amb l’artista Regina Giménez, es va interessar en la tècnica del collage, que Regina domina. Ella li va ensenyar com fer collage, saber gestionar els temps entre pintar i enganxar objectes a les teles. La concepció de l’espai i de la perspectiva ja eren tècniques que Marisa, com a interiorista, dominava.
Una de les primeres obres de Marisa Carandini és Estuco (2002) que va fer a partir d’una base amb textures sobre la que va enganxar una rasqueta d’estucador, d’un professional que treballava en un dels seus projectes d’interiorisme. L’eina recollia una àmplia gamma cromàtica de baus i blancs, amb relleu, que donen vida a l’obra. Això li va obrir un camí que Marisa defineix com a “reciclatge estètic” i que, com ella mateixa confirma, té vincles amb el moviment del arte povera italià però també alguna semblança amb obres d’Andy Warhol, ja que, per exemple, en moltes obres hi han enganxades llaunes de begudes refrescants, ben rebregades (Lunes azul, 2012). Un altre dels elements habituals a les obres de Marisa és l’escaquer, amb les seves files de quadres blanc i negres perfectament alineats però que segons els enfocaments de perspectiva prenen formes molt diferents (Damero…sin damas, 2017). El recurs al dibuix lineal l’acosten a l’obra de Pablo Palazuelo, un artista al qual Marisa admira. Tot i aquestes influències o similituds, les obres de Carandini tenen una forta personalitat pròpia. I és fàcil notar que l’artista gaudeix fent-les, titulant-les amb noms ben imaginatius i mostrant-les.
L’exposició “Argollas…sin cortinas” de Marisa Carandini es podrà veure entre el 20 de març i el 28 d’abril a la Farga Beethoven. L’artista, molt sensibilitzada amb la lluita contra el càncer, ha decidit fer donació d’una part dels guanys de l’exposició i ha promogut un sopar solidari per recollir fons per la recerca oncològica amb la col·laboració de Farga, la Fundació Fero (en la que col·labora l’especialista Josep M. Baselga) i l’empresa Neo-Cerámica.
