Opinió
Rodrigo Martínez-García (Valents)
Tot i que l’actual alcaldessa va ser una abanderada del dret a l’habitatge, la realitat continua sent la manca d’habitatge i la pujada dels preus dels pisos. Si bé és cert que Sarrià–Sant Gervasi ha guanyat població els últims cinc anys, ens trobem amb una tendència on cada vegada més gent ha de sortir del districte per trobar un preu d’habitatge més adequat. Són diversos els motius d’aquest èxode, però hi ha una realitat molt clara: els preus dels pisos a Barcelona són cada vegada més inaccessibles per als seus habitants. Que els preus siguin elevats no seria un problema si aquests fossin conforme les rentes familiars; no obstant això, ens trobem en un entorn de salaris cada vegada més baixos.
Com a solució a tants altres problemes, es proposa el control de preus; l’intervencionisme sense criteri. El Govern deu pensar que el mercat i l’economia funcionen com un monopoli (en sentit lúdic i econòmic). La realitat és molt diferent.
El control de preus i l’intervencionisme excessiu sempre porten els mateixos problemes: disminució de l’oferta, augment de la demanda, pujada de preus, manca de reformes als habitatges, mercat negre, manca d’inversió…
Les limitacions que ara mateix tenim a Barcelona per construir habitatge i la inacció del Govern en la construcció d’obra pública, ens han deixat un mercat totalment desequilibrat, on la demanda no deixa de pujar i l’oferta no augmenta al ritme que ho hauria de fer.
Les solucions més immediates les coneixem: necessitem urgentment un augment de l’oferta. En primer lloc, amb la utilització dels espais buits i solars; en segon lloc, eliminant les limitacions a les rehabilitacions d’habitatges, que en molts casos permetrien dividir pisos grans per crear nous habitatges. En últim lloc, cal donar facilitats i seguretat als llogaters, no amenaces i sancions, a la vegada que es poden ajudar els joves i les famílies a accedir a un habitatge digne i començar un projecte de vida. Fem una política de donar suport i no de sanció.
