Arts i lletres
Juanjo Compairé
Vil·la Urània, el centre cívic que ocupa la que fou casa de l’astrònom Comas i Solà, comença aquest trimestre la seva activitat ordinària, després que l’any passat s’hi fessin alguns actes escadussers. I de quina manera podria començar que no fos recordant la figura de qui havia estat el seu habitant il·lustre?
Així doncs, el dimecres 10 de gener, amb la flamant nova sala d’actes plena de gom a gom, Pere Clotas, de l’agrupació astronòmica de Barcelona Aster, ens va parlar de la figura d’aquest gran astrònom.
Josep Comas i Solà fou un entusiasta i vocacional astrònom en un país molt endarrerit pel que fa a la recerca científica. Ell estava més relacionat amb la Société Astronomique de France, on publicava les seves observacions com aficionat. Observacions fetes amb un telescopi propi de 108 mm. Era l’any 1885 i encara no s’havia matriculat a la Facultat de Ciències de Barcelona. Dit d’una altra manera, va començar a fer d’astrònom de forma autodidacta abans de formar-se com a científic, atès que no va llicenciar-se fins al 1894.
L’observació i la divulgació
Va començar llavors les seves observacions de Mart i també dels asteroides. Va participar en diversos projectes científics del país: era astrònom de l’Observatori Català des de 1895. Però sobretot dirigí les obres de l’observatori Fabra (1902-1904), fet amb un llegat d’un altre prestigiós veí del barri, Camil Fabra i Fontanills.
Comas s’instal·là al Farró el 1899, a una casa que ell batejà amb el nom de la musa de l’astronomia, Urània. Allí disposava d’un telescopi de 156 mm. Aquest telescopi li permetia tenir un més gran camp de visió, mentre que amb el del Fabra podia tenir una visió més puntual.
De mica en mica va obtenir reconeixement social com a membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts (1901), de la Societat Astronòmica d’Espanya (1911). Però al mateix temps no deixava de banda el seu vessant divulgador, perquè des de 1893 escrivia regularment a La Vanguardia (hi publicà uns 1.200 articles divulgatius!). En els seus escrits va participar en la polèmica sobre els canals de Mart, que ell va considerar, correctament, com a naturals i no obres d’enginyeria.
©Juanjo Compairé
Comas i Solà va descobrir entre 1915 i 1930 un total d’11 asteroides i un cometa, va observar per primer cop l’atmosfera de Tità i va informar del descobriment de Plutó. Per tot plegat va rebre nombroses medalles i diplomes.
El públic present va aplaudir molt efusivament Pere Clotas, el conferenciant. Per uns moments vam sentir tots plegats la presència de l’insigne astrònom com a convidats a casa seva. Malgrat que ara no tenim el seu telescopi, tothom en sortir va mirar al cel des del mateix lloc on ell el mirava.
Vil·la Urània, a banda de ser la casa de la gent farronenca, segueix la seva història lligada a la divulgació científica. Que el cometa 32/P, nomenat “Comas i Solà” ens guiï cap a bon port!
Observació de la Lluna
El divendres 2 de febrer, a les 20:45 h, Astra Barcelona proposa observar la Lluna des de Vil·la Urània, amb un petit telescopi.
