El Faristol
Eduard Sant i Chalois (@Eduard_Sant)
Al llarg de cinc setmanes entre febrer i març, la petita però càlida sala d’actes del Centre Cívic Vil·la Florida acull “Veus”, un cicle de música intimista on la veu és la protagonista. En aquesta edició, el protagonisme recau en el pop rock alternatiu de Guille Ayora (22 de febrer), el blues de Mr. Shingles (1 de març), el jazz, bossa i soul de Clara Luna (8 de març) i el fado de Névoa (15 de març).
La talentosa veu de la jove Monique Makon va ser l’encarregada d’inaugurar aquest cicle el passat dijous 15 de febrer aconseguint omplir més de la meitat de la sala (una cinquantena de persones).
Descoberta al Kasal de Joves de Roquetes i formada al Taller de Músics dins el CABAL MUSICAL, un interessant projecte d’innovació social per a la inclusió, formació, orientació del talent musical de joves músics, de mica en mica Monique Makon està començant a fer-se un nom dins l’escena negra barcelonina.
Acompanyada en aquesta ocasió en format trio -veu, piano i baix- per Juan García i Alex Serran (dos dels membres de The Soul Titoo’s, la seva banda d’acompanyament), al llarg d’una hora de concert, Makon va fer un personal i a la vegada fascinant viatge per tots els registres possibles de la música negra.
Un cop superada una inicial timidesa deixant al baixista Juan García el rol de les presentacions en públic, així com les restes d’un refredat, Makon va poder moure’s còmodament a sobre l’escenari per gaudir del públic assistent. Gràcies a les seves versions dels seus referents musicals, un concert d’ella resulta un atractiu viatge a la història del soul, el jazz, r&b o el blues. Estàndards del jazz com per Fly Me To The Moon, i I Just Wanna Make Love To You d’Etta James així com temes de Stevie Wonder, Aretha Franklin o Tina Turner formen part del seu habitual repertori. Això sí, menció especial a la interpretació dels gran hit de Rihanna Diamonds així com un Feeling Good de Nina Simone que a més d’un assistent el va deixar sense paraula gràcies a una força vocal i sentimental considerable.
Tot i la seva joventut, amb alguns elements a polir a hores d’ara, Monique Makon aconsegueix una fita no apta per tothom en el món musical: la seva veu i el sentiment que desprèn, captiva i a la vegada aconsegueix ella sola omplir bona part de l’escenari. Aquest fet només està a l’altura dels talentosos artistes. En definitiva, un nom a seguir de ben a prop i a sobre sense necessitat de recórrer molts kilòmetres.
