Per accedir al contingut crea un compte gratuït
Llegeix
Accés il·limitat: subscriu-te a El Jardí
Cultura
El Jardí
La poesia, la memòria i els secrets de l’ànima prenen forma a La sonata del clar de lluna, de Iannis Ritsos, que es podrà veure al Teatre La Gleva de Barcelona del 4 al 22 de novembre. L’actriu Montse Alcoverro protagonitza aquest monòleg poètic, interpretat en català, amb traducció de Joan Casas Fuster i música de piano en directe a càrrec de Joel Díaz.
La proposta, dirigida per Gerard Bidegain, representa el tercer acostament escènic del director a l’univers literari de Ritsos i culmina una trilogia dedicada a una de les veus més destacades de la poesia grega del segle XX. Després de Persèfone i Agamèmnon, Bidegain torna a endinsar-se en l’obra de l’autor per explorar, a través de la paraula, el teatre i la música, les contradiccions, els desitjos i la fragilitat de la condició humana.
Gerard Bidegain culmina la seva trilogia
Amb La sonata del clar de lluna, Gerard Bidegain tanca un recorregut artístic de tres muntatges dedicats a Iannis Ritsos. Aquesta continuïtat no és casual: respon a la voluntat d’aprofundir en un univers literari de gran riquesa poètica i teatral, capaç de plantejar preguntes essencials sobre la identitat, la llibertat, el pas del temps i la relació de les persones amb els seus records.
El director ja havia portat a escena Persèfone, al Dau al Sec i a la Fundació Joan Brossa / Centre de les Arts Lliures, i Agamèmnon, a la Sala Atrium. Ara, amb La sonata del clar de lluna, completa aquesta trilogia amb un text d’una intimitat singular, en què la paraula poètica es transforma en confessió, diàleg i reflexió vital.
La mirada de Bidegain posa al centre la força del text i la seva capacitat de connectar amb l’espectador contemporani. En aquest tercer muntatge, la interpretació de Montse Alcoverro i la música en directe de Joel Díaz construeixen un espai escènic on els silencis, les emocions i la musicalitat del llenguatge adquireixen un protagonisme essencial.
Montse Alcoverro: una gran actriu davant un text d’excepció
La interpretació de Montse Alcoverro és el cor de l’espectacle. Amb una trajectòria consolidada en teatre, cinema i televisió, l’actriu dona veu a una dona que, en una nit de primavera, comparteix amb un jove els seus records, les seves pors i els seus desitjos més íntims.
Reconeguda pels seus papers televisius a El cor de la ciutat i Acacias 38, Alcoverro ha rebut diversos guardons al llarg de la seva trajectòria, entre els quals destaquen el Premio Napoli Cultural Classic i el Grand Prix Corallo Città di Alghero.
A La sonata del clar de lluna, posa la seva experiència i sensibilitat al servei d’un personatge complex i vulnerable, que transita entre la nostàlgia, la ironia, la solitud i el desig de llibertat. Una interpretació que exigeix una gran complicitat amb la paraula poètica i amb els matisos emocionals del text.
Iannis Ritsos, en català: la força de la paraula poètica
Escrita el 1956 i integrada en el cicle Quarta dimensió, La sonata del clar de lluna és una de les peces més conegudes de Iannis Ritsos (1909-1990).
En una casa antiga, una dona rep la visita d’un jove. La conversa aviat es converteix en una confessió en què emergeixen els records, les frustracions i els anhels d’una vida marcada pel pas del temps. La nit, la lluna i el piano esdevenen elements simbòlics d’un text que reflexiona sobre la solitud, la identitat, la vellesa i la necessitat de continuar vivint.
L’espectacle es representa íntegrament en català, amb traducció de Joan Casas Fuster, apropant al públic la riquesa literària i la musicalitat de l’obra de Ritsos. La llengua esdevé un vehicle essencial per transmetre la intensitat emocional i la delicadesa d’una poesia que continua interpel·lant l’espectador contemporani.
Joel Díaz: el piano en directe com a diàleg escènic
La música en directe és un dels elements distintius del muntatge. El pianista Joel Díaz acompanya la interpretació de Montse Alcoverro i estableix un diàleg constant entre el text, la música i el silenci.
El piano no és un simple acompanyament, sinó una presència escènica que contribueix a crear l’atmosfera nocturna i evocadora de l’obra. Les notes amplifiquen les emocions del personatge i reforcen la dimensió sensorial de l’experiència teatral.
Una invitació a escoltar la poesia des de l’escena
Produïda per Teorema Teatre, La sonata del clar de lluna reuneix tres elements essencials: la mirada de Gerard Bidegain, que culmina amb aquest muntatge la seva trilogia dedicada a Iannis Ritsos; la interpretació de Montse Alcoverro, que dona cos i veu a un personatge d’una gran complexitat emocional, i la música en directe de Joel Díaz, que acompanya i amplifica la força de la paraula.
El resultat és una proposta que reivindica la vigència de la poesia i la capacitat del teatre per obrir espais de reflexió i emoció. Una invitació a aturar-se, escoltar i deixar-se endur per la llum de la lluna i per les paraules d’un dels grans poetes grecs del segle XX.
