Gent del Barri
Sergi Alemany
Montserrat Morera (Barcelona, 1955) és activista social i comunitària des de ben jove i catedràtica de música, una professió que ha exercit al llarg de la seva vida en instituts fins que es va jubilar a 60 anys. En paral·lel, ha cregut en el model de l’associacionisme, que la va portar a presidir durant un mandat de quatre anys el Consell d’Associacions de Barcelona, que engloba gent de tots els districtes de la ciutat. Els últims catorze anys ha fet de presidenta del Centre Parroquial i Cultural Sant Vicenç de Sarrià, una entitat centenària que agrupa una quinzena de seccions entre teatre, música, esplai, cooperació i futbol. Nascuda a l’Eixample, ha viscut a Sant Gervasi i a Sarrià, on va arribar amb 27 anys, després de casar-se, i ha tingut tres fills. “Les dones som una part important de la història de la humanitat i cal recordar-ho”.
Has predicat en vida.
L’associacionisme. Trobo que és un gran valor que tenim a Catalunya, molt propi de la nostra cultura. La majoria d’ateneus tenen entre 120 i 150 anys d’existència.
Vas començar molt jove.
Amb 15 o 16 anys, em vaig apuntar a l’Associació de Veïns de Sant Gervasi per demanar que s’acabés de construir l’Auditori Manén. Al final vam aconseguir que no hi fessin pisos i l’espai ha acabat sent per als Cinemes Balmes.
Feia poc que vivies amb els pares a Sant Gervasi.
Un o dos anys, perquè jo vaig néixer a l’Eixample. En l’època en què vaig arribar a Sant Gervasi encara hi havia masies i vaqueries. Era anar del centre a la perifèria.
“He viscut el Sant Gervasi de les vaqueries i el Sarrià poble”
Vas haver de canviar d’escola?
Sí. De Lestonnac vaig passar a fer el batxillerat a las Mercedarias, on continuava rebent l’educació en castellà. El COU el vaig fer a l’Isabel de Villena, on hi havia una sèrie de professores com la Carme Serrallonga que eren supercatalanistes i independentistes. Ho vivia a flor de pell.
Quina protesta juvenil recordes més?
Uf!!! Moltes manifestacions contra el franquisme, però especialment la de la mort de Puig Antich. Aquell dia vam córrer molt. Recordo la seva mort com un gran drama juvenil, perquè amb el meu marit coneixíem les germanes a través de l’escoltisme a Gràcia.
“Recordo la mort de Puig Antich com un gran drama juvenil”
Vas participar en les Trobades de Joves a Montserrat entre els anys 1970 i 1980.
En el franquisme, anar a Montserrat era com tenir una muralla, perquè allà la policia no podia entrar-hi. La guàrdia civil i els grisos eren a fora de l’Abadia, tot i que algun s’hi devia infiltrar. Era el lloc on es podia parlar de tot.
Qui més hi havia?
La majoria de líders polítics de la meva quinta eren allà! Enric Truñó, els germans Maragall… i moltíssima més gent. Amb l’arribada de la democràcia, les trobades van deixar de tenir sentit, perquè van aparèixer els partits polítics.
Tu no vas escollir la política.
Sempre he trobat que hi ha poca llibertat, perquè no pots expressar el que realment penses quan no estàs d’acord amb el pensament general. Suposo que se n’ha de saber molt, per aixecar el dit. Soc més de creure en el treball voluntari perquè t’agrada i el vols fer.
“Crec en el treball voluntari perquè t’agrada”
Presidenta del Centre Parroquial i Cultural Sant Vicenç de Sarrià.
Des del 2008 i fins ara. Marxo contenta perquè darrerament s’hi ha apuntat gent jove, que era el que més ens interessava. La nova presidenta, la Marta Vito, té 26 anys. Són quaranta-un menys que els que tinc jo!
Sarrià té molts joves.
I el Centre! Es tracta d’integrar-los, i que es facin seva l’entitat. Que els del futbol, l’esplai, l’orfeó jove i del teatre busquin punts en comú i es coordinin per crear projectes, i crec que en tenen ganes. Que no sigui venir aquí a ballar, cantar o fer teatre i marxar cap a casa.
El Teatre de Sarrià és el cor de l’entitat.
Encara hi ha gent que parlant diu que va a l’Orfeó Sarrianenc. El Teatre de Sarrià, del 1905, no reunia cap condició de res quan va entrar la meva junta. Plovia literalment dins l’escenari! Amb la remodelació hem intentat mantenir-lo al màxim com era, excepte l’amfiteatre, tancat un temps pels bombers, que no hi té res a veure. Si hi arriba a haver un altre teatre municipal al districte, no sé què hagués passat amb aquest. Feliçment, el mantenim. També vull donar les gràcies a la Taula d’Entitats de Sarrià, perquè sense ells segurament no s’hauria restaurat.
Diries que és un teatre conegut?
Hi ha gent que demana al taxista pel Teatre de Sarrià i els respon que ja sap on és; en canvi, preguntes a un guàrdia urbà a la plaça de Sarrià i et diu que no ho sap (riu). Així és que depèn. Hi ha indicacions al barri, però tampoc es veuen gaire.
“He intentat posar de manifest la vàlua de les dones”
És un espai ben comunicat.
Sí. Amb l’òpera sobretot, ve gent del Vallès amb els Ferrocarrils de la Generalitat. Abans no passava tant. També ha vingut gent de Perpinyà i França a veure la representació de l’Estel de Natzaret, que s’interpreta des dels inicis l’any 1907. Vull aprofitar per donar les gràcies al gran suport que hem tingut de la parròquia i als tres rectors, que ens han donat llibertat total per fer i desfer.
Què has intentat aportar personalment al Centre de Sarrià?
He intentat posar de manifest la vàlua de les dones, perquè penso que és important. Hem fet exposicions i xerrades sobre la dona en l’art i la ciència, i el cicle de música de dones compositores, que passa per la 8a edició. Les dones som una part important de la història de la humanitat, i de vegades la nostra aportació no queda prou palesa. A Sarrià hi ha hagut èpoques en què moltes entitats tenien dones com a presidentes, i encara es manté. I això cal anar-ho recordant.
Ets sents de l’Eixample, de Sarrià o de Sant Gervasi?
Sarrianenca, tot i que em recorden sovint que jo només en soc veïna (riu). Els meus fills sí que són considerats com a fills i veïns de Sarrià, perquè han nascut aquí. Sarrià és molt poble i la mainada ajuda molt a integrar-se a un barri.
Has estat professora de música.
Sí. A l’Hospitalet, a Barcelona i a Valldoreix. La dimensió pedagògica sempre m’ha agradat molt.
“Si ha de venir gent que paga més d’un milió d’euros per un pis, no sé si serà gent que farà molt barri”
On viuen els vostres fills?
Se senten molt de Sarrià, però per temes de feina, parella i lloguer tots viuen fora. Si, per exemple, a Manresa pagues la meitat del lloguer del que pagues a Sarrià… L’especulació urbanística ha deteriorat molt Sarrià, sobretot la part superior, tot i que crec que en general.
Un nou veïnatge?
Si ha de venir gent que paga més d’un milió d’euros per un pis, no sé si serà gent del barri o gent que farà molt barri. A més, cada cop hi ha menys gent gran de l’època en què això era un poble. Fins fa 100 anys aquí hi havia una vila independent, i això marca molt el caràcter.
Però el poble és viu i ‘independent’ de Barcelona.
Jo crec que s’està perdent. Que cada vegada tot és més eclèctic. A la zona on vivim, a prop del Desert de Sarrià, sempre hi havia hagut moltes cases amb grans jardins, i ara s’hi estan construint edificis de fins a set plantes d’altura! Fa cinc anys, des del terrat de casa nostra veiem Collserola i el funicular. I ara? No.
Com descrius Sarrià a un foraster?
Un barri molt familiar, molt acollidor, amb espais verds i on hi pots trobar de tot: centres cívics, teatre, cultura popular, entitats excursionistes, associació de veïns i de comerciants i moltes escoles. Per cert, el Camí Escolar Verd promogut fa uns anys per gent del barri penso que ha ajudat molt a descongestionar part del trànsit.
“Crec que s’està perdent el Sarrià poble”
Satisfeta?
Va ser una molt bona tria venir a viure a Sarrià, a la que era la casa del rebesavi del meu marit. Quan hi vaig arribar amb 27 anys encara vaig veure pintades del Partit Independentista de Sarrià, però desconec qui hi havia al darrere.
Com veus el món associatiu a Barcelona?
Cada vegada més col·lectiu, amb més interès a treballar conjuntament en xarxa per lluitar per coses comunes, més que per la capelleta de cadascú. Això pot ajudar a millorar la vida de molta gent. Cent mil persones organitzades a Barcelona són molts vots. És la manera que ens facin cas.
“Cada vegada veig més lluites comunes”
Creus que hi ha algun col·lectiu especialment perjudicat?
No en podria dir un. Això va a onades, i per exemple ara el col·lectiu LGTBI es demostra molt fort, tot i que fins fa poc estava més amagat. Segons les èpoques són més visibles uns o altres. En termes de voluntariat celebro que tots els col·lectius i associacions continuïn en auge. Les xarxes socials han aportat difusió.
