Publicitat

Muñoz Ramonet, el retrat d’un home sense imatge

Com seria aquest personatge que quasi trenta anys després de mort encara dona per escriure tant?

spot_img

Publicat el 27.4.2019 10:00

Cultura

Roser Díaz

Per primera vegada, el passat 4 d’abril es va fer un acte dins del controvertit Palau Ramonet, la gran casa amb jardins que Muñoz i Ramonet va deixar a l’Ajuntament de Barcelona, conjuntament amb tot el seu contingut, entre el qual hi havia una amplíssima col·lecció d’art. En travessar la porta, ens va rebre, una gran làmpada, una còmoda noucentista amb un impressionant gerro xinès, i un mirall, que probablement deu haver vist un munt de coses.

Publicitat

La directora de la Fundació Muñoz Ramonet, asseguda  i envoltada de escriptors, va iniciar l’acte, orgullosa de poder oferir el Palau a la gent de Barcelona. Ens va reunir la presentació del llibre Muñoz Ramonet, un home sense imatge. El títol ve donat per la dificultat de trobar retrats o imatges del protagonista. La biografia anterior, amb documentació subministrada pel secretari de Ramonet, Xavier Muñoz, va acabar retirat del mercat a conseqüència d’una querella presentada per la família.

Publicitat

L’imponent col·lecció controvertida

El llibre objecte d’aquesta presentació està escrit per especialistes, coordinats per Manel Risques. Xavier Theros ens aproxima a la Barcelona de la postguerra, que emmarca i ajuda a comprendre l’entorn que va permetre desenvolupar el personatge. Pròpiament d’aquest, ens en parla Juan Miquel Gual, qui ens apropa a la seva família i a la seva ideologia i tarannà. Xavier Muñoz, un escriptor que ha portat tota la seva llarga vida a Muñoz Ramonet a la memòria, ens parla de les empreses, l’origen del seu grup, o l’explotació urbanística.

José Martí Gómez ens endinsa en els seus litigis. I Esther Alsina ens parla de la seva imponent col·lecció d’art, tan controvertida, que està llegada a la ciutat sense que hi pugui accedir, a causa d’un llarg litigi que prové dels anys 1990. Finalment, José Angel Montañes ens acosta al testament i a la problemàtica legal.

Manuel Risques és investigador i professor d’història de la UB; Xavier Theros, estudiós de la ciutat de Barcelona i narrador; Joan Miquel Gual pertany a la comunitat de Can Batlló, tan lligada a Muñoz Ramonet, i comissari de l’exposició fotogràfica sobre la família Muñoz Villalonga. Xavier Muñoz és empresari tèxtil durant més de 50 anys; Montserrat LLonch, professora d’Història i Institucions econòmiques de la UAB; José Martí Gómez, periodista i cronista judicial; Esther Alsina, llicenciada en Belles Arts, màster en Gestió del Patrimoni Cultural i doctora en Història de l’Art; i Jose Angel Montañés és documentalista d’El País, on ara és responsable d’Art i Patrimoni.

De la mà de tots ells podem caminar per la vida d’aquest personatge controvertit que va ser capaç de divorciar-se en època franquista, que podia sotmetre polítics i banquers i que va ser l’antecessor de l’enginyeria financera de les societats pantalla, avui tan actuals. Pel camí dels seus negocis va reunir, entre altres béns, una col·lecció de més de 350 quadres de primera línia, que suposen la base del litigi entre l’Ajuntament i les seves quatre filles. Però la mort fa a tothom igual, i un dia de l’any 1991, vell i sol, va morir en un hotel de luxe de Suïssa, on vivia fugint dels requeriments del jutge Garzón. Allà es va acabar Muñoz Ramonet, però allà va néixer el litigi de la seva herència. Com seria aquest personatge que quasi trenta anys després de mort encara dona per escriure tant?

Notícies relacionades

Barcelona confia a recuperar totes les obres de Muñoz Ramonet aquest mandat

El tinent d'alcaldia de Cultura, Joan Subirats, situa el nou projecte d'un centre de cultura, art i ciència a la finca de Muñoz Ramonet de cara al 2023

Junts critica que Colau hagi renunciat a fer una biblioteca als edificis de Muñoz Ramonet

Jordi Martí considera que el projecte presentat per l'Ajuntament és "eteri i carregat de grans paraules" però que no té calendari i que s'inicia amb un pressupost irrisori

Els edificis de Muñoz Ramonet es convertiran en un centre de cultura, art i ciència

El Patronat de la Fundació Julio Muñoz Ramonet ha aprovat per unanimitat el pla funcional presentat per l'Ajuntament per convertir els edificis en un equipament multidisciplinari i de nova generació

JxCat denuncia l’incompliment de Colau amb la biblioteca a Muñoz Ramonet i exigeix una alternativa

Jordi Martí avisa a Albert Batlle que Sarrià - Sant Gervasi no es pot permetre tenir un "regidor comparsa"
spot_img

El fajol i la guixa

Dos aliments que al llarg dels anys s'han utilitzat en temps de gana i penúria: l'article de Fra Valentí Serra de Manresa

A Sarrià el temps també és or

"Als CAPs existeix un sistema telefònic pervers que permet tenir el client esperant ser atès molt més temps del que seria raonable": l'opinió de Miquel Saumell

El Santuari Sant Antoni de Pàdua inaugura l’exposició benèfica “L’art amb València”

La mostra, que compta amb obres d'Antoni Tàpies, es podrà visitar fins al 10 de maig a Santaló

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí