17 C
Sant Gervasi
| Dilluns 28 de setembre de 2020 |

Muñoz Ramonet, el retrat d’un home sense imatge

Com seria aquest personatge que quasi trenta anys després de mort encara dona per escriure tant?

Roser Díaz Martin
Vaig cursar els meus estudis a les Teresianes del carrer Ganduxer i he viscut tota la vida al barri. Vaig llicenciar-me en Geografia i Història a la Universitat de Barcelona i tinc el curs d’adaptació pedagògica. He treballat durant 32 anys en el món de les mudances, on encara soc comercial. M’agrada la poesia i l’any 2009 vaig publicar el poemari Por tísoy, sé túpor mi. He guanyat diversos Jocs Florals, i el juny del 2018 vaig obtenir el segon grau de xinès per la Universitat de Pequín. També em dedico a fer estudis històrics d’edificis de Barcelona per presentar a l’Ajuntament. I com no, col·laboro amb El Jardí des del juny del primer any que va sortir.

Cultura

Roser Díaz

Per primera vegada, el passat 4 d’abril es va fer un acte dins del controvertit Palau Ramonet, la gran casa amb jardins que Muñoz i Ramonet va deixar a l’Ajuntament de Barcelona, conjuntament amb tot el seu contingut, entre el qual hi havia una amplíssima col·lecció d’art. En travessar la porta, ens va rebre, una gran làmpada, una còmoda noucentista amb un impressionant gerro xinès, i un mirall, que probablement deu haver vist un munt de coses.

La directora de la Fundació Muñoz Ramonet, asseguda  i envoltada de escriptors, va iniciar l’acte, orgullosa de poder oferir el Palau a la gent de Barcelona. Ens va reunir la presentació del llibre Muñoz Ramonet, un home sense imatge. El títol ve donat per la dificultat de trobar retrats o imatges del protagonista. La biografia anterior, amb documentació subministrada pel secretari de Ramonet, Xavier Muñoz, va acabar retirat del mercat a conseqüència d’una querella presentada per la família.

L’imponent col·lecció controvertida

Publicitat

El llibre objecte d’aquesta presentació està escrit per especialistes, coordinats per Manel Risques. Xavier Theros ens aproxima a la Barcelona de la postguerra, que emmarca i ajuda a comprendre l’entorn que va permetre desenvolupar el personatge. Pròpiament d’aquest, ens en parla Juan Miquel Gual, qui ens apropa a la seva família i a la seva ideologia i tarannà. Xavier Muñoz, un escriptor que ha portat tota la seva llarga vida a Muñoz Ramonet a la memòria, ens parla de les empreses, l’origen del seu grup, o l’explotació urbanística.

José Martí Gómez ens endinsa en els seus litigis. I Esther Alsina ens parla de la seva imponent col·lecció d’art, tan controvertida, que està llegada a la ciutat sense que hi pugui accedir, a causa d’un llarg litigi que prové dels anys 1990. Finalment, José Angel Montañes ens acosta al testament i a la problemàtica legal.

Manuel Risques és investigador i professor d’història de la UB; Xavier Theros, estudiós de la ciutat de Barcelona i narrador; Joan Miquel Gual pertany a la comunitat de Can Batlló, tan lligada a Muñoz Ramonet, i comissari de l’exposició fotogràfica sobre la família Muñoz Villalonga. Xavier Muñoz és empresari tèxtil durant més de 50 anys; Montserrat LLonch, professora d’Història i Institucions econòmiques de la UAB; José Martí Gómez, periodista i cronista judicial; Esther Alsina, llicenciada en Belles Arts, màster en Gestió del Patrimoni Cultural i doctora en Història de l’Art; i Jose Angel Montañés és documentalista d’El País, on ara és responsable d’Art i Patrimoni.

De la mà de tots ells podem caminar per la vida d’aquest personatge controvertit que va ser capaç de divorciar-se en època franquista, que podia sotmetre polítics i banquers i que va ser l’antecessor de l’enginyeria financera de les societats pantalla, avui tan actuals. Pel camí dels seus negocis va reunir, entre altres béns, una col·lecció de més de 350 quadres de primera línia, que suposen la base del litigi entre l’Ajuntament i les seves quatre filles. Però la mort fa a tothom igual, i un dia de l’any 1991, vell i sol, va morir en un hotel de luxe de Suïssa, on vivia fugint dels requeriments del jutge Garzón. Allà es va acabar Muñoz Ramonet, però allà va néixer el litigi de la seva herència. Com seria aquest personatge que quasi trenta anys després de mort encara dona per escriure tant?

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.