Opinió
Glòria Vilalta
Necessito estones de silenci, silenci exterior i silenci interior.
Recordo aquells dies de confinament global, en el que la ciutat semblava buida. Era una sensació molt estranya. Feia una certa basarda o pena, no estem acostumats a veure tan poc moviment i a sentir el silenci en una ciutat com Barcelona. Així i tot, a mesura que passaven els dies, sortir per la finestra i no sentir soroll de trànsit, era molt agradable. Al final, quan parlava amb altres barcelonins, tots estàvem d’acord que aquell silenci havia estat un regal, i que no volíem tornar al brogit a què estàvem acostumats.
Una experiència semblant la tinc cada any, al setembre. Tinc la sort de poder traslladar-me a l’estiu a una casa de la família, al camp. Quan tornem a Barcelona, els sentiments són contraposats. Per una banda, les ganes de tornar a casa. Per l’altra, les poques ganes de tornar al soroll. Sempre necessito un temps d’adaptació. Al començament em costa molt però en 2-3 setmanes, ja m’hi he acostumat.
De fet aquest és el problema (o la sort): ens “acostumem” a tot. És com quan hi ha l’extractor posat a la cuina i finalment l’apagues perquè ja no cal. És en aquell moment, i no abans, que t’adones del soroll que feia i de com s’està de bé quan ja no hi és.
Estem acostumats al soroll exterior i a l’interior. Els pensaments són un continu de “soroll”. Quan parem, quan meditem o simplement fem atenció als pensaments, és quan ens adonem que hi són, i que si baixem l’activitat ens sentim millor.
Com en tot, no podem separar l’exterior de l’interior. El silenci exterior ens ajuda a tenir silenci interior. En els llocs on m’és més fàcil “desconnectar” la ment és a la natura. Per mi, estar al camp, la muntanya o el mar envoltada només del so de la natura, és dels millors regals que em puc fer, tant a nivell corporal com anímic. Perquè el so de la natura no és un so que esgoti, al contrari. El so de la natura és reparador, com ho és el nostre so quan hi fem atenció i no és un seguit de pensaments que van sols, que no decidim i que se’ns emporten i ens desgasten.
I no vull acabar sense esmentar els sorolls que no sentim, com la contaminació electromagnètica. Són ones o vibració que la nostra oïda no pot percebre, però que hi són, i cada vegada més. També necessitem descansar de tant en tant d’aquest soroll, com a mínim a la nit.
Tots necessitem estones de silenci, exterior i interior. En una vida cada vegada més accelerada, amb més estímuls externs i per tant més moviment intern, el silenci és la millor medicina.
