La Mirada Jove
Sergi Alemany
La Neus Martorell (21 anys) va entrar al món de l’escoltisme amb sis anys, i des d’aleshores recorre a peu cada dissabte al matí el quilòmetre i mig que hi ha des de casa seva a Sarrià fins a la plaça Bonanova, per participar del cau. Són setze anys, de 10 a 13 h, amb els dissabtes al matí ocupats. “T’obligues a llevar-te d’hora i a aprofitar el dia” (riu), diu a El Jardí. És la manera de tenir sempre un pla, ironitza la jove. El seu pare havia estat escolta en un agrupament de Sarrià, i la seva mare a Lleida, així que la van apuntar a l’Agrupament Escolta i Guia (AEiG) Mare de Déu de Montserrat —el més antic de Catalunya dels confessionals—, situat des dels anys setanta en un annex a la parròquia dels Sant Gervasi i Protasi.
El passat mes de maig, ara que la pandèmia està més controlada, l’agrupament va celebrar el 90è aniversari amb una festa als jardins de Ca n’Altimira, però amb l’actual ja són 91 els anys que té de vida. “Tenim molta sort, sense el local de la parròquia no haguéssim aguantat en moltes èpoques”, explica a El Jardí Martorell, que des de fa tres anys ha deixat de ser alumne del cau per passar-ne a ser monitora. Avui dia, de fet, és la cap de l’agrupament, a banda de coordinar la unitat de Castors i Llúdrigues, la més jove del cau, amb infants de 6 a 9 anys: “Estem vivint un moment en què una generació d’excaps porten els seus fills al cau”.
Té calculat que, com a cap del cau, hi dedica una mitjana de vuit hores a la setmana, però en realitat sap que en són moltes més: fins i tot quan està a classe respon missatges de WhatsApp o correus electrònics. La Neus està a punt d’acabar la carrera de Biologia a la UAB, però ha vist que no s’hi vol dedicar: “No vull ser biòloga, perquè no em veig en un futur sense un vincle amb l’educació i els infants”. Veu que no li serà fàcil marxar del cau on va entrar de ben petita i culminar el procés d’alumne a monitora: “Ho gaudeixo molt, i crec que aprenc jo més que els infants”. Lluny queda la primera vegada que els seus pares la van portar al cau i ella no hi volia anar, perquè les seves germanes petites es quedaven jugant a casa.
Ara, totes tres germanes coincideixen al mateix cau, i també en el món de l’escoltisme, la Neus diu haver conegut tres dels seus grans amics. “El cau és una família, un lloc on créixer i descobrir-se, i ser molt autocrític amb la societat […], això no és el cangur dels dissabtes”. A les famílies, la Neus els demana compromís per no perjudicar la cohesió del grup, i quan queda menys d’una dècada perquè l’AEiG Mare de Déu de Montserrat celebri el centenari, assumeix que ella ja no en formarà part però espera que mai falti gent voluntariosa interessada en l’escoltisme… i que la convidin a la festa (riu).
