Dimarts 14, maig 2024
18 C
Sant Gervasi
18 C
Sarrià
Publicitat

Nil Font (ERC): “Em costa molt mostrar-me tal com soc”

El Qüestionari amb Nil Font

Carme Rocamora
Carme Rocamora
El primer dia de classe a la UAB em van preguntar perquè volia ser periodista. Suposo que per aquell ideal d’intentar donar veu a aquells que els hi han tret, o bé perquè són ignorats, o bé perquè no se’ls sent prou. He tingut la sort de practicar-ho, amb més o menys destresa, aprenent a mitjans com La Vanguardia, Europa Press o ElNacional.cat. Actualment, treballo com a redactora de política a Nació. I continuo aprenent dia a dia a El Jardí, el diari que m’ha mostrat que cadascuna de les coses que passen als barris, per petita que sigui, mereix ser explicada.

Publicat el 8.6.2021 7:00

El Qüestionari

Carme Rocamora

A quin barri vas néixer?

Vaig néixer a la Clínica del Pilar, al barri de Galvany.

Publicitat
A quin barri vius?

Actualment, visc a la Nova Esquerra de l’Eixample. Qüestió de preus.

Publicitat
Amb qui vius? 

Des de fa uns mesos, tinc la sort de poder viure sol. Dic sort no pel fet de viure sol, sinó de poder-me permetre un lloguer a Barcelona amb el meu salari.

Lloguer o propietat?

Lloguer. Propietat sembla un impossible, ara com ara.

Quina va ser la teva primera feina remunerada?

Amb 16-17 anys com a programador informàtic, tot i que cal destacar que el primer contracte va ser amb 19, també com a programador. Des de llavors, he passat per contractes estil autònom i autònom depenent. Tot i que avui en dia tinc la sort, que no hauria de ser així, de tenir un contracte indefinit.

Recicles a casa?

Sí, tot i que crec que he de seguir millorant per reduir la meva petjada.

T’agrada cuinar?

No em desagrada, però tampoc et diria que sigui el meu punt fort. Em defenso, sobretot perquè m’agrada menjar.

Nil Font al barri de Can Rectoret © Frederic Esteve
Què és el primer que fas quan et lleves?

Generalment, el primer que faig és engegar l’ordinador i posar la cafetera.

Quin mitjà de comunicació consultes cada dia?

Sempre que puc miro els telenotícies, però si no, tinc el 3/24, ja sigui a la televisió o al mòbil. També he de dir que, per una cosa o una altra, cada dia acabo mirant El Jardí o Betevé.

Vas anar a l’escola pública, concertada o privada? I els teus fills?

Vaig anar a una escola concertada de Sarrià. Crec que, com a escola, té uns valors que m’han aportat molt, però segurament, si hagués de triar escola pels meus fills, triaria una escola pública.

Vas anar a la universitat? A quina? Què vas estudiar?

Bé, aquests és un dels meus drames o reptes. Estic cursant 4t d’Enginyeria Informàtica a la Facultat d’Informàtica de Barcelona (UPC). Però ja veig la llum al final del túnel i ja tinc el treball de fi de grau entregat! 

Mútua o salut pública?

Doncs, sent sincer, vaig a les dues. Tot i que el meu compromís en la defensa de la salut pública és clar i no té condicionals. Però per a petites urgències o similars utilitzo la mútua privada. Suposo que una vida plena de contradiccions.

Tens vehicle privat?

Sí, un Seat Ibiza i una moto. Una de les altres contradiccions que tinc, però conduir és una de les meves passions.

Què volies ser de petit?

Conductor d’autobús o taxista. Com he dit, una de les meves passions, des de petit, ha estat conduir.

Quin tret principal destacaries del teu caràcter?

Soc una persona bastant exigent, sobretot amb mi mateix. També soc molt sincer, tot i que a vegades em falli l’empatia, però constantment treballo per millorar-ho.

Nil Font al barri de Can Rectoret © Frederic Esteve

Quina qualitat aprecies més d’una persona?

La sinceritat. Crec que és un dels valors més importants. Penso que, si les coses no es diuen, s’acaben generant desconfiances i problemes.

Què esperes dels teus amics?

Que siguin ells, que siguin sincers i sentir-los al costat.

El teu principal defecte?

Alguns et diran que la meva impuntualitat o que soc molt despistat, però jo no ho veig així. Crec que el meu principal defecte és que em costa molt mostrar-me tal com soc: vaig pel món amb la meva capa protectora, que em costa, i molt, treure’m. Soc millor sense ella.

Una persona a qui admires.

Doncs crec que una mica d’aquí i una mica d’allà. Hi ha moltes persones que han deixat petjada en mi, i espero que n’hi hagi moltes més. No tinc un referent absolut, no crec que hi hagi una persona idíl·lica o referent en tot.

Per què has decidit dedicar-te a la política?

Jo no diria que em dedico a la política. La meva professió és el disseny i programació de software, soc informàtic. Però estic compromès políticament, i aquest mandat he tingut l’oportunitat de passar a l’acció des de les institucions i, així, poder contribuir a millorar el nostre entorn. Això confio.

Què faràs quan deixis el càrrec?

Seguir lluitant! Seguir lluitant per les meves conviccions i seguir lluitant per millorar la nostra societat i el nostre districte!

Nil Font al barri de Can Rectoret © Frederic Esteve
Tens alguna vocació frustrada?

En el seu moment, m’havia plantejat fer Marina Mercant ja que m’agrada molt navegar. Abans podia estar en contacte amb el mar sent voluntari a Salvament Marítim, però ja no tinc temps. De totes maneres, tampoc diria que sigui una vocació frustrada.

Una cançó que t’identifiqui.

“La meva terra és el Mar”, de Lax’n’Busto. Em trasllada a una de les coses que més feliç em fa: navegar!

Recomana’m un llibre.

No et diria que el meu gust per la lectura sigui molt fi. Encara no he trobat un llibre que em cridi l’atenció, però el segueixo buscant. Ara estic llegint La mar rodona, i m’està agradant!

Recomana’m una sèrie.

De les últimes que he vist, El Inocente. He de dir que, en general, l’Oriol Paulo m’agrada. Una de les seves pel·lícules, Contratiempo també és prou bona.

Si poguessis agafar el cotxe i anar a un lloc, on aniries ara mateix?

A un gorg, a fer alguna ruta de senderisme o a escalar! 

Nil Font al barri de Can Rectoret © Frederic Esteve
Amb què et poses content? 

Amb infinitat de situacions, però una de concreta, i que suposo que és més o menys peculiar, és quan aconsegueixo resoldre errors o reptes informàtics, quan fa dies que hi estic capficat.

Què et fa por?

Suposo que una de les coses que em fa por és que em facin mal (psicològicament parlant). Entenc que per això, lligant-ho amb la pregunta dels meus defectes, vaig amb un escut. Segueixo treballant-hi!

Què odies?

Podríem dir que una de les coses que em supera és la sensació d’injustícia.

Per quines coses plores?

Sovint em frustra no poder ajudar als altres, no poder fer-los feliços. Suposo que he de prendre consciència que no està sota el meu control.

Tens mascota?

Bé, ara no viuen amb mi: s’han quedat a casa la mare. Però sí, tinc dos gats. 

Amb quin polític del Plenari que no sigui del teu grup aniries a prendre alguna cosa?

Mira, doncs crec que una persona que sovint fa bromes i amb qui crec que podria passar una bona estona és l’Eva Parera.

Qui creus que ha estat el millor regidor de Sarrià – Sant Gervasi?

Crec que el regidor amb més presència dels últims quatre que hem tingut ha estat l’Albert Batlle, i amb diferència. De totes maneres, crec que preferia el Gerardo Pisarello, sobretot pel que fa a associacionisme i flexibilitat amb els moviments populars.

Un racó del districte on relaxar-te?

En general, et diria que Collserola. Té zones per passar-hi estona passejant, com el pantà (últimament molt massificat) i algun indret curiós com el Sanatori. Vallvidrera Tibidabo i les Planes enamora a primera vista!

Nil Font al barri de Can Rectoret © Frederic Esteve
I per fer el vermut?

La Bodega de Pàdua. Hi vaig bastant sovint, i per mi és un dels llocs clau. Tot i que un altre lloc on s’està molt bé per prendre un vermut és al bar del Centre Cívic de Vallvidrera.

Supermercat o botiga de barri?

Sempre amb les botigues de barri! Però no puc negar que, evidentment, també vaig sovint al supermercat.

A quin país voldries viure?

A qualsevol part dels Països Catalans, i crec que no necessita justificació: temperatura, geografia, societat, cultura… m’omplen de vida.

L’últim país on has viatjat.

L’últim país va ser Portugal, a la ciutat de Porto, i he de dir que el Bacallà a “à Brás” o la “Francesinha” són dos plats deliciosos.

Què és el que més trobes a faltar d’abans de la pandèmia?

Les festes majors com abans, sense cap dubte.

Quin canvi que la pandèmia ha provocat mantindries en el futur?

Suposo que, en certa manera, les distàncies i l’ordre en les cues. El fet de no haver de fer cues aglomerades i que tothom respecti les distàncies personals té el seu què.

Una màxima amb què t’identifiquis.

“Morir és no viure lluitant” un fragment de la cançó Vull de Zoo. Crec que és una de les màximes que més em representa.

Proposa’m una pregunta per al següent conseller que entrevistem.

“Traient l’alcaldable del teu partit, quin creus que coneix millor la ciutat? I quin et representaria millor?”

Nil Font al barri de Can Rectoret © Frederic Esteve
Publicitat

Subscriu-t'hi

Dona suport al periodisme cooperatiu i de proximitat



PDF per 35€ l'any
PDF + PAPER per 50 € l'any

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.