Opinió
Mertxe Fernández
Generalment, quan a la gent se li pregunta quin creu que és el principal motiu de generació d’estrès, la primera opció sol ser el temps, i entenem per pèrdua de temps el mal ús que es fa d’aquest recurs.
El temps és un recurs atípic per les seves pròpies característiques, i és un concepte, una construcció, creada pels éssers humans mitjan- çant una definició, és a dir, no existeix com a entitat pròpia, però que té unes característiques que el fan ben especial:
• És atípic, perquè no es pot emmagatzemar com a tal (només emmagatzemem anys!).
• És equitatiu, perquè tots tenim el mateix temps, en el sentit que el dia té vint-i-quatre hores per a tothom.
• És inelàstic, perquè el temps és el que hi ha, i no es pot allargar, estalviar ni prestar. Potser per això un dels desitjos més anhelats dels humans és viatjar en el temps i poder tornar al passat!
• És indispensable per a fer qualsevol activitat humana i, acabat el temps… s’acaba el que s’acabi!
• És insubstituïble, no existeix cap altre recurs que puguem utilitzar a canvi de temps.
• És inexorable perquè no podem evitar-ho, ni canviar la trajectòria. Sí el que succeeix en el temps, però mai la seva trajectòria.
Així doncs, l’única cosa que podem fer és aprofitar-ho al màxim. I quan dic aprofitar-ho al màxim no m’estic referint a fer moltes coses, cadascú que faci les que vulgui…, sinó a gaudir-ho al màxim!
Hi ha una frase que sentim diàriament un munt de vegades. Bé… no sols l’escoltem, possiblement ens la repetim nosaltres mateixos: No tinc temps! Cada cop que un pacient m’ho diu, jo li contesto el mateix: “Tens el mateix temps que tothom, 24 hores al dia”. I és que el problema no radica a no tenir temps, sinó en prioritats. Donem prioritat a una sèrie de coses que, possiblement, no són les que en realitat volem i, erròniament, pensem que no ho podem canviar. No val allò de no tinc temps d’anar al gimnàs perquè arribo a casa molt tard. No vas al gimnàs, perquè prefereixes quedar-te a casa! Com he dit, tot és qüestió de prioritats.
D’altra banda, també l’actitud juga un paper importantíssim en com afrontem i percebem la nostra activitat diària. Si ens donem contínuament el missatge que no tinc temps, només aconseguirem angoixar-nos més i viure el que estem fent, o el que encara ens queda per fer, d’una forma negativa. Avui dia és habitual portar una vida massa accelerada i volem fer, o fem, moltes activitats. Així i tot, no és aquesta la percepció que tenim perquè el que pensem és tot el contrari, és el no tinc temps.
Si voleu comprovar-ho i intentar canviar-ho, només fa falta que feu un senzill exercici. Apunteu durant el dia totes les activitats que heu fet i veureu com hi ha moltes més de les que pensàveu. Ara bé, i aquí ve el més important… heu fet realment el que volíeu fer? I, encara millor, era realment imprescindible haver fet el que heu fet?
