Nomenclàtor
Jesús Mestre Campi
Al segle XVIII, als terrenys on avui hi ha la plaça i el carrer del Camp a la Bonanova, hi havia la finca i convent de la comunitat de les religioses de la Nostra Senyora de la Concepció de l’ordre de les carmelites descalces. El 1768, el veler barceloní Nicolau Sivilla va adquirir la finca on també hi havia una torre que, a mitjans del segle XIX, es coneixia com a Can Sivilla, avui Vil·la Florida. A mitjan segle XIX, el comerciant Josep Garriga i Llastanós va comprar als hereus Sivilla part de la finca, i el 1874 va urbanitzar la part alta del carrer Muntaner (per sobre de l’actual ronda del General Mitre), tram que llavors es coneixia com a carrer de Garriga, i el carrer del Camp. Josep Garriga havia fundat amb el seu germà Manuel la societat comercial Garriga Hermanos, el 1831, que es transformà el 1862 en la banca Garriga Nogués Hermanos.
La urbanització del carrer i la plaça del Camp van avançar força ràpidament, i a finals del segle XIX s’havia construït bona part del tram entre Sant Màrius i Sivilla, incloent-hi la plaça. Cap al 1930 s’havia completat la urbanització. Eren cases de caràcter popular, la majoria de dues plantes i amb eixida o hort a la part posterior. Actualment, queden pocs exemples d’aquestes cases i seria convenient protegir-les. La petita plaça del Camp, travessada pel mig pel carrer Arimon, va esdevenir un centre comercial pel barri.
En els darrers anys el carrer i la plaça del Camp s’han convertit en vies de calçada única, amb un intent poc reeixit de limitar el trànsit de vehicles. En ser un dels pocs indrets ben conservats de l’antic urbanisme de Sant Gervasi, serien desitjables majors mesures pels vianants, tot i l’activitat comercial de la zona. Cal destacar que, en els números 59 i 65, hi ha un edifici racionalista que va ser la seu de l’Estudi MBM, Martorell Bohigas, Mackay, construït per MBM el 1979.
