Dimarts 05, març 2024
12.6 C
Sant Gervasi
12.5 C
Sarrià
Publicitat

La plaça Artós: de principal entrada a l’antiga vila de Sarrià a punt de trobada de l’extrema dreta

El 1873 Francesca Vilardell i Joan Frederic Muntades van finançar la construcció d'una font per donar més rellevància a l'indret

Jesús Mestre
Jesús Mestre
Historiador, especialitzat en la història de la ciutat de Barcelona. Director de la revista L'Avenç els anys 1988 i 1989, i de Plecs d'Història Local des de 1989 fins al 1997. Com editor, he coordinat obres col·lectives com ara el Diccionari d'Història de Catalunya (1992), l'Atles d'Història de Catalunya (1995), entre altres, publicades a Edicions 62. Col·laboro en la constitució de l'Associació Cultural Casa Orlandai, de la que vaig ser el primer president, el 2007. He escrit els llibres L'Abans. Barcelona Vila de Sarrià, recull gràfic 1874-1975 (2012) i Sant Gervasi de Cassoles (2013). El 2014 vaig fundar El Jardí, aventura en què persisteixo

Publicat el 11.2.2024 20:00

Nomenclàtor

Jesús Mestre Campi

A mitjan segle XIX, el que avui és la plaça Artós tan sols era un encreuament de carrers i de la carretera de Barcelona que penetrava a la vila de Sarrià pel que avui és el carrer Bonaplata, abans precisament carrer de Barcelona. En aquest encreuament hi havia poques cases, entre elles el mas de Can Prat, on Dom Joan Bosco va residir durant la seva estada a Sarrià el 1886, o la finca i casa d’estiueig de Delfí Artós i Mornau, que el 1859 va cedir uns terrenys de la Torre Artós per promoure la urbanització de la zona i poder engrandir la plaça. Això va propiciar que el 1873 Francesca Vilardell i Joan Frederic Muntades, el seu marit, decidissin finançar la construcció d’una font per donar més rellevància a l’indret. La font comptava amb una base de pedra i s’hi va afegir una columna de ferro amb un fanal de dos braços. Llavors era normal que els punts d’aigua estiguessin il·luminats.

Publicitat

En ser la principal entrada a la vila, la casa que queda al nord, fent cantonada al carrer de Bonaplata i Major, feia la funció de burot o punt de pagament dels consums, un impost que hi va haver fins al segle XIX que grava la introducció de queviures a una vila o ciutat. A la fotografia es pot veure com es feia una d’aquestes transaccions. Les dècades finals del segle XIX i les primeres del XX, hi hagué pocs canvis, excepte la construcció de les escoles professionals dels Salesians, l’església de Maria Auxiliadora i la transformació de Can Gironella en el col·legi de salesianes de Santa Dorotea. El 1936 es va començar l’obertura del carrer dels Vergós cap a les Tres Torres, però la guerra va paralitzar les obres. Les alineacions de la plaça es van modificar després de la Guerra Civil, el 1946, i van permetre l’ampliació de la plaça cap al sud-oest i la connexió del carrer dels Vergós i altres carrers de l’indret. També es feren uns jardins amb el nom de Dorotea de Chopitea, benefactora de Dom Bosco, dedicació aprovada el 1960.

Publicitat

Actualment, la plaça Artós és un actiu centre comercial i, ocasionalment, centre de reunió i de manifestacions de partidaris de la dreta més extrema. En diversos blocs d’edificis construïts després de la guerra entre el passeig de Sant Joan Bosco i el carrer de Capità Arenas, hi resideixen famílies que tenen l’origen en membres de les forces de seguretat que es van desplaçar a Barcelona en aquell període.

Publicitat

Subscriu-t'hi

Dona suport al periodisme cooperatiu i de proximitat



PDF per 35€ l'any
PDF + PAPER per 50 € l'any

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.