Naturalment Curiosos
Neus Mestre i Marc Talló
Poc ens pensàvem fa uns mesos que aquest any 2020 ens proporcionaria un inici tan convuls. Hem passat de parlar del “virus aquest que sortia a les notícies i del qual tothom parlava” a estar confinats a casa en un dels països més afectats per aquesta malaltia.
Des de la nostra última columna, la situació ha canviat molt. Comencem pel principi: ¿Per què des de fa unes setmanes parlem d’una pandèmia i no d’epidèmia? Doncs bé, aquesta diferència és causada pel nombre de persones afectades i l’àrea geogràfica on es troba. Al principi, teníem diferents casos en àrees geogràfiques controlades, però quan aquests s’estenen en diferents àrees geogràfiques de diferents continents i hi ha contagis no importats, és a dir, transmesos dins la comunitat, ho considerem pandèmia. I això és el que ha passat amb la SARS-CoV-2, causant de la covid-19.
Ens trobem en un moment on el virus s’ha estès per tot el planeta posant contra les cordes molts sistemes sanitaris. Per això, molts països han optat pel confinament. El confinament i quedar-se a casa no és una qüestió trivial, la SARS-CoV-2 és força infecciós i per tant, l’única manera de disminuir les infeccions és evitant el contacte. A més a més, en un 80% dels casos aquest virus causa una infecció lleu o fins i tot asimptomàtica, que fa que no ens adonem que el tenim o pensem que és un simple refredat. Tanmateix, en realitat, podem contagiar tercers. Amb el confinament, podem promoure l’aturada massiva de contagis i evitar la saturació dels hospitals i dels serveis de cures intensives. De fet, en els últims dies hem començat a veure les conseqüències d’aquesta mesura amb una estabilització del nombre d’infectats i del nombre de morts causades per la covid-19.
Tot i això, el nombre d’infectats segueix sent alt i podria haver-hi una segona onada d’infeccions, per tant, és molt necessari investigar sobre el virus. Actualment, grups de tot el món estan fent recerca intentant trobar nous antivirals, vacunes o entendre com es comporta el virus. Una de les estratègies més utilitzades ara mateix per poder trobar un antiviral ràpid és el “reposicionament”, on s’estudia la capacitat de fàrmacs ja existents per altres malalties per acabar amb el virus. El gran avantatge d’aquests estudis és que els fàrmacs ja s’estan comercialitzant i ja han passat tots els assajos clínics i controls de seguretat.
Un exemple d’aquest cas és la hidroxicloroquina, un fàrmac que funciona com a anti-malària i que s’està estudiant per evitar infectar-se amb la SARS-CoV2. En alguns hospitals, també s’han fet transfusions de sang de pacients que ja han superat la malaltia, amb defenses contra el virus, a pacients que estan en estat greu. Una altra línia de recerca que s’està estudiant és el desenvolupament de vacunes. Encara no sabem quan ens dura la immunitat un cop hem passat el coronavirus. S’estima, però, que podria ser entre un i deu anys, així que les vacunes són una estratègia molt eficaç per generar immunitat, sobretot a la població de risc, ni que sigui durant una temporada per evitar molts ingressos hospitalaris.
És un moment difícil, ho sabem, però us volem felicitar perquè Sarrià-Sant Gervasi és un dels districtes barcelonins amb menys proporció d’infeccions. Us animem a seguir a casa per ajudar a evitar el col·lapse del sistema sanitari. I, sobretot, no us automediqueu! A mesura que les noves teràpies s’aprovin ja s’aniran receptant degudament.
