Reportatge: Olga Sacharoff
Jesús Mestre Campi
L’Espai Putxet va ser la seu de l’inici oficial de l’Any Sacharoff en què, per primera vegada, la Generalitat fa homenatge a una dona nascuda fora de Catalunya, però amb lligams molt profunds amb el país, sobretot amb el barri del Putxet. Així, tenia molt de sentit fer la primera activitat d’aquesta commemoració a pocs metres d’on va viure l’Olga Sacharoff, una gran artista de projecció internacional. L’acte va consistir amb una magnífica xerrada a càrrec d’Elina Norandi, la comissària de l’Any Sacharoff, i la inauguració d’una exposició sobre la vida de l’artista. Tot i així, el plat fort serà l’exposició retrospectiva que s’inaugura a finals de novembre a Girona.
Olga Sacharoff (Tbilisi, Geòrgia, Imperi Rus, 1881-Barcelona, 1967) neix en una família d’una posició econòmica i social privilegiada, cosa que li va permetre anar formar-se a l’Acadèmia de Belles Arts. Va completar la seva formació a Europa: l’any 1910 fa una estada a Munic i després viatge a París i a Itàlia. L’any 1912 presenta la seva obra al Salon d’Autumne de París, el més prestigiós de l’època, i obté molt bones crítiques. La seva pintura té influències cubistes però també una forta personalitat, situant-se a les avantguardes. Des d’aleshores, serà convidada a participar cada any en aquest Salon i d’altres de similars. S’instal·là al barri de Montparnasse però viatjà molt per França i Itàlia. En un d’aquests viatges coneix al pintor i fotògraf anglès Otho Lloyd (1885-1979), membre d’una família aristocràtica, nebot de Constance Lloyd, l’esposa de l’escriptor Oscar Wilde; Olga i Otho es van enamorar i van ser parella fins a la seva mort.
En esclatar la Primera Guerra Mundial, el 1914, l’Olga i l’Otho deixen París i, després de passar per Ceret, arriben i s’instal·len a Barcelona. També va venir el germà d’Otho, el poeta Arthur Craven -i boxejador ocasional-, amb qui comparteixen llar al carrer d’Albigesos, a Vallcarca. En aquesta època passen l’estiu a Tossa de Mar, on coincideixen amb altres artistes. A Barcelona coincideixen molt amb Francis Picabia i la seva esposa Gabrielle Buffet – també havien fugit de la guerra-, que viuen a l’avinguda de la República Argentina. Poc després lloguen una bonica torreta amb jardí al carrer Bertran. En acabar la guerra, l’Olga decideix tornar a París, on tenia la seva carrera com artista, però Otho es queda a Barcelona, on obra un negoci d’importació. Tot i la separació de “residències”, l’Olga i l’Otho coincideixen sovint i l’Olga sempre passa els estius al Putxet: s’ha enamorat per sempre de Barcelona.
El període d’entreguerres converteix a Sacharoff en una de les artistes més ben valorades del moment. La seva obra també arriba a la maduresa: manté traces cubistes però sempre s›hi troba la influència de l›art popular rus (de fet, ella sempre es va considerar una «camperola russa») i afegeix tendències primitivistes, com Gauguin. A part dels retrats, tan individuals com en grup, el món natural és molt protagonisme de les seves obres, sempre amb animals i una exuberant vegetació on l’ésser humà viu i gaudeix. La vida i obra de la pintora són molt coherents i coexisteixen harmoniosament, com mostren les seves pintures de vida quotidiana amb esmorzars, pícnics, festes, balls a l’aire lliure. L’artista és una exponent del corrent de “le joie de vivre”. I, així i tot, una mirada detallada de les seves pintures, també descobreixen l’ús de l’humor com una crítica de la societat de l’època. Al llarg d’aquests anys, l’Olga fa exposicions individuals a prestigioses galeries de Londres, París i Barcelona, i participa en col·lectiva a Nova York, Venècia i molts altres llocs. Ven obra a l’aristocràcia, l’alta burgesia però també a escriptors i estrelles de Hollywood.
Viure al carrer Manacor
Amb l’esclat de la Segona Guerra Mundial, el 1940, l’Olga s’instal·la definitivament a Barcelona. Uns anys abans havien llogat una torre amb un gran jardí al carrer Manacor on construeixen el seu petit paradís particular. A la seva llar hi van passar els intel·lectuals més destacats del moment (Eugeni d’Ors, Josep M. Junoy, molts d’ells veïns del barri com Carles Riba, Clementina Arderiu, Ángeles Santos, Juan Eduardo Cirlot, Joan Perucho…), i és una de les seus de La Colla, un grup d’artistes del Putxet que van fer molta amistat, entre els quals hi ha Josep Llorens Artigas, Antoni Vila Arrufat, Josep Amat, els germans Monpou, Maria Llimona, o Eduard Toldrà, entre altres. La casa de Manacor es converteix en un espai mític de les avantguardes de Barcelona, i de la vida cultural de la postguerra. Moltes obres d’Olga en són fidels testimonis, i exposa periòdicament a les Galeries Syra del passeig de Gràcia.
L’any 1950, l’Olga i l’Otho es traslladen a un pis del carrer Balmes, 383, molt a prop de Joaquim Folguera. La situació econòmica de la parella no és tan bona i l’Olga es dedica sobretot a fer retrats d’infants i dones. Tot i això segueix treballant en els temes que sempre l’hi han interessat: les parelles, les escenes de lleure, les flors, els animals i paisatges, sobretot vistes del Putxet. També segueix fent pintures de sardanes, un tema que sempre l’hi ha interessat molt. La seva darrera exposició és a la Sala Parés, el 1964, i tot i estar malalta de càncer va continuar pintant fins poc abans de la seva mort, el març de 1967.
L’any 1994 es va fer una gran exposició retrospectiva, amb un catàleg de M. Lluïsa Borràs i Mariette Artigas. L’Olga ha deixat un llegat pictòric important tot i que, com que no disposa d’uns hereus o una fundació que en vetllí, també està molt exposat a les falsificacions. Elina Norandi, una de les principals especialistes en Sacharoff, té escrit un monumental “Catàleg raonat de l’obra” que no està publicat però que és una guia fiable sobre l’obra autèntica de l’artista russa. L’exposició de Girona, que s’inaugura el 25 de novembre, pot ser l’oportunitat decisiva per recuperar plenament aquesta gran artista.
