El Faristol
Eduard Sant i Chalois (@Eduard_Sant)
L’any 2007, Jonatan Oliva (baix), Marc Navarro (guitarra i veu) i Ignasi Canals (bateria) funden una banda per nom Olivemoon. Quatre anys més tard, el març del 2011, decideixen publicar The Thickest Forest, un prometedor disc de debut de folk indie al més pur Bon Iver amb interessants temes com per exemple “As We Grow”, “Falling High” o “Washing Machine”. Aquest disc de presentació va comptar amb la seva corresponent gira de presentació al llarg de la península.
El passat octubre, i després d’anys esperant nou material, Olivemoon van sorprendre amb la publicació d’un nou treball per títol Mangata (Two Ties Recording).
Amb Mangata (paraula sueca que defineix el reflex de la lluna sobre el mar), Olivemoon han decidit obrir clarament una nova etapa com a formació. En primer lloc, als tres membres fundacionals se’ls hi han afegit tres de nous: Adriana Lorenzo (violoncel), Josep Comas (guitarra-piano) i Stefano Rossi (trompa), fet que els serveix per ampliar la banda i a la vegada obrir nous sons fins aleshores no incorporats a la seva proposta.
Gràcies a una llarga gravació de més de tres anys component temes, investigant i jugant amb els sons i fins i tot en una cançó incorporant l’orgue de l’església de Sant Gaietà de Barcelona al tema “Amnesians”, Mangata resulta un fascinant viatge sonor d’anada i vinguda al més pur banda sonora de noms com Hans Zimmer, John Williams o el mateix Yann Tiersen més experimental. A través de les seves composicions, ens proposen les diferents etapes d’un nou viatge, una nova etapa personal: la necessitat de tancar coses (“Words”), les pors (“N.O.W”), l’enyorança de la família, la confiança de perdre’s voluntàriament per un retrobar-se (“Escapees” i “Pier 7”) fins a arribar al punt de sentir-se part d’un lloc i considerar-ho definitivament casa seva (“Still “ i “Nostos/Home”).
Al llarg dels seus 41 minuts de duració, Mangata resulta un fascinant i a la vegada hipnòtic viatge interior a la recerca ja sigui d’un mateix com d’una nova etapa en la seva vida. Encara que estigui subdividit en 9 temes, aquest disc se l’ha de percebre com una única unitat i escoltar-ho d’una tirada. En cas contrari, tant el missatge musical com el contingut perd clarament la seva essència.
En definitiva, una de les grates sorpreses a casa nostra d’aquests darrers mesos i a la vegada una excel·lent carta de presentació per qui no s’hagi introduït en la proposta musical d’Olivemoon.
