Cultura
Sergi Alemany
‘El fum t’encega la mirada’
La Sònia, l’Aitana i la Carmen són tres dones lluiten per fer-se pas en un món hostil, que per moments és el d’ara però per moments és el de la Barcelona dels anys 40 al “barri xino” on no hi falten les màfies, els proxenetes i la prostitució.
L’Oriol Guilera (Barcelona, 1951) és veí del Passeig de Sant Gervasi. Als 57 anys, després de tota una vida com a economista, va cursar l’itinerari per a narradors a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, que li va donar, com ell diu, “les eines” per escriure bé. Una dècada després ha vist la llum la seva primera novel·la, El fum t’encega la mirada. Una petita i independent editorial, Trípode, també ha debutat en aquest món amb l’obra d’Oriol Guilera, abans de treure sis llibres més al mercat.
Dius que ha nascut la teva primera criatura
Sí. És una noia freda i calculadora. A vegades és fràgil i valenta i en moltes ocasions per desgràcia és una noia ultratjada. El fil conductor de la novel·la és la determinació de la Sònia, la protagonista, per fer justícia i venjar humiliacions patides de petita per part de senyors burgesos.
Amb quina idea?
La idea en la sinopsi va ser la d’una noia d’origen humil que es determina a ser algú a la vida. Que sap que el que importa és treballar i fer-se una posició que li permetrà fer el que li doni la gana i no dependre de ningú.
De què volies parlar?
Parlo de la burgesia catalana. Tan moderna i tan liberal i a la vegada tan conservadora i tan carca. Però sobretot volia parlar de violència de gènere, de la indefensió davant dels poderosos, de la por en una societat on l’ésser humà més proper pot ser un depredador. Parlo de la cara fosca de la vida, que existeix.
Un missatge pel lector?
La gran pregunta és si el fi justifica els mitjans. Si tot s’hi val per aconseguir un objectiu. Cadascú trobarà la seva resposta quan acabi de llegir el llibre.
“Una societat que no sap parlar, escriure ni menjar, és manipulable”
Quina societat veus?
No m’agrada gens la societat que veig. S’han perdut els valors i l’educació, ens informem pels highlights -els destacats-… Tot és una façana, no profunditzem en res. Cada vegada hi ha menys gust per menjar, vestir, parlar, i una societat que no sap parlar, escriure ni menjar és manipulable i fa por. Serem capaços de no tenir por si som lliures, i serem lliures si som cultivats i llegim.
Per què la dona?
No sabria què dir-te. És la gran pregunta que com a escriptor et fas un cop acabes d’escriure la novel·la. Un tema d’actualitat, evidentment. Un tema que vius, que el tens al cap.
“No em costa posar-me en la pell de la dona”
De fet són tres dones protagonistes…
Sí. Em sento còmode parlant des del punt de vista de la dona, no em costa posar-me en la seva pell. A casa érem tres germanes i sis germans, en total 9. Elles eren les grans i a taula parlaven mentre els nois callàvem.
Hi ha experiència personal?
Sense que hi hagi cap experiència personal, en la novel·la hi són molt presents vivències o fets històrics que han deixat empremta en la meva vida. El cop d’Estat de Pinochet a Xile, l’execució de Ceausescu a Romania o les dones assassinades a Ciudad Juárez des de l’any 1993. Més la influència de tots els llibres que m’he llegit, que no són pocs.
Com per exemple?
Roberto Bolaño. De fet, tota la novel·la és una picada d’ullet a Bolaño. També he llegit molt Naguib Mahfuz i Julio Cortázar.
Els drets de les dones ara i abans, als anys 40
Ha canviat bastant, per sort. Potser segurament no tot el que hauria d’haver canviat. En l’obra els personatges de la Barcelona dels anys 40 busquen donar solidesa a l’argument.
“Hi ha moviments feministes que són pur postureig”
Com veus els moviments feministes?
N’hi ha quan són pur postureig. Estic d’acord en què la dona ha de tenir un paper més important del que té i que hi ha d’haver igualtat d’oportunitats, per descomptat. Però hi ha moviments que per aconseguir-ho neguen l’home, i tampoc és això.
D’on surt el títol?
Fa referència a un passatge de la novel·la. Quan neix la protagonista hi ha un incendi molt a prop de l’hospital i aquest fum li dona ganes de venjança, li cega l’enteniment. A més, ella tota l’estona apareix fumant en la novel·la.
Està inspirada en algú la Sònia?
Físicament jo m’imagino una noia alta i morena com la Mònica López, meteoròloga i presentadora del temps a TV3 durant anys. És ella.
Què passarà amb l’Aitana? I amb la Carmen?
No t’ho diré.
Doncs et pregunto pel Sr. Matas, un mafiós de Mallorca…
És cert que hi ha un Bartomeu Matas en el llibre que viu a Mallorca i que és tot un personatge. Un polític influent de la dreta més dura, podrit de diners, mancat d’escrúpols i que cobra comissions a canvi de facilitar contactes. El cognom està agafat amb tota la mala llet del món!
Cap personatge real més?
La Carmen Artola -la tercera de les protagonistes- es refereix de fet a la Carmen Broto. També apareix el gerent del club Amuleto, l’Antonio Cano. Després surten llocs com el bar Pinotxo de la Boqueria, el Boadas, l’Hotel La Florida, el Dry Martini…et faria una llarga llista.
“El llibre té molta política però s’ha d’ensumar”
Hi ha política
La gent diu que l’obra és una novel·la negra però realment és un thriller on hi ha molta política. Molta! Això sí, s’ha d’ensumar. Trobo que parlar de novel·la negra és incomplet, tot i que tampoc m’agrada posar etiquetes a les coses.
Em dius un llibre?
Te’n diré dos. Desgràcia (Coetzee) i Lolita (Nabokov)
Ets molt culer
Sí, i cruyfista. Sóc soci del Barça des dels anys 70. Al seient de davant meu a l’estadi tenia assegut al Manuel Vázquez Montalbán, que no es movia per res durant els 90 minuts del partit. Totalment inexpressiu.
On escrius?
A casa, al despatx. Envoltat de llibres i més llibres. Només necessito llibres al meu voltant, i de vegades música. Eric Clpaton, Lou Reed, David Bowie… Un bon moment per posar-se a escriure és a la nit, quan a casa tot està en calma. Sempre escric amb l’ordinador perquè tinc parkinson.
“El que necessita un llibre és que estigui ben escrit”
Estàs content amb el resultat?
Penso que el que necessita un llibre és que estigui ben escrit, independentment de l’argument. Ja sé que no vendré milions de llibres però de moment la gent que se l’ha llegit m’ha dit que li ha encantat.
T’ha costat arribar fins aquí?
És molt difícil, però mai és tard. Amb ganes, il·lusió i una mica de sort s’aconsegueix. Jo he fet el trànsit d’economista a escriptor, perquè també tinc molts contes i audiocontes publicats. L’estiu del 2006 vaig decidir que cada nit escriuria un conte i cada matí li posaria veu. Ara, si no m’haguessin publicat la novel·la tampoc hagués passat res perquè he gaudit molt escrivint-la.
“He presentat l’obra a una convocatòria de l’Ajuntament de Barcelona per fer el guió d’una pel·lícula”
Tindrà continuïtat aquesta història?
La gent m’ho ha demanat però realment no ho sé. El que sí que he fet ha estat presentar l’obra a una convocatòria de l’Ajuntament de Barcelona, per fer el guió d’una pel·lícula.
Ostres! Una pel·lícula?
Sí. Es demana que sigui una novel·la gràfica, que surti molt la ciutat de Barcelona i que es parli de violència de gènere. Així que la meva novel·la és ideal. Veurem si en surt alguna cosa…
