Política
Carme Rocamora
Parla sense embuts, clara i contundent. És d’agrair que s’expressi amb tan poques ambigüitats. Tota aquesta contundència l’acompanya amb un somriure permanent, convençuda de la feina que està fent i d’haver pres la decisió d’endinsar-se en el món de la política municipal. Parlem d’Eva Parera, de Barcelona pel Canvi i regidora presidenta de Sarrià i Sant Gervasi. Va néixer a l’Hospitalet de Llobregat i viu a Barcelona des de fa uns 12 anys, però en fa tres que està afincada a Sant Gervasi, lloc on va arribar a través del canvi d’escola de la seva filla: “Estic encantada de viure aquí. De fet estic de lloguer però intentant convèncer el propietari perquè em vengui la casa!”
Un parc: Ferran Casablancas, on hi he vingut molt amb la meva filla de sis anys.
Un carrer: Major de Sarrià. Té una vida i una personalitat espectaculars.
Una plaça: Plaça Molina. El seu emplaçament singular entre Galvany i el Farró, entre Balmes i Via Augusta, fa que es converteixi en una centralitat del districte.
Un barri: Vallvidrera. Estar a prop de la natura contemplant la ciutat amb perspectiva té un valor incalculable.
La persona que més valores del Districte: En Pau, que sempre està a l’entrada de la Seu disposat a ajudar tothom amb un somriure.
Intentes fer vida de barri?
Faig molta vida a tot Barcelona. És una carrera permanent entre la Casa Gran (l’Ajuntament), el Districte i l’Àrea Metropolitana. Durant el dia tinc molt poc temps per fer vida personal, però sí que vaig a recollir a la meva filla a l’escola i anem al parc. Els caps de setmana ens quedem pel barri gaudint de les zones verdes, els cinemes i les activitats programades, que són moltes!
Qui és l’Eva no política?
Soc una persona molt inquieta professionalment parlant. Vinc de l’empresa privada, però vaig començar en política municipal a Corbera compaginant el càrrec amb la meva empresa.
I més enllà de la feina?
Soc molt familiar, tranquil·la, m’agrada molt estar a casa… una cosa que des que estic a l’Ajuntament de Barcelona és difícil! M’agrada més el mar que la muntanya, m’agrada molt caminar i soc de fer molt poc esport: soc desastrosa en això! Ah! I soc una gran fan del futbol.
Perica o culé?
Soc del Barça, però al meu despatx hi ha els assessors jurídics de l’Espanyol. Jo em dedicava a assessorar en temes d’esport professional. Estic molt a gust amb els dos clubs.
T’imaginaves la política municipal com l’estàs vivint?
La política municipal a Barcelona no té res a veure amb la d’altres municipis més petits, com Corbera. Estem parlant d’una política gairebé internacional. L’Ajuntament de Barcelona té més projecció a l’exterior que la Generalitat, i per tant és una responsabilitat que t’has de prendre molt seriosament. M’ho imaginava així, però un cop hi ets tot et sobrepassa bastant pel desconeixement de l’estructura. El conflicte polític, que també s’hi ha traslladat, i la complexitat de ser un grup de només dos regidors, encara ho fa més complicat.
“Fer campanya amb Ciutadans va ser una decisió molt difícil de prendre a nivell personal”
No està resultat senzill, per tant?
No és fàcil, però tinc al voltant un equip molt jove, amb el plus afegit que no venen de cap partit polític i que tenen una visió molt clara del que és el món empresarial, de les dificultats que tenen els joves avui en dia… Una visió molt menys funcionària i pública.
Estàs contenta d’haver assumit el càrrec?
Jo estava molt còmode al Consell Audiovisual de Catalunya, amb uns horaris fantàstics i a prop de casa. Quan vaig conèixer Manuel Valls i em va traslladar la proposta de fer política amb ell, em va sortir la persona inquieta que porto a dins. M’encanta la política i fer-la amb un exprimer ministre no és una oportunitat que et passi cada dia. Això comportava fer campanya amb Ciutadans, cosa que per mi en aquell moment era una decisió molt difícil de prendre a nivell personal. Em vaig llançar a una piscina on no sabia si hi havia aigua, però em semblava que valia la pena intentar-ho. Les circumstàncies han portat a una ruptura amb Ciutadans i a haver de posar en marxa un projecte polític propi.
“El Manuel i jo no ens sentíem confortables amb el to de Ciutadans. Pots ser igual de contundent sense perdre les formes”
Valoreu positivament el trencament amb Ciutadans?
El Manuel i jo no ens sentíem confortables amb el to de Ciutadans. Pots ser igual de contundent sense perdre les formes. Xocàvem amb la política d’aliances, és una obvietat. Va arribar un moment en què vam visualitzar que malauradament això acabaria en ruptura, perquè hauríem pogut ser un grup important a l’Ajuntament, però ells van decidir trencar. Ara treballem amb una llibertat que no haguéssim tingut com a coalició electoral, malgrat que vam quedar com a últim grup a l’Ajuntament.
Esteu convençuts d’haver investit Ada Colau?
No n’hem dubtat ni ens n’hem penedit ni un segon. No ens agrada la Colau alcaldessa, no ens ha agradat mai: segueix sense agradar-nos i no ens n’amagarem. Però en política i en una investidura, t’has de mullar. Teníem l’oportunitat de barrar el pas a l’independentisme a la capital de Catalunya, i per tant no hi havia debat. No ens calia reflexionar gaire. Això és el que havíem de fer.
“Teníem l’oportunitat de barrar el pas a l’independentisme a la capital de Catalunya, i per tant no hi havia debat.”
Després d’investir-la, vau votar en contra dels seus pressupostos.
Són els avantatges de cedir uns vots a canvi de res. En aquell moment va xocar molt, i tothom ens deia a veure què demanàvem a canvi d’investir-la, però no demanem res i amb el ‘no’ als pressupostos s’ha vist. Érem conscients que investíem una alcaldessa que no ens agrada i que hauríem de fer una oposició molt dura. No fem un vot per aconseguir alguna cosa personal o pel partit, ho fem per sentit de responsabilitat vers la ciutadania.
JxCat diu que sí que va ser a canvi d’alguna cosa: la presidència del districte
Això és ridícul. Totes les presidències dels districtes es van consensuar en la negociació pel cartipàs municipal. Si jo hagués demanat la presidència del districte a canvi d’investir Colau, no hi hauria hagut votació al Consell Plenari del districte. S’hagués aprovat al cartipàs, i prou! Crec que JxCat s’equivoca quan formula aquest argument, perquè s’oblida que van ser l’únic partit que van votar en contra del cartipàs. Per què el Govern hauria de triar al Jordi Martí i no a mi? Potser que s’autoexaminin primer.
“Era l’única presidència de districte on no s’havia arribat a un acord amb la negociació del cartipàs”
Per tant, no es va pactar com diuen?
No s’havia pactat. L’acord va ser públic: es va dir que era l’única presidència de districte on no s’havia arribat a un acord amb la negociació del cartipàs, i per tant quedava oberta a la votació del ple. Un partit com JxCat que reclama votar cada dos per tres hauria de respectar el resultat que va sortir. Jo hauria respectat el resultat si hagués estat un altre.
Us vau enganxar amb JxCat perquè us va retreure que just assumir la presidència, vau treure el llaç groc de la Seu del Districte.
No tinc tant poder dins del districte perquè fos una decisió meva. Va ser consensuat amb l’Albert Batlle. Si ell el volgués tornar a posar, jo protestaria i intentaria que el retiressin, però al final és el regidor de districte qui mana…
Com és la relació amb Ciutadans al districte?
Molt bona. De fet, haig de dir que la relació és bona amb tots els grups. A l’inici hi havia tibantors de JxCat cap a nosaltres, però ara mateix tinc una relació molt bona amb l’Elsa Artadi, jo diria que fantàstica. Després cadascú defensarà els seus posicionaments, i durant el mandat discutirem el que hàgim de discutir, sempre de forma educada, i mirarem de negociar els màxims consensos possibles. De fet, gairebé totes les proposicions que nosaltres portem a les comissions s’aproven per unanimitat: això demostra que la proposta és bona i treballada.
“Gairebé totes les proposicions que nosaltres portem a les comissions s’aproven per unanimitat: això demostra que la proposta és bona i treballada”
I la relació amb l’Albert Batlle?
És un súper home. Una cosa espectacular. Em meravello amb ell, perquè jo vaig esgotada per la vida i a ell el trobo a tot arreu. També té la sort de no tenir nens petits de qui prendre cura, que això en la conciliació familiar és terrible quan estàs a l’Ajuntament. La relació amb Batlle era bona d’abans: venim els dos de l’entorn democristià i està a Units per Avançar, que és el partit del qual jo vinc. Estic encantada de tenir-lo de regidor al districte.
“No estem acostumats a anar a buscar talent a fora ni a la privada, desgraciadament”
Parlant de BxCanvi… Amb la coalició amb Cs, vau ser força guanyadora a Sarrià – Sant Gervasi. Creieu que va influir molt el factor Manuel Valls?
Sí, de llarg. Crec que la figura d’un exprimer ministre francès va atraure molt. Va ser una cosa molt novedosa, com fitxar un Messi. Aquí no estem acostumats a anar a buscar talent a fora ni a la privada, desgraciadament. La cultura és sempre progressar dins del partit per després fer política. L’altre factor que va ajudar va ser el programa: la gent de l’entorn el va entendre molt bé. Se sortia molt d’ideologies, i aquest és un districte molt marcat per la ideologia en sentit negatiu. Se l’ha etiquetat com un districte ric, quan no és cert. El districte dels ‘pijos’ a qui no els hi calen polítiques progressistes, una cosa que em sembla una barbaritat.
Va ser una sorpresa guanyar?
Vam treure un resultat que no esperàvem, i també és estrany que un grup de dues persones presideixi un districte. Quan guanyes, penso que tens el deure moral de presentar-te a presidir, i després els veïns decideixen. Jo no hi volia renunciar.
Com va el partit a SSTG?
És el districte on més simpatitzants tenim. Ja som gairebé 600 a tot Barcelona després de tres mesos de vida. Hem coincidit amb una caiguda important de Cs i amb un posicionament del PSC i PSOE que molta gent no entén. Aquesta gent se’ns acosten buscant una opció més de centre, amb criteris molt més clars, i amb una credibilitat acreditada. Som els únics que la tenim perquè hem demostrat que fem tot allò que diem, i assumint les conseqüències.
“L’equidistància és una cosa molt catalana, tant en política com en la vida social”
En campanya vau responsabilitzar les elits catalanes de no fer prou per la unitat d’Espanya…
Jo he sigut molt crítica amb Foment del Treball, i això que la presideix un gran amic. Des de la política i la societat civil és important que cadascú sàpiga assumir les seves responsabilitats i veure en què ha fallat. Quan començava el Procés de debò amb l’Artur Mas fent “un pas al costat”, recordo que el gran missatge del món empresarial era “això és un suffle i ja baixarà” Amb aquesta excusa, ningú es mullava. Això és molt de Catalunya: l’equidistància és una cosa molt catalana, tant en política com en la vida social. Això no m’agrada però intento públicament no ferir ningú.
I tu ets equidistant?
Jo em posiciono, i sempre ho he fet. Vinc de l’executiva de CiU i he assumit un risc pujant en un escenari amb uns socis que no m’agradaven especialment. Tota la meva trajectòria política ha estat posicionar-me, fins al punt de ser portaveu al Senat i l’única del meu grup que es quedava a les sessions de controls, quan tothom estava al Congrés al ple extraordinari sobre el procés.
“En un moment en què la pública es posa en dubte per la qüestió de l’adoctrinament, no podem posar en crisi el sistema de la concertada”
Com veus el món empresarial, tu que vens d’allà?
Com pot ser que grans empreses hagin perdut el control de la Cambra de Comerç en favor d’empreses molt petites? Això no representa la realitat econòmica i empresarial de Catalunya, i en comptagotes va passant a les escoles públiques, mitjans públics… i seguim sense dir prou! Ha arribat un punt en què t’hi va el benestar de l’empresa i de la teva família. Hem de despertar la gent. Com diem amb el Manuel Valls, nosaltres respondrem però no ho podem fer sols.
En cas de fer el salt al Parlament, s’acabaria la trajectòria municipal de BCN pel Canvi?
No, en absolut. Si fem el salt al Parlament, això no implica abandonar l’Ajuntament ni renunciar a fer política municipal. Mantindrem el projecte que de fet és la nostra base. El plantejament que ens fem és una mica amb la dinàmica de la investidura d’Ada Colau. Podem reeditar allò que vam fer o no? Si la resposta a aquesta pregunta és no, ni ho intentarem. No té sentit. Si la resposta és sí, hi ha una possibilitat i ho intentarem.
“Soc una gran defensora de l’escola concertada, un model de qualitat i que recull la Constitució”
Què en penses del nou decret d’admissió de l’escola concertada?
A títol personal, he signat les al·legacions en contra del decret que s’està treballant des de la Generalitat. Soc una gran defensora de l’escola concertada, un model de qualitat i que recull la Constitució. Tot i que no ho comparteixo, és molt lícit voler transitar cap a un model tot d’escola pública, però molt poc ètic intentar fer-ho per la porta del darrere. En un moment en què la pública està tan posada en dubte per la qüestió de l’adoctrinament, no podem posar en crisi el sistema de la concertada. Estem parlant de l’educació dels nostres fills i amb això no es pot jugar, no s’hi pot fer política.
Per què creus que JxCat i ERC van votar en contra tot i que potser porten els fills a la concertada?
La majoria de polítics, periodistes, tertulians i opinadors que defensen a mort la immersió lingüística en català porten els seus fills a escoles privades plurilingües. És aquesta hipocresia permanent. Això em molesta profundament. Les coses s’han de dir com les penses, defensar-les i argumentar-les. Vaig fer una crítica explícita a JxCat perquè quan jo era a l’executiva de CiU estava clar que la concertada no es tocava. En el moment que veig Artur Mas defensant una DUI perdo tota la meva fe en els meus antics companys de partit. Ja no em crec res.
“Això serà un barri ric fins que el govern d’Ada Colau el faci un barri pobre”
Quina crítica faries en termes de districte?
Faria una crítica molt gran a com es tracta el districte des del Govern de l’Ajuntament, començant per un biaix evident ideològic. Quan governes ho has de fer per a tothom igual, atenent les necessitats de cada districte i barri, que són diferents. No és el mateix Les Tres Torres que les Planes, una realitat que s’està ignorant sistemàticament. Malgrat el nostre vot en contra, acabem d’aprovar uns pressupostos amb 75 milions d’euros en infraestructures, i aquí només en venen sis. És molt poca inversió i ja fa molts anys que ho tenim… Això serà un barri ric fins que el govern d’Ada Colau el faci un barri pobre. No és acceptable, i des del districte hem d’aixecar la veu i queixar-nos d’una forma evident.
Construir una biblioteca a Nou Barris ven més que fer-la a Sarrià?
Inverteixen allà on guanyen per assegurar-se que seguiran guanyant. Això diu molt de com es planteja la política avui en dia. No és una crítica única al Govern de Colau, sinó en general. Es fa un plantejament erroni, que és anar a la comoditat de l’enquesta electoral. Així es fan les polítiques de ciutat i de país, també a Espanya, pensant en les properes eleccions, sempre. És un error. Tu has d’aplicar les teves polítiques i intentar seduir aquells que no has pogut convèncer abans.
” Batlle és absolutament corresponsable de totes les decisions que pren a Govern”
N’hi ha prou amb la intenció de Batlle de trepitjar districte cada dia però sense més diners?
El posicionament del PSC de dir que estan a Govern però el responsable és comuns és sensacional. Només tenen dos regidors menys! No estem parlant de l’últim mandat… Batlle és absolutament corresponsable de totes les decisions que pren el Govern, especialment quan fa silencis còmplices. Que no els faci! Que no em vingui a dir que els pressupostos no són bons per al Districte si abans els ha defensat, justificat i aprovat. No em val traslladar les culpes a Comuns. És un govern de dos i han d’assumir les responsabilitats a parts iguals.
