Societat
El Jardí
La pastissera Foix celebrarà aquest cap de setmana els cent anys del local de la plaça de Sarrià. La botiga es va obrir un 19 de març de 1923 amb motiu de la festivitat de Sant Josep. Per bufar les espelmes del centenari, diumenge, 19 de març, a les 12.00 h, hi haurà una ballada de sardanes a la plaça de Sarrià.
Només entrar la botiga ja s’ensuma l’olor d’una xocolata que enamora. De fet, les rajoles de xocolata de grans dimensions s’exposen al damunt del taulell. Un martell de fusta les acompanya per trencar en trossos petits les rajoles d’avellanes que donen un punt d’originalitat més, a la botiga de renom que ara fa cent anys.
Les Diades de Sant Josep
El negoci familiar del poeta J. V. Foix ja havia obert la primera botiga al carrer Major de Sarrià, també, un 19 de març de 1886 amb motiu de la festivitat de Sant Josep, que abans se celebrava com una diada molt gran. En Jordi Madern, nebot de J. V. Foix, va entrar a la botiga amb 15 anys i als seus 85 anys encara està cada dia al darrera del negoci, majoritàriament familiar. “Abans, el dia de Sant Josep era una gran Diada i recordo com s’havia de contractar més personal, especialment per aquell dia, per repartir la crema catalana o crema de Sant Josep”, ens explica.
A les dues botigues, la del carrer Major de Sarrià i la de la plaça de Sarrià, es venien els mateixos productes, però la clientela era diferent. Així, a la del carrer Major hi comprava més la gent dels oficis més populars de la vila de Sarrià de llavors, des del fuster a la modista, passant pel ferrer, i hi havia un tracte més personal de gent del poble. En canvi, a la pastisseria de la plaça de la Sarrià la clientela era més benestant, i qui recollia els encàrrecs era la minyona o el xofer de les barcelonines i barcelonins que estiuejaven a les torres del passeig de la Bonanova i era una clientela menys personalitzada.
La botiga de la plaça de Sarrià encara conserva l’encant dels segle passat i és com fer un salt en el temps. En Jordi Madern explica que “entre els objectes més curiosos hi destaquen els aparadors de fusta de roure que hi a l’entrada amb les cantonades rodones, i els mobles i el sostre. La porta original de l’accés principal no és conserva, perquè la botiga es va remodelar l’any 1992 i la van substituir per fer-la més accessible. Sí, que es pot veure encara un rellotge original de paret, un dels objectes més antics de la pastisseria”. Afegeix també i ens mostra la capella dedicada a la Verge del Roser que s’hi conserva a l’obrador del carrer Major de Sarrià.
Visites il·lustres
Tots els amics que venien a visitar J. V. Foix ho feien al seu despatx a la pastisseria de la plaça. Artistes, pintors, escriptors, poetes, desfilaven per la botiga per trobar-se amb ell. En Jordi Madern ens explica alguna anècdota, com una de les nombroses visites de Salvador Dalí, que contemplant els edificis senyorials del passeig de la Bonanova amb les seves formes esfèriques a les cúpules va comentar a J. V. Foix que allò que veia era una “arquitectura comestible”. O la visita del poeta Federico García Lorca a la botiga amb motiu d’un homenatge que li van fer i quan van anar a sopar van descobrir les aptituds de Lorca tocant el piano i recitant cançons en català.
Les postres d’ahir, avui i sempre
Un dels distintius de la pastisseria és la qualitat dels seus ingredients i el seu treball artesanal amb un toc innovador i creatiu. Així, al catàleg de pastissos es poden trobar des dels clàssics, com el Massini, la Sacher, o la Clàssica de crema i trufa, passant pels més originals amb ingredients innovadors com el Brescià o l’Euskal Pastiza amb crema d’aranyò. Tots tenen la seva petita història. Per exemple, el pastís homenatge a Montserrat Caballé amb crema d’englantina i molsa de marron glacé, perquè com explica Jordi Madern “sempre abans d’una funció d’òpera a la soprano li agradava menjar-se dos marron glacé”.
Un dels dolços estrella patentats de la pastisseria són Les Petxines de Sarrià, creades pel pare del poeta, Josep Foix i Riera, que es fan des de fa més de cent anys i representen les cinc petxines de Sant Jaume de l’escut sarrianenc. Les dues valves, elaborades a mà, són delicades amb aroma d’ametlla, s’enfornen per separat, i després s’uneixen amb xocolata negra.
També són úniques i especials les cassoletes boscanes, elaborades amb pasta brisa i crema de serves i englantina que fan sentir la natura dels boscos.
La pastisseria va ser de les primeres a vendre gelats artesanals i entre els sabors més originals hi destaquen el de taronja amarga, el de panettone o tiramisú, el de pinyó, el de crema cremada, l’Euskal Izosky o el de figues coll de dama.
Diumenge, 19 de març, la plaça de Sarrià serà l’escenari idoni per festejar els 100 anys de la pastisseria, i ho farà amb una ballada de sardanes a càrrec de la Cobla la Flama de Farners, i més sorpreses commemoratives en un dia molt especial.
Les pastisseries J. V. Foix pertanyen a la llista dels comerços emblemàtics de Barcelona.
