Dimarts 07, maig 2024
18.2 C
Sant Gervasi
18.1 C
Sarrià
Publicitat

Per tenir projecte de vida saludable, calen tots els actors comunitaris

El passat divendres 23 de novembre, es va celebrar al Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, la novena edició de la jornada “La xarxa a debat”

Carme Rocamora
Carme Rocamora
El primer dia de classe a la UAB em van preguntar perquè volia ser periodista. Suposo que per aquell ideal d’intentar donar veu a aquells que els hi han tret, o bé perquè són ignorats, o bé perquè no se’ls sent prou. He tingut la sort de practicar-ho, amb més o menys destresa, aprenent a mitjans com La Vanguardia, Europa Press o ElNacional.cat. Actualment, treballo com a redactora de política a Nació. I continuo aprenent dia a dia a El Jardí, el diari que m’ha mostrat que cadascuna de les coses que passen als barris, per petita que sigui, mereix ser explicada.

Publicat el 28.12.2018 10:00

Notícies del Districte

Pau Farràs

El passat divendres 23 de novembre, es va celebrar al Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, la novena edició de la jornada “La xarxa a debat”, amb el títol “Salut mental i comunitat: Quines intervencions? Quins models? Reflexions sobre la vitalitat de la xarxa”, organitzada per la Fundació Congrés Català de Salut Mental (FCCSM), i l’Associació Catalana de Professionals de Salut Mental – AEN Catalunya. La jornada —aprofitant que l’actual Pla de Salut de la Generalitat de Catalunya reconeix la salut mental com una prioritat— tenia com a objectius fer una reflexió conceptual i mostrar diferents experiències de com es pot fer un abordatge des de la comunitat i amb la comunitat.

Publicitat

A la presentació del programa es recullen algunes preguntes de partida ben significatives: “És treball comunitari o suficientment comunitari fer visites al domicili o incloure les persones properes al pacient en l’abordatge terapèutic? És possible incloure sempre en el tractament en salut mental actors d’altres àmbits aliens al món sanitari, com ensenyament, afers socials, habitatge, treball, justícia, per tal d’ampliar el marc d’acció? En quina mesura s’ha d’incloure el rol dels usuaris i familiars en l’organització de l’atenció assistencial per tal que es consideri acció comunitària? Quines condicions de l’organització assistencial es necessiten per poder fer un abordatge de qualitat i ètic? Els professionals estem prou preparats culturalment i prou formats per transitar aquest camí?”

Publicitat

A la inauguració, després de la salutació dels presidents de les dues entitats organitzadores —Daniel Cruz i Josep Vilajoana—, Pilar Solanes —en representació de la comissionada de salut de l’Ajuntament de Barcelona— va insistir que el Pla de Salut ha de ser el marc per articular la salut mental amb altres xarxes i va remarcar que cal apostar per la promoció i la prevenció per poder avançar.

A continuació, en la primera taula, que duia per nom “Salut mental i comunitat: bases conceptuals” i moderada per Lluís Albaigès, van intervenir Marcel Cano, professor d’ètica a la UB i de bioètica a la UVic, i Claudi Camps, director assistencial de la xarxa de salut mental i addiccions de Girona i comarques. Camps, que va fer evident el seu compromís amb les persones que pateixen malalties mentals severes —especialment remarcable l’esforç per reduir la llarga estada hospitalària—, va posar sobre la taula aspectes com ara la correlació entre precarietat i salut mental o la rellevància de garantir la igualtat de drets en totes les comunitats, així com la necessitat de desplegar recursos comunitaris que promoguin tant l’accés a intervencions en psicoteràpia com la rehabilitació psicosocial, inclòs l’accés a un habitatge i una feina digna, sobretot quan la situació psicosocial és el desencadenant. Cano, al seu torn, va remarcar que sortir al carrer no hauria de ser només en sentit assistencial sinó també amb el sentit d’incloure la diversitat, les diferents visions del que és salut, amb una mirada més intercultural.

Entre molts altres temes, es va parlar de com s’aborda la salut mental des de l’assistència primària, el desequilibri de recursos entre l’assistència primària i l’hospitalària, la formació dels futurs metges en relació als trastorns mentals, el paper de les associacions de familiars o el suport als equips assistencials perquè puguin treballar de manera saludable.

A la segona taula, moderada per Mercè Teixidó, es van mostrar diferents experiències concretes, entre elles el projecte de l’Equip Clínic d’Intervenció a Domicili de la Fundació Vidal i Barraquer, que consisteix en fer intervenció domiciliària per arribar a aquells adolescents d’alt risc que no estan vinculats a la xarxa; el programa Interxarxes desenvolupat al barri del Guinardó; el projecte “Néixer i créixer al barri Roquetes” de coordinació de tots els serveis del barri orientats a donar suport a la criança i a les famílies en general i entès com un projecte de promoció, prevenció i atenció de salut mental a la petita infància; i, finalment, per acabar, un projecte comunitari impulsat per la Fundació Tot Raval de cooperació de diferents agents que tenen incidència en la salut mental al barri del Raval.

Van tancar la jornada José M. López i Myriam Garcia en representació de les dues entitats organitzadores.

Per a més informació podeu connectar-vos al web de la FCCSM

Publicitat

Subscriu-t'hi

Dona suport al periodisme cooperatiu i de proximitat



PDF per 35€ l'any
PDF + PAPER per 50 € l'any

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.