Dimarts 28, maig 2024
18.6 C
Sant Gervasi
18.5 C
Sarrià
Publicitat

Ansietat, a mi també em passa: una vivència en primera persona

Maria Soucheron relata com és conviure amb el trastorn després d'assistir a una xerrada de la Dra. Pérez-Bonaventura

Publicat el 26.5.2023 7:59

Salut

Maria Soucherion Grau

La nova pandèmia invisible en l’actualitat -com l’anomena la Dra. Pérez-Bonaventura- són els trastorns d’ansietat. Representa el problema de salut que més afecta avui en dia tant a joves com a adults arreu del món i que, d’ençà de la pandèmia, ha anat en augment. En una xerrada a l’Escola Pia Balmes el passat 19 d’abril, la psicòloga clínica especialitzada en ansietat en joves i adolescents Iris Pérez-Bonaventura ens explicava de quina manera apareix i com pal·liar-la, alhora que, a les portes de Sant Jordi, ens presentava el llibre que porta el mateix títol que la conferència d’aquell dia, Ansietat, a mi també em passa.

Publicitat

L’ansietat -com a estat- forma part de la vida humana i animal, essent aquesta un mecanisme de defensa. El problema apareix quan aquesta s’escapa del nostre control, elaborant respostes incoherents davant obstacles o dificultats diàries; a aquestes respostes, se les anomena trastorns d’ansietat i poden anar des d’un TAG (Trastorn d’Ansietat Generalitzada), fins a una ansietat social o una agorafòbia: són tres dels trastorns dels quals parla la doctora al seu llibre i que abordà al llarg de la conferència.

Publicitat

Pérez-Bonaventura exemplifica a través de casos clínics alguns dels tipus d’ansietat que més es poden donar en joves i adolescents, parlant de la importància de rebre ajuda, perquè 8 de cada 10 joves no la rebran. La doctora insisteix molt en el fet que l’ansietat ens pot afectar a tots i totes, a causa de diversos factors que es donen en el context socioeconòmic i cultural del panorama que enfrontem al segle XXI: les noves tecnologies i les xarxes socials; el positivisme tòxic típic del, per exemple, “si vols, pots”; la hiperactivitat efímera del nostre entorn, etc. Aquestes són algunes de les causes que ens condueixen, com a societat, cap a l’augment de casos d’ansietat, que es poden donar en qualsevol punt vital però, especialment, en joves.

Conviure amb ansietat, com bé parla l’autora, és un problema que afecta a tot l’entorn i aspectes de la vida de la persona afectada. Però, qui podria ser la persona afectada? Qui pot veure’s, en algun punt de la seva vida, en aquesta situació? Doncs, passant a un terreny personal, a una mateixa.

Jo mateixa, Maria Soucherion, convisc amb l’ansietat

Parlant des de la primera persona, convisc amb un trastorn d’ansietat generalitzada amb agorafòbia des de fa més de sis anys, al llarg dels quals he patit i m’he sentit molt sola, però també he après i he crescut com mai m’hauria imaginat. Patir ansietat m’ha ensenyat a ser més resilient, a adaptar-me millor i a ser més empàtica amb les altres persones.

Com també en parla la doctora, la teràpia psicològica ha estat el pilar en què s’ha fonamentat la meva millora. Avui en dia, gràcies a la psicoteràpia i també a tot el treball personal que he dut a terme, si tinc una crisi d’ansietat ja sé com actuar per tal de pal·liar els meus símptomes i reaccions corporals -com ara la hiperventilació, taquicàrdia, marejos, etc.-. La doctora parla del seu llibre com una guia per als joves, perquè vegin que no estan sols, i per tal que aquests agafin el coratge necessari per demanar ajuda i poder començar una teràpia individualitzada que ajudi als seus casos concrets.

El més difícil sol ser la incomprensió de l’entorn

Patir un trastorn d’ansietat no és gens fàcil, i el més difícil pot ser la incomprensió que rebem del nostre entorn cap al patiment que estem travessant. En aquests moments el més important és recordar que no estem soles, que hi ha moltes altres persones com nosaltres passant per situacions similars i patint de formes similars; i que es pot sortir del pou i de la desesperació del no saber amb ajuda, amor i confiança.

Tot i això, sortir de l’ansietat no és un camí de roses; no és gens fàcil. Comporta desconstruir molts pensaments i actituds que tenim internalitzades i comporten aquest malestar, canviar dinàmiques internes i externes, aprendre i desaprendre i, sobretot, molt esforç i compromís en l’àmbit personal. Però no és impossible. Jo fa tres anys no podia ni sortir de casa per anar a comprar i ara soc capaç d’agafar el metro per passar el dia fora de casa!

Aprendre a demanar ajuda i escollir una teràpia adequada

Sent realista, avui en dia l’ansietat segueix apareixent en ocasions puntuals, especialment quan em topo amb les meves pors de manera inesperada. Però, ara ja no reacciono ni pateixo de la mateixa manera gràcies a tot el procés que he pogut fer amb ajuda de la professional en salut mental adequada al llarg d’aquests anys. Amb això vull dir que, com a pacients, també hem de ser crítics amb qui ens atén, perquè no tots els professionals tenen els mateixos mètodes per fer teràpia i no tots ens funcionen, perquè cada cas és un món -degut a la nostra biografia personal-, malgrat que tinguem molts punts en comú. Per això, un dels elements que hem d’exigir a l’hora de començar una teràpia és que ens expliquin els mètodes i tipus de teràpia que se seguiran en les sessions, d’aquesta manera podrem escollir el professional que millor s’adapti a les nostres necessitats.

Per acabar, sempre diré que una de les coses més importants que he après arran de l’ansietat, amb la meva psicòloga actual, ha estat a demanar ajuda, tant a ella com a les persones del meu entorn; perquè els vincles ens poden salvar d’aquest laberint que sembla l’ansietat, i realment són els que ens acaben salvant.

Publicitat

Subscriu-t'hi

Dona suport al periodisme cooperatiu i de proximitat



PDF per 35€ l'any
PDF + PAPER per 50 € l'any

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.