Tècnics de Sant Gervasi
Carme Rocamora (@CarmeCRS)
Amb el nou any canviem també la secció i després d’haver entrevistat a polítics i consellers del districte, ens disposem a conèixer a les persones que s’encarreguen de fer funcionar Sant Gervasi. Comencem amb el Centre de Serveis Socials, que està al carrer Arimon número 7, un lloc més que conegut perquè a les seves portes, alt i ferm, s’hi troba un dels ginjolers més vells d’Europa i un dels símbols més estimats del barri. Ens rep en , director del centre des de fa tres anys i mig. Psicòleg de professió, és funcionari de l’Ajuntament des de l’any 1990 i ha treballat molts d’anys a Ciutat Vella, sent director durant més de set anys del Centre de Serveis Socials del Raval Sud.
Què és un Centre de Serveis Socials?
És un equipament i centre de serveis de l’Ajuntament de Barcelona, un servei públic que depèn concretament de l’Institut Municipal de Serveis Socials.
Quanta gent treballeu al centre?
L’equip de serveis socials està format per professionals de l’educació -que són educadors, treballadors socials-, un psicòleg, dues administratives i jo com a director. A l’equip som 17 persones, per tant estaríem parlant d’un equip mitjà-gran.
Quina és la vostra feina?
Atenem problemàtiques socials de tots tipus. Necessitats econòmiques o d’inserció sociolaboral però també problemàtiques de salut que tenen associats problemen socials. Hi ha persones que venen a demanar serveis assistencials (atenció domiciliària, ajuts econòmics, alimentació, etc..) perquè no disposen d’uns ingressos suficients com per tenir ateses les necessitats de la seva vida diària. Després hi ha altres persones que venen per problemàtiques de dinàmiques familiars relacionades amb el tracte que es dispensen i a vegades també per problemàtiques veïnals.
Quines són les problemàtiques més grans al barri?
La gent gran, perquè ens trobem a més a més en un territori en què el nivell socioeconòmic és dels alts de la ciutat i podríem pensar que les persones grans no venen als Serveis Socials però sí que ho fan, perquè hi ha la Llei de dependència. Tenim persones dependents que potser en el seu dia havien tingut una certa capacitat econòmica però que ara no la tenen.
Quines altres problemàtiques destacaries?
Un altre gran tema seria la duresa de les situacions de separacions. Atenem infants que moltes vegades venen de situacions de famílies trencades o que estan en procés de separació. M’agradaria destacar que a Sant Gervasi també hi ha una borsa de pobresa. Són persones que per algun motiu han vingut aquí, persones de servei domèstic que vivien internament i han perdut la feina i per tant també el domicili, famílies pròpies del territori que han perdut la capacitat adquisitiva que tenien fa uns anys, o segones generacions de fills de famílies benestants que no han tingut èxit laboral, professional o formatiu i amb la pèrdua dels pares han arrossegat deutes o no han tingut una autonomia pròpia per generar ingressos. Aquestes persones podria ser que acabessin en situacions de penúria i de vulnerabilitat socioeconòmica.
A banda de l’acompanyament també feu projectes. Com funcionen?
Tenim diversos projectes, uns d’àmbits més grupals i altres que van més enllà del treball al propi centre, que és un treball en xarxa i amb la comunitat. Del treball grupal destacaria el projecte de treball amb dones grans que han patit una situació d’una vida difícil i que pateixen de solitud i vulnerabilitat sociosanitària. És un grup que fem en col·laboració amb l’ambulatori del CAP Adrià i on treballem per dotar-les de més recursos personals i per apoderar-les en les seves vides. Després tenim un altre grup, La Finestra, on treballem amb persones de vulnerabilitat socioeconòmica i conformat sobretot per homes. Són persones que tenen una vida econòmica precària, que tenen uns mínims econòmics però que pateixen. Treballem també amb pares i mares les competències parentals. Hi ha famílies que tenen fills preadolescents o adolescents que tenen una difícil relació de vegades.
Teniu pensats nous projectes?
Ara estem amb una proposta de projecte que seria El caliu de Sant Gervasi, on estem pensant de treballar amb persones grans i molt grans. Parlem d’una franja de 70-90 anys, per treballar sobretot la solitud i en la línia dels records de vida. Seria atendre a persones grans que es troben soles, on hi ha casos que tenen dependència -no extrema- i la idea és fer treball grupal on puguem acompanyar a aquestes persones en aquesta etapa com a persones grans que són. És una proposta que ens agradaria començar a posar en pràctica abans de Setmana Santa.
I pels joves?
Treballem en xarxa al voltant de la Casa Sagnier, que ara és un espai només per a joves. En aquest lloc s’hi troba el Punt d’Informació Juvenil, l’Aquí t’escoltem, el Casal de Joves i hi estem nosaltres. És un oportunitat de projecte per treballar amb joves i a més tenim dos instituts molt pròxims per anar treballant amb ells coordinadament.
I el projecte Radars per a gent gran que ara s’està implantant a Sarrià, com està funcionant a Sant Gervasi?
És un projecte implantat gairebé a tota la ciutat. A Sant Gervasi va començar l’any 2011 i treballa amb la gent gran que pateix solitud no volguda i també amb persones grans de risc. És un projecte de detecció i promoció de la gent gran, i no tant de tractament. És un treball clarament comunitari, que incorpora tots els serveis que treballen amb gent gran (casals, serveis de salut, serveis socials, entitats d’associacions de veïns..). Al de Sant Gervasi tenim un historial d’uns quants anys del qual està perfectament al corrent El Jardí de Sant Gervasi perquè hem pogut col·laborar i donar notícies i per tant aquest treball també en xarxa ha estat fantàstic. Tenim també les festes que fem al Casal de Can Castelló, on tenim ubicada la plataforma de seguiment telefònic que és un nucli important del projecte Radars perquè és qui manté el contacte amb les persones grans adherides al projecte. Allà es fan unes festes dos o tres vegades a l’any amb les persones usuàries, amb la idea de mantenir el contacte però també de promoure que les persones grans no es quedin a casa.
La intenció per tant és detectar per després poder blindar les possibilitats d’incorporació?
Que s’adhereixin i que puguem estar comunicats de manera que siguin persones que formin part de la vida activa de Sant Gervasi.
Quantes deteccions hi pot haver en un any?
Això va com va, en aquests moments per exemple vinculades al projecte Radars estem al voltant d’unes 100 persones grans. Les deteccions es fan a través de serveis com els ambulatoris, el PADES, radars veïnals o comerços, i dins d’aquests les farmàcies principalment. Les farmàcies poden ser detectores de situacions que no s’havien detectat fins al moment, per exemple amb una persona gran que comença a fer coses que preocupen, a tenir comportaments estranys.
Què em pots dir del “Mapa del records de Sant Gervasi”?
El mapa dels records és un dels projectes que va néixer com una activitat dins de les festes amb la gent gran però ara se li està donant vida pròpia i té la participació plena de El Jardí de Sant Gervasi, Serveis Socials i centres sociosanitaris com el Centre de Dia La Magnòlia i el Centre Vallirana, que hi participen activament. La idea és poder activar a les persones grans que necessiten el present però també sobretot tenir en compte el passat. Recordat les coses bones, també algunes de doloroses i difícils. Pensem que està molt bé poder recordar les coses que han viscut a Sant Gervasi, la transformació dels seus barris, veure com aquestes persones no han perdut els records de fets que van passar com ara una primera comunió d’un fill, la parella que van conèixer en un determinat lloc del barri, una empresa que hi havia i que ja no hi és… coses que són vivències particulars i individuals i que poder compartir-les està molt bé. Per això parlem d’aquest “Mapa dels records”.
