Escoles
Mireia Verdaguer
Si bé és cert que hi ha nens que esperaven el retorn a l’escola amb moltes ganes, també és cert que pels més menuts i les seves famílies, esdevé un període de canvis important.
El període d’adaptació dels petits en etapa infantil, sovint suposa una alteració puntual en el seu context. Passen de l’àmbit familiar a l’escolar amb els canvis que tot això suposa: un nou entorn físic, companys d’aula i nous adults de referència, els educadors.
Hi ha certa tendència a creure que quan els nens són petits no s’adonen de les coses. I en cap cas és així, al contrari. De la mateixa manera que quan un adult canvia de feina pot sentir certa “tensió” o nervis durant els primers dies, els infants també perceben els canvis i també mostren certa tensió davant d’aquests.
Sovint el que angoixa més als pares durant aquest període, és el plor desconsolat que mostren alguns infants a l’entrada de l’escola. No obstant, hem de saber que el plor entre ells es contagia. De la mateixa manera que si
veiéssim un munt de gent corrent, nosaltres també ho faríem encara que no sabéssim què és el que passa exactament.
Molts pares tot i ser conscients d’això, arribat el moment de deixar-los a l’escola senten que són els pitjors pares del món, es posen a plorar, els entren dubtes de si realment ho estan fent bé i es plantegen quin sentit té deixar-los allà plorant desconsoladament. Sí, els pares sovint ho passen malament en aquest període. No deixa de ser un període d’adaptació que no només viuen els infants, sinó que també el viuen les famílies i els educadors.
Encara que plorin, ells estan bé a l’escola i aquest període no suposa cap tipus de trauma per a ells. La situació que es produeix en aquests moments a l’aula i en els pares és normal. No obstant, no deixen de trobar-se amb un seguit de canvis als que encara no estan acostumats i per tant, requereixen d’un temps per poder adaptar-se.
Què cal fer abans d’entrar a l’escola
Els qui hagin de passar pel període d’adaptació, és important que abans d’entrar a l’escola:
– Anticipar: Dir-los que els portareu a l’escola, que faran amics i que estaran amb la mestra “X” (és important dir-los el nom de l’educadora, ja que passarà a ser el seu referent en el context escolar).
– Concretar el moment que anireu a buscar-los: És molt important dir-los en quin moment anireu a recollir-los: “després de dinar, berenar, etc”. No els digueu una hora ni tampoc la paraula “després” sense concretar el quan. No ho entenen. Cal concretar un moment que puguin identificar.
– Mai marxar d’amagat quan estan distrets. Si ho feu, quan s’adonin que heu marxat sentiran molta angoixa i no entendran la situació (si s’ha perdut, si tornaran a recollir-lo)
– No allargar el comiat: Contra més trigueu a marxar, més patirà i/o allargarà el plor.
– Marxar fent de bons actors: somrient i dient que s’ho passaran molt bé. Si perceben en vosaltres tranquil·litat i que tot està bé, els serà més fàcil a ells sentir-se així.