Publicitat

La plaça de Joaquim Pena, nucli pioner de les Tres Torres

El musicòleg i crític musical va viure i morir a la casa que tenia en aquesta plaça, també coneguda com a plaça de Llevant

spot_img

Publicat el 30.4.2023 8:00

Nomenclàtor

Jesús Mestre

La plaça de Joaquim Pena és al barri de les Tres Torres i, juntament amb el carrer Castellnou, ajuda a estructurar la part sud-oest del barri, per sota de la Via Augusta. Cap a finals del segle XIX, arran del projecte d’eixample de Francesc Mariné del 1888, hi ha un esbós de la plaça, travessada pels carrers Castellnou i Milanesat. Des de llavors es coneix com a plaça de Llevant, segurament per quedar a la part sud-est del municipi de Sarrià.

Publicitat

Aquests terrenys formaven part de l‘antiga propietat de la finca Nena Casas, que a finals del segle XIX pertanyien a Matilde Castells i Castellnou, qui el 1902 els va vendre a Climent Mas i Soldevila i als germans Manuel i Ramon Romaní i Torruella, que encarregaren a l’arquitecte Domènec Boadas un projecte d’urbanització, aprovat per l’Ajuntament el 1903. Fins llavors, eren terrenys de caràcter agrícola, travessats per les rieres de Gardenyes i de Pomaret, que confluïen a l’altura de la casa Nena Casas, l’única edificació de la zona. La urbanització va avançar ràpidament, formant un dels nuclis pioners de les Tres Torres. La plaça Llevant, el 1928, ja està molt definida per un grup de torres, com la G, on el 1918 va néixer Carmen Roger Martí, filla natural d’Eugeni Roger Martí, de Figueres, i de Gertrude McHale McNulty, de Manchester, però d’origen irlandès.

Publicitat

A l’altre costat de la plaça, a la cantonada nord amb Milanesat, la família Puchades de Granollers s’hi va fer una torre que encara sobreviu, molt ben restaurada. El fill, Josep Maria Puchades Benito, era un enginyer industrial molt aficionat a la geografia i a la cartografia. Va ser amic de Pau Vila i Josep Iglésies, amb qui, als anys trenta, es reunien sovint en aquesta torre. Puchades va col·laborar amb Vila en la ponència de la Divisió Territorial de Catalunya. Durant la postguerra va fundar l’editorial Montblanc i col·laborà amb Alpina fent mapes, plànols, guies i llibres de geografia i excursionisme.

La torre de la família Puchades, cop als anys quaranta © Fons Gloria Puchades

A principis dels anys cinquanta la dedicació de plaça canvia a Joaquim Pena, musicòleg i crític musical que va viure i morir, l’any 1944, a la casa que tenia en aquesta plaça.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

El Jardí 119, juliol de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/06/El_Jardi_119_Juliol25_ok.pdf

El Jardí 118, juny de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/06/El-Jardi_118_Juny25_ok.pdf

L’Ajuntament inicia el projecte de soterrament del cablejat de Ganduxer

Al consell de barri de les Tres Torres, Districte també anuncia que descarta simplificar la línia V9 per l'alta afluència en horari escolar

La Biblioteca Clarà tanca uns mesos per obres de millora

A partir del 28 d'abril començarà la reforma de la façana, la zona d'accés i el sistema de ventilació
spot_img

La vegetació del voltant de la parròquia Sant Vicenç de Sarrià

L’església de Sant Vicenç de Sarrià constitueix el centre neuràlgic del barri de Sarrià. Al seu voltant se situen tres places amb nom propi que contenen sengles enjardinaments: la placeta del Roser; la plaça del Consell de la Vila, on se situa la Seu del Districte; i la plaça de Sarrià, flanquejada a ponent per la façana principal de la parròquia i a llevant per la recentment inaugurada Biblioteca J. V. Foix.

El sarrianenc Oriol Pla, primer català guanyador d’un Emmy

La sèrie, disponible a Disney+, ofereix una versió ficcionada de Giner, encarnat per Pla, que al llarg de sis episodis acompanya l’espectador en un recorregut dolorós però terapèutic, i que alhora transmet esperança a qui es troba en una situació similar. En el seu discurs, l’actor sarrianenc va dedicar el premi al seu director, agraint-li profundament l’oportunitat i el repte: “No podré agrair-t’ho mai prou. Mereixes viure en veu alta, amb orgull i meravellosament.” La gala de premis, que es va celebrar la nit del 24 de novembre a Nova York, va tenir un altre guanyador espanyol que es va endur l'Emmy Internacional a millor documental esportiu. Es tracta de #SeAcabó: diario de las campeonas, dirigit per Joanna Pardós, que relata la història del petó no consentit a la futbolista Jeni Hermoso després de la victòria d'Espanya al Mundial de futbol femení de 2023. Ambdós han rebut el reconeixement a les xarxes del president del Govern d'Espanya, Pedro Sánchez, i del president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa: "Històrics Emmys Internacionals amb segell català!"

Èxit al concert solidari del Rotary: Sant Vicenç balla al ritme del Free Choir

La setena edició d'aquest esdeveniment ha portat per lema "Cultivant Noves Oportunitats", a favor del programa Assís Verd

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí