Publicitat

‘Podéis ir en Paz’, una novel·la costumista plena d’ironia

spot_img

Publicat el 5.5.2017 16:00

Arts i lletres

Marta Trius

Podéis ir en Paz sona sens dubte a comiat tot i que en aquest cas és el títol de la novel·la d’Álvaro Espinós, una novel·la que conjuga el costumisme del món rural i l’entorn eclesiàstic amb la intriga, l’especulació urbanística i la corrupció.

Publicitat

La periodista Rosa Maria Calaf ha presentat aquesta obra al Centre Cívic Pere Pruna i ho ha fet sense deixar d’elogiar les nombroses guspires de sarcasme que conté. Així la trama principal ens situa en un poble de l’altiplà de principis de segle XX on el capellà Severo descobreix una operació urbanística d’envergadura, en la qual es veu involucrada la seva parròquia. A partir d’aquí comença la seva lluita contra el poder i la cobdícia, la política i la religió, tot donant una bolcada a les seves pròpies creences i a la veritat que mai és del tot certa.

Publicitat

Finalista en el Premi Fernando de Lara aquesta primera novel·la d’Álvaro Espinós va sorgir, segons comenta el mateix autor: “d’un compendi d’idees inconnexes i pelegrines treballades i unides de manera divertida”. Potser per això no és fàcil classificar-la dins d’un gènere determinat: pot ser una novel·la costumista, crítica amb la classe política i l’església o de misteri, tot això cuinat amb un ingredient principal que és la ironia.

Els personatges que es van succeint al llarg de tota la història tenen una mica d’autobiogràfic i molt de fictici. El mateix Espinós ressalta que moltes de les anècdotes que el nen té amb el capellà Severo són les que ell mateix va viure al col·legi, d’igual manera que l’olor de melmelada de figues li porta a la seva casa d’estiueig de la infància. D’altra banda els personatges ficticis li han ofert l’excel·lent oportunitat de retratar entre d’altres a una monja de principis forts, o a una mare que pateix per tirar endavant al seu fill retardat físicament i psíquicament.

De la mà de l’editorial La Vocal de Lis podem gaudir d’una novel·la plena d’un humor pausat i atrevit, una història que evoluciona de tal manera que el lector es troba submergit en un desenllaç que sorprèn i fa arrufar el nas al més crític.

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Un nou Vila-Matas ha arribat: les ressenyes de la Casa Usher

"Canon de cámara oscura", una distopia inquietant, on els androides qüestionen el que significa ser humà

Sant Jordi 2025, una jornada multitudinària i radiant: “Ha vingut moltíssima gent”

Cultura Natalia Avellan Ha arribat de nou una de les festivitats més estimades pels catalans i les catalanes. Aquell dia de l'any en què convergeix literatura,...

“Va por los ciudadanos”, una apologia a la vida de camp que ha de llegir qualsevol urbanita

L'autora i veïna de les Tres Torres, Sandra Llubiá, recull idees gastronòmiques combinades amb tocs d'humor

Les ressenyes de la Casa Usher per Sant Jordi 2025

Una tria de lectures que han agradat a la llibreria de Galvany en els últims temps, ideals per regalar en el dia més bonic de l'any pels catalans
spot_img

Temps de cireres, temps de lectura

Amb la calor i les vacances també tornen els matins a la piscina, les tardes llargues i el temps per llegir: aquí tens les recomanacions literàries de la Casa Usher

L’Ajuntament tanca la porta a la proposta veïnal per la Buenos Aires: només podrà ser allotjament temporal d’emergència

La plataforma de Vallvidrera en defensa de la Casa insisteix que la normativa que permet el doble ús: assistencial i dotacional

Les crítiques al pacte d’inversions del PSC-ERC copsen el Consell Plenari: “Paper mullat”

El veïnat reclama més refugis climàtics, no retirar el sistema de porta a porta a Sarrià, millores en la mobilitat i, un cop més, aturar el pipicà a Doctor Hahnemann

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]