Cultura
Jesús Mestre
- El sarrianenc Jaume Clotet guanya el Premi Josep Pla: “Suposo que avui m’he convertit en escriptor”
- Articles d’opinió de Jaume Clotet a El Jardí
No passa cada dia que un guardonat amb el Premi Josep Pla visiti Casa Orlandai. I menys encara que sigui un veí sarrianenc el guanyador d’aquest il·lustre reconeixement del món de la literatura catalana. Jaume Clotet (Sarrià, 1974) presentava el 3 d’abril al seu barri natal la novel·la La Germandat de l’Àngel Caigut, que segons ell mateix va dir en recollir el Premi Josep Pla, d’alguna manera l’ha catapultat definitivament com a escriptor.
Llicenciat en periodisme i història, Clotet, que té publicats diversos articles d’opinió a El Jardí, ha escrit un thriller amb orígens al segle XIII, en plena edat mitjana, però el desenvolupament de la història és en l’actualitat, sobretot a Barcelona i també a molts altres llocs del món: Suïssa, Roma… i especialment al monestir de Montserrat. El periodista de Sarrià presentava La Germandat de l’Àngel Caigut en un mà a mà amb la també periodista i escriptora Olga Suanya. Va ser una conversa molt dinàmica, on Suanya va començar a fer preguntes concretes a Clotet, però sovint s’intercanviaven els papers, i la tertúlia es va acabar obrint als assistents a l’acte.
La Germandat de l’Àngel Caigut, publicat per Columna/Destino, és la tercera novel·la de Clotet; tant la primera, Lliures o morts (2012), escrita amb David de Montserrat, com la segona, El càtar proscrit (2016), es poden considerar novel·les històriques, però aquesta tercera va més enllà. Hi ha unes breus passejades per la història, la caiguda d’Acre el 1291, una descripció del papa Calixt III, de la família Borja…, però les característiques són d’un thriller històric amb pinzellades de ficció fantàstica, que explica una història d’acció inversemblant, en la que se succeeixen un munt d’accions descrites amb un estil literari àgil i fàcil de llegir.
Situar Barcelona al nivell d’Estocolm amb les novel·les negres
Al llarg de la xerrada, Clotet va defensar que amb aquesta novel·la volia apartar-se de la tendència introspectiva de la literatura catalana actual, amb l’objectiu de fer una obra «molt més oberta al món», on Barcelona pogués assumir un paper com el que, per exemple, la capital sueca, Estocolm, protagonitza en moltes novel·les negres.
En aquest cas, els barris de Sarrià-Sant Gervasi no tenen gaire protagonisme, però sí que són l’escenari d’una acció destacada. Durant la presentació del llibre es va parlar de la possibilitat de portar el llibre al cinema, en format de pel·lícula o sèrie. Sembla que hi ha interès a fer-ho, però que l’autor no pot decidir-ho: primer s’han de posar d’acord l’editorial i la productora. Però sembla molt més sòlid el projecte de fer una segona part de la novel·la, d’aquí a un any aproximadament.
Articles d’opinió de Jaume Clotet publicats a El Jardí
